Rabell avisa que un nou finançament per a Catalunya no pot substituir un referèndum pactat

El cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, ha avisat a les forces polítiques estatals i, en especial, a l’executiu que resulti de les properes eleccions espanyoles que un nou sistema de finançament per a Catalunya no pot substituir un referèndum “amb garanties”, que veu “indefugible”. En una entrevista a l’ACN, Rabell ha dit que la celebració d’una consulta s’hauria de produir “en un termini raonable i curt”, i ha vaticinat que podria produir-se en qüestió de “mesos o un any” si hi ha tomb electoral a Madrid. Així mateix, el candidat no ha tancat la porta a un govern de Catalunya Sí que es Pot amb ERC i la CUP encara que la confluència que lidera no sigui la força més votada al 27-S.

Rabell ha assenyalat com a prioritari “acabar amb l’ofec fiscal que pateix Catalunya” i ha apostat per enterrar els objectius de dèficit marcats “arbitràriament” des de Madrid, que veu “insostenibles” si es volen mantenir els serveis públics. Així, no desestima propostes com la del número dos de Podemos, Iñigo Errejón, que va parlar de “revisar” el pacte fiscal per Catalunya. “Un acord fiscal que permetés un finançament més adequat per a Catalunya seria benvingut”, ha expressat el líder de Catalunya Sí que es Pot en l’entrevista concedida a l’ACN. Tanmateix, Rabell ha volgut deixar clar que l’actualització del sistema de finançament català a mans de l’Estat hauria de ser “una intervenció puntual i transitòria, perquè el que demanda la societat catalana -i és indefugible- és pronunciar-se democràticament sobre el seu futur”.

En aquest sentit, ha assenyalat que “aixecar amb caràcter d’urgència l’ofec financer de la comunitat no ens ha de fer perdre de vista que en un termini raonable i curt és necessari organitzar un referèndum amb garanties”. “Una cosa no pot comprar l’altra”, ha insistit tot assenyalant que un nou model de finançament per a Catalunya serviria per “preparar” una consulta legal i acordada.

Rabell creu que l’autorització d’aquest referèndum no requereix d’una reforma de la Constitució. Al seu parer, es podria optar per una “fórmula jurídica transitòria” com que l’Estat “cedeixi les competències per a la celebració de la consulta” a la Generalitat. Un procés que podria comportar “uns mesos o un any” si hi ha canvi de govern a la Moncloa, segons els seus càlculs. “El temps també forma part de la materia primera de la política”, ha afegit.

Status-quo i DUI

Així mateix, l’exlíder veïnal ha negat la possibilitat que la confluència política que encapçala aposti per mantenir l’status-quo respecte a les relacions Catalunya-Estat. “Continuar com ara no seria tenir estabilitat, sinó una degradació sostinguda de les condicions de vida de la població de Catalunya. La batalla cal donar-la amb consciència que ens hi estem jugant molt”, ha asseverat. Alhora, però, ha recordat que governs “a priori més favorables a Catalunya” -en referència al PSOE- van acabar tenint els “rampells” propis d’un Estat “centralista i centralitzador”. Per això, Rabell s’ha esforçat en remarcar que “res ens serà regalat” i que “tot dependrà de la insistència de la mobilització de Catalunya, de la seva capacitat de fer-se escoltar i fer arribar el missatge arreu de l’Estat”.

Rabell també ha alertat dels riscos d’una DUI. Al seu parer, un procés d’independència sempre ha d’estar acompanyat d’una negociació amb l’Estat. “No funciona com una desconnexió suau i indolora quan és decidida unilateralment; desconnectar d’un Estat, organitzar una nova administració pública i estructura d’estat i garantir-ne el funcionament és una realitat complexa”, ha apuntat. Sobretot quan hi ha “una oposició ferma per part de la matriu” -ha dit referint-se a l’Estat espanyol- i tampoc hi ha “simpatia per part les autoritats europees, que ho veurien com un factor de crisi”. “No cal fer-se il·lusions de les complicitats de la ‘troika’, el Fons Monetari Internacional i Brussel·les”, ha demanat tot citant el cas de Grècia, que creu que ha demostrat fins a quin punt la sobirania d’una nació petita és “menystinguda”.

Front d’esquerres

D’altra banda, Rabell s’ha referit a la possibilitat que Catalunya Sí que es Pot, encara que no sigui la força més votada, lideri un govern progressista i d’esquerres amb ERC i la CUP. “Més que una pinça política, seria tenir respecte a la sensibilitat, el vot i l’interès democràtic de la majoria social d’aquest país”, ha dit. És més, creu que aquesta suma de forces d’esquerra no suposaria “trair el mandat democràtic” del 27-S, “al contrari, seria l’expressió més genuïna i legítima del mandat democràtic de la Catalunya social”, ha precisat.

Així, el cap de llista de Catalunya Sí que es Pot ha condicionat aquest hipotètic front progressista al fet que la seva formació aconsegueixi un grup parlamentari “potent” -tot i que no ha precisat nombre mínim d’escons- i a un suport social “ampli” que doni suport a la seva candidatura, que té “projecte de país i de govern i que pot arribar agrupar forces que estan en apostes, al nostre parer, equivocades”. Rabell ha advertit republicans i cupaires que el 28 de setembre hauran de triar entre un govern progressista o fer president Artur Mas i, per tant, avalar les polítiques “neoliberals” del seu Govern durant els últims cinc anys.

“Mai” al costat de C’s, PPC i PSC

En canvi, ha estat contundent a l’hora de rebutjar la més mínima probabilitat que el seu partit s’incorpori a un eventual bloc constitucionalista, amb C’s, PPC i PSC. “Sota cap circumstància Sota cap circumstància ens veureu amb formacions que estan contrariant l’anhel democràtic de la societat de Catalunya”, ha constatat tot carregant contra el partit d’Albert Rivera, que veu com “una operació política d’Estat per recompondre la dreta” després dels escàndols de corrupció dels populars, i a la qual ha negat la seva “credibilitat democràtica”.