12.10.2024 - 21:40
|
Actualització: 12.10.2024 - 21:42
Aquests darrers anys hi ha hagut un canvi demogràfic que ha transformat la fisonomia del país. Si a principi de segle, el Principat superava per poc els 6 milions d’habitants, actualment ha esdevingut la “Catalunya dels 8 milions”; les Illes fa gairebé 20 anys van superar el milió d’habitants i ja en té un milió i quart, i al País Valencià com més va més s’aproxima als 5 milions i mig d’habitants.
Aquest creixement de la població no ha estat ni de bon tros per un augment de la natalitat, que, de fet, és una de les més baixes d’Europa, sinó pels nous residents procedents d’uns altres territoris. Un canvi de l’estructura social que ha implicat desafiaments en diferents àmbits, inclosa la llengua. L’Institut d’Estatística espanyol (INE), que no inclou dades d’Andorra i Catalunya Nord, ha publicat el cens de població, amb xifres sobre l’estructura demogràfica. Tant el País Valencià, com el Principat i les Illes comparteixen tendències, però també hi trobem particularitats.
Les Illes tenen gairebé un 50% de població de fora
Un fet a destacar és que un 47% dels residents a les Illes no hi ha nascut. Això són gairebé deu punts més que no pas a Catalunya i el País Valencià. En canvi, és el territori que té més població procedent de la resta dels Països Catalans, la Unió Europea, la resta del món i l’estat espanyol. El cens mostra que és el territori amb menys població que hi ha nascut (52,94%), també si es compten els nascuts als Països Catalans (57,71%), atès que hi ha un 3,11% dels residents procedents del Principat i un 1,66% del País Valencià.
Malgrat que hi ha vora deu punts de diferència respecte del Principat i el País Valencià, trobem que hi ha menys mobilitat interna i que un 37,79% de la població viu al mateix municipi on ha nascut. En canvi, són minoritaris els que es traslladen de municipi (15,15%) i representen solament un 6% de la població de Palma, un 5% d’Eivissa o un 7% de Maó.
En el cas de les Illes, hi ha un 15,87% de la població que ha nascut a l’estat espanyol fora dels Països Catalans. A diferència del Principat i el País Valencià, no es concentra en els grups d’edat més avançada, sinó que és una tendència més homogènia, fet que significa que hi ha un flux de població més continu. Així, vénen d’Espanya un 16% dels joves entre 25 anys i 29 i un 21% dels entre 35 anys i 39, i el pic el trobem als entre 70 anys i 74, que representen un 38% del total.
Hi ha un 26,42% de la població, més d’un quart, que ha nascut fora de l’estat espanyol. D’aquests, un 6,51% ha nascut a la Unió Europea i un 19,91% fora del bloc comunitari. El país d’origen principal de fora de la Unió Europea és l’Argentina, amb 31.989 habitants, un 2,64% de la població, seguit de Colòmbia, 30.768 (2,54%); el Marroc, 30.071 (2,49%); el Regne Unit, 19.291 (1,59%), i l’Equador, 16.908 (1,40%).
Respecte del cens del 2001, trobem que hi ha hagut principalment un descens important de la població nascuda a les Illes. Del 62,84% al 52,94%. Els nascuts a l’estat espanyol fora dels Països Catalans han augmentat en aquestes dues dècades, dels 226.478 habitants del 2001 als 249.691 actuals, però n’ha baixat el pes, del 27% d’aleshores a un 21% d’ara. I sí que ha pujat el pes de la població nascuda fora de l’estat espanyol, que s’ha multiplicat per quatre, d’un 10% i 86.287 habitants a 319.706 i un 26,42%.
El Principat, el territori amb més mobilitat interna
El cens calcula que la població del Principat és de 7.901.963 habitants. D’aquests, solament 2.756.685 (34,98%), poc més d’un terç, viu al municipi on ha nascut. És el territori amb un percentatge més baix en aquest àmbit, i augmenta encara més si ens fixem en localitats com ara l’Hospitalet de Llobregat, en què solament un 21,7% dels habitants hi han nascut, Santa Coloma de Gramenet (27,8%), Salt (22,6%) i Salou (15,14%).
Un 28,1% de la població ha nascut a Catalunya, però en un altre municipi, i això fa que sigui el territori amb més mobilitat interna. En canvi, és on menys pes tenen els residents provinents de la resta dels Països Catalans, amb 59.074 habitants nascuts al País Valencià (0,75%) i 12.383, a les Illes (0,16%).
