Quo Vadis, moderat?

De mica en mica anem sabent detalls de gent pròxima a l’independentisme espiada pel programa Pegasus, que tan sols és a l’abast dels governs. Demà, per exemple, aquest diari publicarà una entrevista amb un dels personatges que, segons Citizen Lab, ha estat més espiat, segurament per damunt de les 18 vegades de l’omnipresent Boye. Ens referim al senyor Joan Matamala, espiat 16 vegades amb Pegasus, però també amb Candiru, un altre programa israelià. Matamala, desconegut del gran públic, independentista de pedra picada, explicarà per què creu que té un dels rècords d’espionatge, i com pensa defensar-se judicialment. Ara, aquests dies també hem tingut coneixement d’una altra versió d’aquesta història, que em resulta tan interessant o més. La de gent que no vol saber si l’han espiada. Gent que tenia la possibilitat que li estudiessin el mòbil i no ho ha volgut. És el cas, per exemple, de Jordi Xuclà, insigne representant de la vella Convergència i Unió, retirat de la política de ja fa dos anys i que ara fa d’advocat i prou. Xuclà és un representant de l’ala moderada, que dijous va explicar als Matins de TV3 (vídeo 12:24) per què no ha volgut saber si l’espiaven:

“A mi, em van oferir de passar l’escànner, per dir-ho d’alguna manera. Per comprovar si el meu telèfon o les meves comunicacions havien estat intervingudes durant la meva última legislatura (2016-2019), i ho vaig declinar. Per dos motius, primer perquè fa més de tres anys que he passat a la vida privada i, per tant, he passat pàgina de la meva vida política. És una via passada que m’honora, però que ja no m’interessa. Segon, perquè amb aquesta investigació et monitoritzaven les comunicacions uns altres actors, i quan ets a la vida privada no t’agrada que t’escoltin els serveis secrets, però tampoc que et monitoritzi ningú més.”

Jordi Xuclà, a diferència de Boye, o Joan Matamala, representa, i hi té tot el dret, el corrent nacionalista que volia moderació, que era darrere la jugada de Marta Pascal de fundar el Partit Nacionalista Català, que fins i tot va dimitir del PDeCat, que no va veure mai amb bons ulls la idea de Junts, ans volia refer ponts amb el PSOE, i que en la carta de dimissió va escriure això: “És prou sabut que vinc discrepant de l’actitud d’apaivagament que ve mantenint el partit respecte de les posicions i directrius de persones independents que han pres el comandament de Junts per Catalunya i que han arribat a repudiar el llegat polític que nosaltres representem, és a dir: l’antiga Convergència.”

Si ningú es pensava que l’estat només espiava unilaterals com Joan Matamala, o advocats amb instint matador com Boye, que es miri bé en la llista. Entre els espiats també hi ha Ferran Bel, un altre representant de l’ala moderada, membre del PDeCAT que es va allunyar de Junts, i que ha intentat mantenir, si és que és possible, una línia moderada. Com Jordi Xuclà. Doncs bé, a ells, a ells també els espien. Per molt que es tapin els ulls, com Jordi Xuclà, o que no se’ls tapin tant, com Ferran Bel, els moderats, també els espien, fet que dibuixa una realitat que potser fa saltar enlaire allò que es pensaven i que es traduïa a fugir del no a tot i a donar suport a un Pedro Sánchez que ells veien molt diferent del PP. Doncs ara resulta que també el govern del PSOE ha espiat els moderats.

Realpolitik, tocar de peus a terra, per compte de fer volar coloms, també és saber-ho veure.