16.09.2016 - 11:21
Quinze especialistes en història contemporània han signat un manifest de suport a l’historiador de l’art medievalista i conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco, davant els esdeveniments generats arran de la publicació de dos articles signats per l’autor al voltant dels fets de juliol i agost de 1936 a Vilanova de Sixena. Els signants defensen que els articles escrits per Velasco ‘demostren rigor científic, capacitat crítica i un ús de les fonts escrupolós, sense manipulacions i tergiversacions de cap mena’. Manifesten que amb els seus articles Velasco ‘només ha pretès exercir d’historiador i, alhora, sortir al pas de les difamacions contra el president Companys publicades en un mitjà de comunicació aragonès, en què se’l feia responsable de l’incendi del monestir de Sixena’. També rebutgen i lamenten que l’Ajuntament de Vilanova de Sixena hagi acordat en un ple municipal presentar una demanda judicial contra Albert Velasco per difamació, un tipus d’actitud que consideren ‘profundament irresponsable i indigna de representants polítics, que criminalitzen la feina de Velasco i dificulten l’exercici lliure de la nostra professió’.
El manifest recull que ‘qualsevol tipus de coacció als historiadors ha de ser rebutjada de ple, per vulnerar els drets fonamentals de lliure expressió i dret a cercar i difondre informacions en la recerca científica’. Els signants afegeixen que ‘la responsabilitat de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena és la de promoure relats històrics del poble rigorosos i que fomentin un coneixement objectiu del seu passat, i no manipulacions interessades que contradiuen, fins i tot, el que historiadors locals han escrit fa pocs anys’.
En el manifest s’exposa que l’exposició de fets i els raonaments que els envolten als dos articles de Velasco, apareguts a El País (2 de setembre de 2016) i el Punt Avui (6 de setembre de 2016) s’han efectuat d’acord al mètode científic, contrastant les diferents fonts existents i sense obviar informacions rellevants en la demostració de la tesi. Afegeixen, a més, que l’autor ha estat ‘respectuós’ amb la localitat de Vilanova de Sixena i els seus veïns, atès que els articles ‘no contenen cap tipus d’expressió inadequada ni difamacions per les quals es puguin sentit ultratjats ni vexats’ i que Velasco ‘ha emprat la Causa General franquista amb el rigor i responsabilitat que requereix una font amb aquestes característiques, això és, confrontant-la amb altres fonts que parlen de la mateixa qüestió’.
En aquest sentit, afegeixen els signants, les conclusions a les quals arriba l’autor ‘són fonamentades en allò que diuen les fonts i els historiadors que, amb anterioritat, s’havien referit a l’assumpte, com és el cas de Julio Arribas Salaberri i Miguel Ángel Pascual Ariste, tots dos vinculats a la localitat de Vilanova de Sixena’. A la vista del fets que relaten les fonts conegudes avui sobre la qüestió, defensen que ‘no es pot afirmar que l’incendi que va arrasar del monestir de Santa Maria de Sixena fos responsabilitat de milícies arribades de Catalunya, ni fer responsable d’aquest fet al president Lluís Companys o a la Generalitat de Catalunya’. ‘Això últim és un despropòsit que no té cap base historiogràfica i que respon a una manipulació interessada de la història’, afegeixen.
Al manifest també exposen que Arribas (testimoni directe dels fets) i Pascual, prèviament als articles de Velasco, ja havien manifestat que la responsabilitat de l’incendi del monestir va ser obra del Comitè local de Vilanova de Sixena. ‘Cap d’aquests dos autors fa recaure la responsabilitat en les esmentades milícies foranes’, asseguren. Així, continuen, ‘la successió detallada dels esdeveniments que es recull en un dels dos articles d’Albert Velasco, demostra que la situació que es vivia a Vilanova de Sixena des del 1933 era de crispació amb dos bàndols enfrontats, com a conseqüència de tres assassinats haguts al poble arran d’un aixecament de la CNT. Aquest ambient de conflictivitat i tensió va poder condicionar el resultat de les eleccions de febrer de 1936 i, també, va poder ser la causa dels crims i la repressió que el Comitè local va exercir des dels primers dies de l’aixecament militar d’aquell any’, conclouen.
Pels signants, ‘crida l’atenció que algunes de les mateixes persones condemnades pels fets de 1933 fossin després acusades a la Causa General de l’incendi i saqueig del monestir, entre altres crims. Els seus noms, a més, coincideixen amb alguns dels que dóna Arribas en referir-se als dirigents del violent Comitè local’. Per aquestes raons, ‘a diferència del que s’ha dit en alguns mitjans de comunicació, a la Causa General no hi ha cap testimoni que imputi l’incendi del monestir a milícies arribades des de Catalunya’, asseguren.
Signen el manifest; el Catedràtic d’història contemporània de la UB i president de l’Ateneu Barcelonès Jordi Casassas i Ymbert; el professor d’història contemporània de la UdG i membre de la Real Academia de la Historia, Josep Clara i Resplandis; l’Historiador, Càtedra UB Josep Termes i director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Agustí Colomines i Companys; l’ Historiador i advocat, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics de l’IEC i membre de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes i Tor; el professor d’història contemporània de la UAB, Joan B. Culla i Clarà, la professora d’història contemporània de la UdL, Antonieta Jarne i Mòdol; el Catedràtic d’història contemporània i vicedegà de la Facultat de Geografia i Història de la UB, Andreu Mayayo i Artal; l’historiador i monjo de l’Abadia de Montserrat, Hilari Raguer i Suñer; el professor de la URV i exdirector del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, Josep M. Roig i Rosich; el professor d’història contemporània de la UB i director del Departament d’Història Contemporània de la UB, Carles Santacana i Torres; el Catedràtic d’història contemporània de la UB i codirector del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, Antoni Segura i Mas; el director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics de l’IEC, Jaume Sobrequés i Callicó; el Catedràtic d’història contemporània de la UAB, Josep M. Solé i Sabaté; el professor d’història contemporània de la UAB i director de la Fundació Carles Pi i Sunyer, Francesc Vilanova i Vila-Abadal, i Catedràtic d’història contemporània de la UB, Joan Villarroya i Font.