Hi ha un 14% de la població que ha nascut a l’estat espanyol fora dels Països Catalans. Sobre això, trobem que són provinents d’onades migratòries de fa dècades. Aquesta part de la ciutadania representa prop de la meitat de la població dels que tenen més de 70 anys, però és menys d’un 5% entre els menors de 30.
Hi ha un 22,46% de la població, gairebé un quart, que ha nascut fora de l’estat espanyol. D’aquests, hi ha un 3,15% que prové d’uns altres estats de la Unió Europea, i un 19,31%, vora 1 ciutadà de cada 5, ha nascut fora del bloc comunitari. El lloc de naixement més comú és el Marroc, amb 266.012 habitants, és a dir, un 3,37% del total. La resta de països d’origen més comuns són a l’Amèrica del Sud: Colòmbia, 121.225 (1,53% respecte del total); l’Argentina, 98.068 (1,24%) i l’Equador, 88.892 (1,12%).
La població nascuda fora de l’estat espanyol, que ara és d’1.774.487 habitants, en el cens del 2001 representaven solament el 6,1% dels ciutadans catalans (amb un total de 388.576 ciutadans). Fet que explica la major part del creixement de la població catalana. En canvi, els nascuts a l’estat espanyol fora dels Països Catalans el 2001 representaven el 26% dels ciutadans, gairebé el doble que actualment (14%). Fa dues dècades, els nascuts al Principat eren el 67,9%, 4 punts més que no pas ara, i un 37,1% havia nascut al mateix municipi. No és una xifra gaire diferent que la d’ara i això mostra que fa dècades que hi ha mobilitat interna.
El País Valencià, amb més població arrelada al municipi
El cens mostra que la població del País Valencià és de 5.216.195 habitants. D’aquests, 2.172.556, un 41,7%, viu al mateix municipi on va néixer, el percentatge més alt de tots tres territoris, però també hi és important la mobilitat interna, amb 1 ciutadà de 5 cinc que ha nascut al País Valencià viu en una localitat diferent d’on ha nascut. Això fa que sigui on més ciutadans han nascut al territori (64,41%), també si hi afegim els nascuts als Països Catalans, amb 62.272 habitants nascuts al Principat i 9.240 a les Illes; aleshores representen el 65,78% del total.
En el cas del País Valencià, hi ha un 13,31% de la població nascuda a l’estat espanyol fora dels Països Catalans. De la mateixa manera que al Principat, té un pes més gran la població d’edat més avançada. Així, representa un terç de la població entre els més grans de 70 anys, un 6% entre els joves entre 25 anys i 29 i un 4,4% entre els de 20 anys a 24. Tot i això, representa un percentatge més alt que no pas el del Principat, és a dir, encara hi ha un cert flux actualment.
Dels 765.610 habitants que vénen de l’estat espanyol fora dels Països Catalans, si s’observa per províncies, els més nombrosos són els provinents de la Comunitat de Madrid, amb 83.555 residents, és a dir, un 11%. Les següents províncies d’origen amb més població al País Valencià són Albacete (81.379), Múrcia (58.686), Jaén (52.275) i Conca (50.632).
Tanmateix, si ens fixem en la Comunitat de Madrid, veiem un flux que es manté, o fins i tot creix, de madrilenys que s’instal·len al País Valencià. Els nascuts a Madrid són, amb diferència, els més nombrosos entre els menors de 16 anys i entre 16 anys i 64, però, en canvi, passa a ser l’última entre aquestes 5 províncies entre els més grans de 65 anys, tal com es pot observar al gràfic. Sobre això, veiem que com més va més madrilenys s’han instal·lat al País Valencià aquests darrers anys: el 2016 hi van anar a viure 2.335 madrilenys; el 2017 van ser 2.705; el 2018, 2.840; el 2019, 3.435; el 2020, 3.441; el 2021, 4.171, i el 2022 van ser 5.264, el darrer any amb dades sobre aquesta qüestió.
Hi ha també un 20,92% de nascuts fora de l’estat espanyol, un 5,11% dels quals ha nascut a la Unió Europea i un 15,81%, a fora. L’estat d’origen principal és Colòmbia, amb 111.589 ciutadans, un 2,14% del total, seguida del Marroc, amb 105.411 (2,02%); el Regne Unit, 84.322 (1,62%); l’Argentina, 53.372 (1,02%), i Veneçuela, 52.358 (1%).
Respecte del cens del 2001, si ara un 64,41% ha nascut al País Valencià, fa vora vint anys era un 72,4%. De manera que també hi ha hagut un descens important en aquests anys. Els nascuts a l’estat espanyol fora dels Països Catalans han passat de representar el 20,73% al 14,68%, en canvi, augmenten els nascuts fora de l’estat espanyol, del 6,9% al 21%.
