09.06.2017 - 09:05
LONDRES, 9 (EUROPA PRESS)
El líder del Partit Laborista britànic, Jeremy Corbyn, ha assegurat que el seu partit està “preparat per formar un govern”, després que la votació hagi deixat un Parlament sense majoria absoluta i la primera ministra, Theresa May, hagi fracassat en el seu intent d’ampliar el seu marge de maniobra després del Brexit. Amb tot, el seu número dos, John McDonnell ha descartat una coalició.
En una de les seves primeres entrevistes després de desafiar les expectatives i augmentar en 30 el nombre d’escons del laborisme, Corbyn ha mantingut que els seus estan “preparats per servir aquest país”, malgrat ser la segona força política. “Estem oferint engegar el nostre programa”, ha declarat a la BBC, després de reiterar la seva crida a la dimissió de May i considerar que les negociacions del Brexit han de tenir lloc, independentment del resultat d’aquest dijous.
La seva evolució ha estat extraordinària: a l’inici de la campanya totes les enquestes li anticipaven l’anihilació electoral i, des del seu nomenament el 2015 i la seva ratificació després de l’intent de regicidi el passat estiu, havia estat acusat de conduir l’esquerra britànica a la marginalitat política. Dos anys després, no obstant això, ha millorat a les urnes el còmput de Gordon Brown i Ed Miliband en les seves respectives candidatures.
La seva ampliació parlamentària en uns trenta diputats constitueix, per tant, malgrat no haver guanyat les eleccions, un més que digne resultat, considerant les expectatives i, sobretot, una victòria personal per a un Corbyn a qui si d’alguna cosa no se’l pot acusar és de falta de coherència.
Els seus crítics en el partit li han permès fer la campanya en la qual creia, en un desplegament d’unitat inèdit en el laborisme en temps recents, i la maniobra ha obtingut la seva recompensa en les urnes.
PROGRAMA IDEOLÒGIC
El candidat laborista s’ha atrevit a il·luminar un programa electoral inspirat directament en el seu ADN ideològic, amb una tornada a les essències socialistes qualificat d’inelegible per un ampli marc de l’aparell polític i mediàtic britànic, que no comptava amb què l’experiència de qui feia 30 anys que era activista de base aconseguiria una mobilització suficient com per revolucionar uns comicis que Theresa May havia anticipat com una coronació.
Amb el seu especial magnetisme entre els joves i els desencantats, Corbyn no s’ha arrugat davant les crítiques, ha defensat una estratègia basada en la il·lusió i en un projecte de país que, encara que costós, ha venut esperança. El seu missatge en positiu va alterar la temperatura de la campanya, com van evidenciar gradualment les enquestes, i el sondeig que veritablement importa, el de les urnes, li ha donat la raó.
De fet, la seva aspiració no passava necessàriament per arribar al número 10 de Downing Street. El seu és un projecte a llarg termini que aspira a reconfigurar la base ideològica de l’esquerra britànica, tacada, en la seva opinió, per l’acostament al lliure mercat i el viratge al centre de la Tercera Via de Tony Blair.
SOSTRE ELECTORAL
Si a l’arrencada de la campanya es considerava que igualar el nombre de diputats obtingut per Ed Miliband seria un triomf, Corbyn ha trencat el seu propi sostre electoral amb una trentena de seients més que els assolits pel partit el 2015 i la demostració que la seva agenda ideològica, considerada fins fa poc massa a l’esquerra, té cabuda al Regne Unit post-referèndum.
Com a conseqüència, qui havia estat un foraster en la seva pròpia formació durant 30 anys ha retornat el laborisme a la rellevància institucional gairebé per accident. Després de la segona derrota a les urnes, el 2015, Corbyn havia decidit concórrer a la carrera per rellevar Miliband amb el simple propòsit d’introduir al debat un perfil anti-austeritat. Les seves opcions eren residuals, però alguna cosa en el seu discurs de retorn a les arrels socialistes ha tocat fibra i l’ha portat a protagonitzar un dels viatges polítics més extraordinaris en temps moderns.
Durant la campanya, Corbyn havia avisat de la seva capacitat de desafiar pronòstics, una sort que, ell més que ningú, confiava que es repetiria en la votació d’aquest dijous, en la qual la seva proposta per una societat més igualitària i el seu discurs anti-elits ha demostrat tenir en l’electorat britànic una estirada amb potencial per modificar els fonaments del mapa polític britànic.
