31.05.2019 - 21:30
|
Actualització: 01.06.2019 - 01:43
Ara fa vint-i-cinc anys, l’editora de VilaWeb, Assumpció Maresma, era la directora del setmanari el Temps i em va demanar de fer el Temps Online, aprofitant els coneixements sobre xarxes i periodisme que jo havia anat adquirint des de 1991. Un any després, el maig de 1995, fundàvem VilaWeb.
Vist des d’avui, el Temps Online i aquella primitiva VilaWeb nascuda el 1995 són eines periodístiques càndides i experimentals. Però tenen el gran valor que varen obrir la porta en el nostre país a un canvi en el sistema de mitjans que va molt més enllà de la tecnologia. Per sort, VilaWeb ha crescut d’una manera que nosaltres aleshores no imaginàvem i, per sort també, paral·lelament a la feina que fèiem nosaltres, molta més gent ha treballat intensament per canviar la manera com els ciutadans rebem informació i la transmetem. Fent una revolució que gairebé ha posat fi al control social dels grans mitjans vinculats al poder. Crec, sincerament, que moltes de les coses que han passat al nostre país i al món tenen molt a veure amb això, deuen molt a aquest canvi.
Des d’aquesta perspectiva, mirar enrere és molt gratificant. Però més que no pas mirar enrere, es tracta de mirar endavant. I en aquest sentit, pensem que ara VilaWeb està en condicions de fer explotar tot allò que hem creat durant aquests anys de feina.
En el model de VilaWeb, hi ha la voluntat d’encapçalar la innovació periodística als Països Catalans. Tenim una visió al cap i no hem dubtat mai d’invertir tants esforços com foren necessaris, fins i tot quan poca gent entenia què fèiem. Avui volem destacar haver arribat a la xifra de 15.000 subscriptors i haver aconseguit que els diners dels lectors siguen l’ingrés principal del diari. Però volem recordar que vàrem començar aquest projecte de subscripció el 2004 i que vàrem trigar onze anys a convèncer els primers dos mil subscriptors -no improvisem ni ens cansem a la primera. Ara, però, estem convençuts que la xifra dels 20.000 subscriptors és un objectiu que ens podem proposar per a final del 2020.
És molt difícil per a nosaltres explicar l’emoció que ens provoca que quinze mil de vosaltres hàgeu entès que us demanem cinc euros voluntaris al mes per a poder fer, entre tots, més sostenible aquest diari que sempre hem posat al servei del bé comú i de les llibertats individuals i col·lectives, des del respecte als principis periodístics, però també des del compromís obert i clar i des de la independència més absoluta, rabiosa gairebé, de qualsevol forma de pressió comercial o política.
Nosaltres treballem per a tots, ens pagueu o no. Estem molt satisfets que VilaWeb tinga la posició de lideratge que té entre els mitjans catalans. I volem ser llegits pel màxim nombre de persones. Per responsabilitat social. Per això hem optat per aquest model en què ens pagueu els qui podeu o voleu però no demanem res als qui no poden pagar-nos.
Ara fa vint-i-cinc anys que vàrem crear el Temps Online, començant el camí que ens ha portat a VilaWeb com és avui. Però els qui la fem, i sobretot els qui la vàrem començar, fa molt més temps que lluitem per un periodisme compromès, un periodisme que ha quedat reflectit en la declaració ‘En què creu VilaWeb’ i que beu directament dels nostres mestres. D’aquells que vàrem conèixer personalment i ens van marcar per sempre, com Ramon Barnils, i d’aquells que han estat una referència intel·lectual, un model a seguir, com Albert Camus.
Per a nosaltres, el periodisme és un combat. Ens hi reconeguem com a part de la lluita que sosté la nostra nació per a ser lliure i la nostra societat per a ser justa, però també com a part de la lluita que milers i milers de periodistes sostenen a tot el món.
I per això, d’ara fins al maig de l’any vinent, quan celebrarem els vint-i-cinc anys de VilaWeb, volem oferir-vos una sèrie de converses amb grans periodistes que són referents per a nosaltres, companys de viatge, amics en la forma d’entendre el paper que ha de tenir la nostra professió. Les comencem amb el periodista turc Can Dündar i seguirem amb periodistes de tot el món, gent que ha marcat les seues societats amb la seua feina. Aquest vol ser un homenatge a tots ells i a tots els qui ens han precedit, però també un crit d’atenció sobre què passa amb la premsa i els mitjans. Fa vint-i-cinc anys, ja no ens reconeixíem en molts dels mitjans que ens envoltaven i en les seues maneres de fer, i vint-i-cinc anys després, malauradament, continuem assistint estupefactes a actuacions que denigren completament el compromís social del periodisme i demostren que les amenaces per a controlar la llibertat d’expressió i de publicació arriben avui per més camins, i de vegades més sibil·lins, que mai.
La diferència és que ara tenim a les mans un instrument, aquest diari que es diu VilaWeb, preparat per a combatre al vostre costat amb més intensitat que mai i per a dignificar la professió no tan sols amb allò que fem sinó també com ho fem. Quinze mil gràcies per ajudar-nos i, amb el vostre permís, continuarem treballant.
