16.05.2019 - 21:50
|
Actualització: 16.05.2019 - 21:51
Després del retrocés de 10 diputats a 4 a les eleccions del 21 de desembre de 2017, les del diumenge 26 de maig seran tot un examen per a l’ànima municipalista de la CUP, reivindicada com a pedra angular del seu projecte polític. La CUP ha seguit una trajectòria sempre ascendent a les eleccions municipals i el 2015 va aconseguir el millor resultat: 385 regidors i 20 batlles. Alguna de les batllies, com la de Sabadell, no va arribar fins a la meitat del mandat, fruit del repartiment amb ERC.
Ara la CUP presenta 208 candidatures, 43 més que no pas fa quatre anys. Fora del Principat, en presenta a Palma i a Pedreguer (Marina Alta). Aquest últim municipi va ser un dels dos del País Valencià on el 2015 va aconseguir representació. A l’altre, Burjassot (Horta Nord), ara no s’hi presenta. La CUP dóna tanta importància al municipalisme que en els darrers debats sobre si presentar-se o no a les eleccions espanyoles i europees l’argument més esgrimit va ser que no veien adequat de destinar esforços i recursos a les altres campanyes.
Les coalicions s’estenen
Amb vista a les eleccions del dia 26, la CUP ha après dels èxits del 2015, quan va obtenir grans resultats a ciutats metropolitanes gràcies a la participació en coalicions d’esquerres. Es destaquen les candidatures de Guanyem Badalona en Comú, Crida per Sabadell, Compromís per Cerdanyola i Decidim Ripollet, amb què van aconseguir les batllies; o de Som Gramenet i Cornellà en Comú-Crida per Cornellà, amb les quals foren segona força.
Molta gent no recorda que la CUP va negociar amb Guanyem Barcelona, d’Ada Colau, per a participar-hi. Finalment no hi va haver acord per dues raons: en primer lloc, pel sou màxim dels electes i càrrecs de confiança (la CUP volia un màxim de 1.800 euros mensuals i Guanyem posava el límit entre 2.200 euros mensuals i 2.600) i en segon lloc per la limitació de mandats, que la CUP creia que havien de ser dos i Guanyem volia que fossin tres.
Enguany la idea de les coalicions d’esquerres i sobiranistes s’ha estès a més municipis i s’han format candidatures com ara Guanyem Girona, Guanyem Figueres, Capgirem Vic, Fem Manresa, Guanyem Sant Boi i Unitat – Argentona per la República. A més, algunes s’han ampliat: a Badalona es presenten també amb ERC i a Cerdanyola del Vallès amb EUiA. Moltes d’aquestes coalicions, a més, es coordinen sota el paraigua de Municipalistes per la República, que abasta candidatures locals més enllà de l’espai polític de la CUP.
La CUP també va obtenir grans resultats presentant-se amb la seva marca en alguns municipis com ara Berga, Argentona (Maresme), Celrà (Gironès), Verges (Baix Empordà) o Navàs (Bages), on va aconseguir les batllies. També crida l’atenció el cas de Sant Cugat del Vallès, tercer municipi més ric del Principat, i Reus, on la CUP va créixer molt i esdevingué segona força.
Principalment, totes aquestes candidatures havien promès ajuntaments propers, transparents, ferms contra les elits i eficaços amb els problemes socials. D’una manera o altra, han promogut pressuposts participatius i han millorat la transparència de l’administració. A més, han redibuixat la fiscalitat per fer-la més progressiva i han impulsat polítiques com ara la tarifació social dels serveis municipals –per exemple, les escoles bressol– i acords amb empreses energètiques perquè no tallin el subministrament a les famílies de rendes baixes.
Però sovint aquests governs han reconegut que no fan prou per a resoldre els problemes socials i ho han atribuït als límits de la institució. Especialment, han adreçat gran part de les crítiques contra l’anomenada llei Montoro, que estableix límits de despesa als ajuntaments encara que tinguin superàvit i prioritza l’amortització de deute municipal.
A més, el paper de molts d’aquests governs ha estat limitat per la feblesa al plenari. N’és un exemple Ripollet, que com que no forma part del contracte metropolità d’Agbar tenia marge per a municipalitzar la gestió de l’aigua. Però la proposta no es va aprovar pel vot contrari d’11 regidors i tan sols 10 a favor. A Badalona, la batllia de Dolors Sabater es va interrompre per una moció de censura orquestrada pel PP i a Cerdanyola l’equip de govern ha estat quasi tot el mandat en minoria absoluta (5 regidors de 25). D’ací ve que per al 26-M totes les candidatures coincideixen a demanar més vots per a continuar el projecte polític.
La batalla de Barcelona
Segons alguns sondatges, a Barcelona la CUP encara el 26-M amb la possibilitat de restar fora de l’ajuntament. Hi va entrar per primera vegada fa quatre anys amb el 7,42% dels vots i 3 regidors. Per a tenir representació als ajuntaments els partits han de superar la barrera del 5%, de manera que amb una lleugera caiguda n’hi hauria prou per a no entrar-hi.
Després de l’experiència de Maria José Lecha al capdavant de la CUP – Capgirem Barcelona, ara la llista l’encapçalarà Anna Saliente, de només vint-i-set anys. Llicenciada en sociologia, va començar la militància política en el moviment estudiantil de la Universitat Autònoma de Barcelona, on va participar en l’ocupació del rectorat de 2013 contra la pujada del 66% de les taxes universitàries. Va començar a militar a la CUP el 2013 i a Endavant el 2017. El protagonisme mediàtic li ha arribat ara fa poc, però ja va formar part del comitè de campanya del 2015 i més endavant va entrar al secretariat municipal, amb els càrrecs d’organització i de feminisme i LGTBI. A causa de la renovació constant de rostres del partit, molts ciutadans la van descobrir en el debat de candidats de Betevé, on va ser especialment aplaudida.
El conflicte de la limitació de mandats
Per a aquestes eleccions, la CUP ha hagut de retocar la limitació de mandats en el seu codi ètic, perquè en alguns municipis petits s’han trobat dificultats per a rellevar l’equip. El consell polític va aprovar una lleu modificació del codi ètic que permetia una pròrroga en poblacions de menys de 10.000 habitants on la CUP governés, tingués el 80% de suport dins l’assemblea local i dos terços de vots de les assemblees territorials, a més de compromís i seguiment de relleu i un màxim de vuit anys en l’exercici de batlle.
Finalment tan sols tres nuclis locals s’han acollit a la pròrroga especial de mandat: Viladamat, Celrà i Navàs. D’aquests, Celrà és l’únic on es torna a presentar el candidat a la batllia, Dani Cornellà, que va ser batlle entre el 2011 i 2013 i també aquests darrers quatre anys. És a dir, ja ho ha estat sis anys, de manera que només ho podrà ser dos anys més.
