10.10.2017 - 05:00
Un dels majors perills que afrontaran els astronautes que viatgen a Mart serà la radiació. La Terra és bombardejada contínuament per radiacions nocives, com els raigs còsmics o les tempestes solars, de les quals no ens adonem gràcies a la protecció que ens proporcionen el nostre camp magnètic i la nostra atmosfera. L’Estació Espacial Internacional, fora de l’atmosfera, encara es troba protegida pel camp magnètic terrestre; així i tot, la radiació diària que reben els astronautes ja és cinquanta vegades superior a la que rebem en terra ferma. Però quan eixim de la protecció dels cinturons de Van Allen i ens allunyem de la Terra, la cosa es complica: la radiació diària a què estaríem exposats en un viatge a Mart és quasi 250 vegades la que rebem en la Terra; tant com fer-se una radiografia cada dia. A Mart, la cosa millora un poc perquè la seua tènue atmosfera proporciona una mica de protecció; però només una mica: la radiació superficial a Mart és encara unes cent vegades la terrestre.
Els raigs còsmics a més són molt penetrants: una planxa d’alumini de 30 cm de grossor amb prou feines aconsegueix aturar-los. La solució òbvia seria usar material més dens i de major espessor, com les gruixudes planxes de plom amb què es blinden els isòtops en els laboratoris nuclears, però això implica més massa i més despesa de combustible. Per un altre costat un blindatge com aquest podria ser fins i tot més perillós que exposar-se a la radiació nua, perquè en frenar un raig còsmic d’alta energia, té més oportunitats de col·lidir amb altres partícules i crear una radiació secundària perillosa, com ara neutrons energètics.
Un enfocament prometedor consisteix a replicar el camp magnètic de la Terra. Com que aquest és tan eficient per a desviar les partícules carregades cap als pols, un camp magnètic relativament petit i localitzat i prou fort podria crear una bombolla protectora al voltant de la zona habitada. Però la quantitat d’energia i materials que es necessita és prohibitiva, per la qual cosa es tractaria d’una solució a llarg termini.
A mitjà termini la resposta no sembla que siga buscar materials densos, sinó ben bé el contrari.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Fernando Ballesteros.
