La gota freda al País Valencià ha deixat tot un rastre de destrucció i víctimes. Però algunes han estat invisibilitzades. Les persones en situació administrativa irregular, a més de les conseqüències de l’aiguat, també reben la discriminació institucional i el racisme a peu de carrer.

Una de les preocupacions principals dels col·lectius que lluiten pels drets humans és que aquestes persones no puguen rebre cap de les ajudes perquè no hi ha dades reals i específiques de la seua situació. Per exemple, pot ser que estiguen empadronats en un lloc diferent, perquè troben molts entrebancs per a obtenir l’empadronament, o que no tinguen el contracte de lloguer perquè moltes vegades els subarrenden habitacions o tenen acords de paraula, o que treballen en negre sense contracte. “Llavors quedaran fora de qualsevol paraigua social que haja pogut posar el govern”, diu Silvana Cabrera, portaveu del moviment Regularització Ja!

A més, es tem que puga haver-hi més desapareguts que no apareixen en els registres oficials per manca de dades. Preocupa, especialment, el cas dels temporers. “Si aquestes persones han arribat fa poc i no tenien una xarxa de suport, no coneixien molta gent –perquè això passa amb la gent temporera que arriba a un lloc a treballar i no té prou temps per a fer una xarxa–, doncs no sabem exactament si estan desaparegudes”, diu Cabrera.

Jaume Durà, responsable jurídic de la Comissió d’Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR PV), ha conegut casos de temporers perjudicats per la gota freda que al cap de pocs dies ja se n’havien anat a treballar a un altre lloc. “Sobretot perquè com que treballen en colles, si tu no vas al lloc, renuncies a anar a treballar. La mobilitat és increïble. És una barbaritat des del punt de vista laboral, però ells ho tenen molt assumit. Si no hi vaig, no cobre, i si hi he d’anar a no sé quin lloc, doncs me’n vaig d’ací i ja està. El que a nosaltres ens sembla una barbaritat, ells ho veuen com: ‘Si no hi vaig, no em paguen’”, explica.

Salvar una vida i perdre la feina

Dolores Jacinto, membre de l’Associació Intercultural de Professionals de la Llar i de les Cures (AIPHYC, per les sigles en castellà), explica el cas d’una companya colombiana que treballava a Massanassa (Horta Sud). Cuidava un home gran i era interna. També hi vivia la seua filla de quinze anys. Quan va arribar la riuada, entre totes dues van salvar la vida de l’home. Ara, la família l’ha ingressat en una residència i ella ha perdut la feina, la casa i totes les seues pertinences, amb una menor a càrrec. Com que no té una situació administrativa regular, tampoc no pot sol·licitar cap ajuda. També conta el cas d’una altra companya colombiana que vivia a Alfafar (Horta Sud) i, com que vivia en un baix, ho va perdre tot. Treballava a València, però va estar dies sense poder eixir del poble per la situació, i la van acomiadar.

“Es continuen invisibilitzant les mateixes persones de sempre. Durant la pandèmia es va traure un eslògan ben bonic que deia ‘no deixarem ningú enrere’, però en realitat mai es van veure les persones que estaven en una situació administrativa irregular. Mai les van mirar, i ara passa exactament igual. No és possible que continuem creient que si no les anomenem, que si no fem polítiques que les incloguen, no existeixen. Doncs sí que existeixen. Ja venien d’una vulneració anterior i ara la seua situació s’aguditza. No es mira ni a través d’estrangeria, més aviat el contrari, es criminalitzen totes les persones que som d’origen estranger i no hauria de ser així”, diu Jacinto.

Refugiats en una fàbrica abandonada per por

Un grup d’uns quaranta xicots marroquins en situació administrativa irregular que van perdre els habitatges que llogaven a conseqüència de la gota freda, van fugir de les zones danyades. La presència policíaca i la por de ser detinguts els van fer cercar refugi en una fàbrica abandonada als afores de Torrent (Horta Sud), on van malviure durant dies entre runes i escombraries. “No tenim papers i no podem demanar ajudes. Hi havia molta policia, militars, mirades estranyes, i ens en vam anar”, deia un jove en una entrevista a À Punt.

Els van localitzar, per casualitat, les voluntàries de la Casa del Marroc a València, que d’ençà del començament de l’emergència van portar menjar halal calent a les zones danyades. Com que la vice-presidenta de l’entitat, Boutaina El Hadri, també és la vice-presidenta del Consell Valencià de les Migracions, van aconseguir que la Generalitat els donàs una alternativa residencial temporal. Ara, són en un hotel a Castelló (Plana Alta), mentre esperen que els traslladen a un alberg. Amb tot, creuen que pot haver-hi més joves en aquesta situació, o desapareguts.

