09.06.2017 - 10:42
LONDRES, 9 (EUROPA PRESS)
La primera ministra britànica, Theresa May, descarta dimitir després de perdre la majoria absoluta en les generals d’aquest dijous, convocades de manera anticipada per ampliar el seu marge de maniobra per al Brexit, i pretén continuar a Downing Street en virtut d’un acord amb els unionistes nord-irlandesos que li garanteixi la governabilitat.
Malgrat la pressió interna d’una mandatària que ha fracassat en la seva aposta per l’avançament electoral, May ha decidit maximitzar els 318 diputats obtinguts, a vuit escons de l’hegemonia, i sumar mitjançant una fórmula per concretar els deu del DUP per arribar a la barrera dels 326 escons que suposen la majoria absoluta a Westminster.
A l’espera de la seva intervenció a Downing Street, la ‘premier’ es troba reunida amb el seu cercle més proper per determinar l’estratègia més immediata. No en va, constitucionalment és el partit que defensa la seva permanència el que té la primera oportunitat de mirar d’aprovar al Parlament l’anomenat Discurs de la Reina, és a dir, el paquet de mesures legislatives preparat per l’executiu de torn, un barem fonamental per demostrar la seva capacitat d’aprovar lleis al Parlament i, per tant, de garantir la governabilitat.
El calendari de la Cambra dels comuns ho té fixat per al 19 de juny i, a priori, estan establerts sis dies de debat en la mateixa setmana en la qual la Unió Europea tenia previst començar formalment les converses per al divorci britànic, una de les grans incògnites de la campanya, convertida ara en enigma atesa la incertesa al voltant del proper Govern.
FANTASMA DE LA UE
No en va, fins i tot després que el Regne Unit certifiqués el Brexit l’any passat, un cop més, el fantasma de la Unió Europea ha tornat per turmentar un mandatari conservador, després del regicidi de Margaret Thatcher, les turbulències de John Major a col·lació del Tractat de Maastrich i el suïcidi de David Cameron amb un referèndum més demandat en el seu partit, que al país.
Theresa May havia negat la possibilitat de l’avançament electoral abans fins i tot de mudar-se a Downing Street. Durant nou mesos ho havia descartat en nom de l’estabilitat i de la prioritat que el Govern havia de donar al Brexit, però el seu avantatge en les enquestes i l’aparent feblesa del seu rival laborista la van fer caure en una temptació que ja havia fet relliscar el seu antecessor.
Animada per un reduït cercle d’assessors, la ‘premier’ va acabar convençuda que s’encaminava a una coronació que li permetria ampliar el seu marge de maniobra per negociar, però una qüestionable campanya, llastrada per errors estratègics evitables que han mostrat esquerdes en el lideratge “fort i estable” que deia encarnar, han provocat una hemorràgia en les enquestes que ha arribat fins a les urnes.
La seva arriscada aposta per una convocatòria que, com el referèndum, no era un clam entre la ciutadania, ha deixat la seva continuïtat letalment exposada al veredicte de les urnes, ja que qualsevol resultat que no impliqués una notable ampliació de l’hegemonia parlamentària de 17 que defensava suposaria una derrota.
DESCRÈDIT
No obstant això, ni els més pessimistes del seu partit volien donar crèdit a la possibilitat del parlament sense majories anticipat per alguns sondeigs, un desenllaç que deixa totes les opcions obertes en matèria del Brexit i que podria dilatar un procés que va començar el compte enrere de dos anys el passat 29 de març.
Com a conseqüència, el gran enigma de la campanya, que cap dels partits va voler aclarir, afronta en l’actual escenari sense majories més interrogants fins i tot, sobretot si la garrotada a May s’interpreta amb un rebuig de l’electorat a la sortida dura plantejada per la primera ministra amb la sortida del mercat únic, de la unió de duanes i de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Justícia.
Amb tot, els tories no podran trobar cap responsable més gran que la seva agosarada estratègia de jugar-se les eleccions a la tàctica personalista, apostant-se la contesa a la carta de l”efecte Theresa May’ amb una campanya marcadament centrada en una candidata la credibilitat de la qual ha quedat severament qüestionada.
PRIMERA INTERVENCIÓ
Ja en la seva primera intervenció, quan el recompte indicava que havia perdut la majoria absoluta, May havia declarat que el seu nombre d’escons suggeriria que els seus haurien d’encarregar-se de generar “un període d’estabilitat”. “I això és el que farem”, va indicar. No obstant això, hi havia resultat destacable com la ‘premier’ havia avançat el que el seu partit faria, en comptes d’ella personalment, en defensa de l'”interès nacional”.
“És el que sempre he procurat en els meus anys com a membre del Parlament i la meva resolució a fer-ho és la mateixa avui que sempre ha estat”, havia afegit. Les seves paraules havien estat considerades una forta indicació que es preparava per fer pas a un successor, no necessàriament d’altres sigles, però sí a un nou lideratge.
“Independentment de quins siguin els resultats, els conservadors asseguraran que complim amb la nostra tasca d’assegurar l’estabilitat perquè puguem avançar junts com a país”, havia avançat, si bé, de moment, la seva decisió passa per continuar.
