22.06.2016 - 17:21
LONDRES, 22 (EUROPA PRESS)
El referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la Unió Europea podria tenir conseqüències constitucionals per a la unitat britànica a causa de la divisió existent entre els territoris que la integren, ja que davant de la fragmentació que Anglaterra presenta en les enquestes, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord donen suport majoritàriament a la continuïtat.
Els escocesos, governats pel Partit Nacional Escocès (SNP,) tot i que no per majoria absoluta, han advertit d’un ressorgiment dels objectius independentistes si el plebiscit de dijous els força a abandonar el bloc comunitari.
De fet, a diferència del plebiscit del 1975 que va ratificar l’adhesió britànica a la llavors Comunitat Econòmica Europea, els partits nacionalistes d’Escòcia i Gal·les donen suport ara al manteniment del vincle amb Brussel·les i, d’acord amb les enquestes, els avisos del SNP tenen el seu reflex a peu de carrer.
Així, si a dia d’avui se celebrés una consulta d’independència, el ‘no’ venceria per un 53%, una vegada descartats els indecisos, segons un estudi de Panellbase. Tot i això, preguntat per la seva decisió en el cas que el Regne Unit abandonés la UE, l’electorat provocaria una bolcada, amb el 52% a favor la separació.
Escòcia constitueix, de fet, la amenaça més gran des d’una perspectiva territorial, no només per constituir l’única de les quatre nacions britàniques que té al front a un executiu nacionalista, ja que Gal·les té un gabinet laborista i Irlanda del Nord, amb una coalició d’unionistes i republicans.
EL PLEBISCIT ESCOCÈS, UN REFERENT
El plebiscit de secessió celebrat el setembre del 2014 està encara present en la memòria col·lectiva d’un Regne Unit que fa menys de dos anys s’enfrontava a una incertesa semblant a la qual actualment fa front en matèria de la UE.
Un dels factors de pes que va influir sobre els votants havia estat, precisament, la continuïtat a la UE, després que totes les institucions, des de Brussel·les, fins a Londres, advertissin reiteradament que el divorci els posaria a la cua dels aspirants als vint-i-vuit, una posició que implicaria anys de negociació abans d’entrar un altre cop en el bloc.
En conseqüència, des que el primer ministre, David Cameron, comencés a renegociar l’estatus britànic a Europa, el SNP va qüestionar la legitimitat d’haver d’abandonar per decisió d’un electorat que li era aliè, en altres paraules, d’acceptar la ingerència britànica en assumptes de transcendència interna.