Doblement afectats: per la gota freda i pel racisme

La por d’aquesta gent no és infundada, car aquestes setmanes s’han viscut aturades i detencions per perfil racial en plena emergència. Silvana Cabrera explica que, juntament amb la Koordinadora de Kol·lectius del Park Alcosa (Alfafar, Horta Sud), van interposar una denúncia perquè la policia espanyola va detenir tres veïns –un dels quals, menor d’edat– que no havien comès cap delicte i els va retenir a la comissaria de Sapadors de València. “La població migrant racialitzada no s’acosta a la policia perquè hi ha una por, i aquesta por hi és per la manera com la policia tracta aquestes persones, amb una mirada totalment criminalitzadora”, diu.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by ✳️ RegularizacionYa Oficial (@regularizacionya)

I no són casos aïllats. Clara Moltó, del barri de Benimaclet de València, també va presenciar una aturada per perfil racial quan eixia de fer tasques de voluntariat a Paiporta (Horta Sud). Era el primer dissabte després de la gota freda, i va detectar quatre veïns negres que havien estat aturats per la policia. L’agent els demanava que mostrassen alguna fotografia on s’evidenciàs que la seua vida es desenvolupava a Paiporta per poder passar.

“Ningú et pot demanar que mostres imatges del teu telèfon. És clar, com que no tenien la documentació… Era una situació ridícula, aquestes persones anaven amb roba de treballar, plenes de fang, com tots. El que miraven era si les persones que hi accedien eren veïns, però, és clar, això només els ho van fer a ells. La riuada humana que hi havia per a entrar i sortir de Paiporta era nombrosíssima, o siga, era molt evident”, relata. I afig que això passa constantment sense que la gent se n’adone. “Les persones blanques hem d’acostar-nos en eixes situacions per donar suport i veure què passa, perquè estan completament desprotegits. I, en una situació com aquesta, és una vulneració tan absoluta… No tenen cap motiu per a confiar en ningú”, diu.

Discursos d’odi en auge

Rahma El Basraoui, presidenta de la Casa del Marroc de València, explica que moltes musulmanes es van sentir rebutjades pel fet de portar vel quan van acudir als punts de donatius, i denuncia que algunes van ser enregistrades sense el seu consentiment. “Hem vist molts missatges i notícies falses racistes que deien que les dones hi anaven només a demanar, i per això moltíssimes no han pogut recollir menjar i s’han quedat sense res. Nosaltres ens hem encarregat de portar-los tot el que necessitaven”, diu.

Cabrera recorda que el racisme no és nou i que el problema principal és que no hi ha un fre legal contra els discursos d’odi a les xarxes i la desinformació. “Sabem que hi ha un partit polític que campa a pler fent discursos d’odi i tenim també persones amb nom i cognom que fan proliferar aquests discursos d’odi”, assenyala.

Així, El Basraoui reivindica el treball humanitari que han fet en un moment de crisi com aquest. “Cal col·laborar amb bona fe i deixar de banda allò que ens divideix. Amb les nostres accions, hem d’intentar lluitar contra el racisme i la morofòbia que patim, especialment nosaltres, els marroquins. Dol molt, perquè els marroquins han patit el doble: la DANA i el racisme”, diu. Per això, demana que es visibilitzen les persones d’unes altres nacionalitats i les que no tenen papers. “Som valencians, vivim ací, ho compartim tot. Aquesta catàstrofe ens afecta a tots”, conclou.

Drets fonamentals

Arran de la situació d’emergència, el moviment Regularització Ja! demana que s’aprove la ILP per a la regularització de tots els ciutadans en situació irregular. “No és possible que enmig d’una catàstrofe tan immensa i que ha destrossat tantes vides, continue havent-hi persones que no tinguen coses tan imprescindibles com ara un empadronament i una targeta sanitària, que no puguen escolaritzar els xiquets, que no puguen accedir a les ajudes a pesar de haver-ho perdut absolutament tot”, diu Cabrera. També demana que s’habiliten unitats mòbils perquè la població estrangera puga renovar el NIE, de la mateixa manera que se n’han habilitat per al DNI.

“Només això ja és un fet discriminatori. Que siguen conscients de qui vivia en aquestes poblacions. Hi havia un percentatge molt alt de població migrant. No es pot pensar en una reconstrucció de tots els llocs que han quedat devastats amb una mirada racista i colonial. Hem d’entendre que hi vivim persones que conformem una societat diversa. Llavors, no podem caure novament a adjudicar a dit i militaritzar els carrers, perquè la població migrant té por. S’han de tenir en compte totes les veus que habiten aquests pobles.”, diu.

Jaume Durà avança que la CEAR i més organitzacions han llançat una proposta de mesures extraordinàries per a garantir els drets de tots els damnificats per la gota freda. D’una banda, hi ha els qui sí que tenien permís de treball i residència, però que tenen el risc de perdre’l. Sobre això, demanen una relaxació dels requisits perquè alguns no els podran complir per la situació d’emergència. D’una altra banda, hi ha els qui són en situació administrativa irregular, per a qui demanen que es faça un procediment personal i individual de regularització perquè puguen obtenir la documentació.

Durà recorda que aquesta mena de mesures són emparades en la llei d’estrangeria espanyola i les seues reformes posteriors. “La normativa diu que quan hi ha certes circumstàncies excepcionals de naturalesa econòmica, social o laboral, com va ser la covid i com és aquesta DANA, hi ha la possibilitat d’atorgar autoritzacions individuals de residència temporal”, diu.