Quinze espectacles imprescindibles de la Mostra d’Igualada, segons el director artístic

Cinquanta-una companyies, més d’un centenar de representacions i una quinzena d’estrenes. Aquestes són les dades de la Mostra d’Igualada, la fira de teatre infantil i juvenil de Catalunya que es fa aquest cap de setmana a la capital de l’Anoia. Mentre duri el certemen s’hi veuran actuacions de tots els gèneres –circ, titelles, teatre, màgia, rondallaires, espectacles de carrer, musicals, dansa–, dividides en quatre itineraris segons el públic a què van adreçades.

Tot i que la Mostra no té oficialment un tema central, enguany hi ha força propostes que tracten d’aspectes poc freqüents en espectacles infantils com ara la mort, la malaltia, la guerra, el culte al cos i el pes de les xarxes socials en les relacions personals. Segons Pep Farrés, el director artístic de la mostra, són temes molt interessants: ‘Es toquen poc en els espectacles familiars i nosaltres creiem que als nens se’ls pot parlar de qualsevol cosa.’

Tot i això, Farrés no vol que el públic retingui només aquesta idea perquè a la Mostra hi ha espectacles per a triar i remenar. I ací us presentem la seva tria, on hi ha els espectacles més destacats de companyies estrangeres, propostes d’un nivell altíssim, les idees més innovadores dutes per companyies de nova creació, fusions entre circ i dansa i obres per a totes les edats que parlen sobre la por, la transsexualitat o l’assetjament escolar:

Pell de llarinté, cua de tiré. The Three Keatons. ‘Un espectacle multicultural que explica, amb música, una llegenda senegalesa’, resumeix Farrés. La Kumbà i en Mamadou són a punt de tenir un fill i estan tan il·lusionats que faran allò que sigui per complaure el seu nadó, com ara empaitar un lleó o la reina de les girafes. Per als més petits (de 3 a 6 anys).

Donem-li una volta al món. Xiula. Un viatge musical que combina ritmes moderns amb l’animació més divertida. ‘Un exemple d’un espectacle de carrer que pot transmetre valors amb unes lletres ben actuals’, diu Farrés. Per als més petits (de 3 a 6 anys).

Euria (Pluja). Markeliñe. Aquest espectacle multidisciplinari parla del sentiment de pèrdua, del temps que cal per a acceptar que hi ha alguna cosa que ha canviat i, sobretot, de la capacitat de superació. ‘L’obra d’aquesta companyia basca barreja teatre i dansa i tracta molt bé el tema del dol. A més, va guanyar un premi al festival FETEN de Gijón, especialitzat en espectacles infantils’, explica el director. Per als no tan petits (de 6 a 12 anys).

La llavor del foc. Babou Cham i Carlota Subirós. Un viatger vol compartir diverses històries sobre l’origen del món que recullen mites de l’Àfrica central, de l’Índia, de la Xina, de la tradició jueva i de la Grècia clàssica. És la darrera proposta de l’actor Babou Cham i la directora Carlota Subirós. Segons Pep Farrés, ‘aquest espectacle barreja arquitectura i arts escèniques perquè es farà en un antic celler, que hem recuperat per a la fira’. Per als no tan petits (de 6 a 12 anys).

Renard o el llibre de les bèsties. Teatre Obligatori. Una adaptació musical vibrant i esbojarrada de l’obra clàssica de Ramon Llull, on la guineu Renard no pararà de maquinar plans per a apoderar-se del tron del regne animal. ‘És un musical enfocat al públic familiar però tot l’equip, tant el director Marc Rosich com els actors, tenen un nivell molt alt. Tant, que l’obra es va estrenar fa uns mesos al Teatre Lliure’, afegeix Farrés. Per als no tan petits (de 6 a 12 anys).

Bianco. Teatre LaBú. ‘Una altra proposta d’una companyia de nova creació: Bianco és un espectacle familiar sense paraules, poètic i visual’. Narra la història d’una noia que treballa en un vell hostal i que rep la visita inesperada d’un entranyable viatger, que la convida a obrir les portes i finestres del seu cor. Una trobada divertida i especial que conduirà la protagonista cap a una nova manera de veure la vida. Per als no tan petits (de 6 a 12 anys).

El col·leccionista de pors. L’estenedor Teatre. La por ens fa companyia tota la vida, i a vegades és una convivència ben difícil. En Dani és col·leccionista de pors i les té endreçades en capses, bosses o gàbies. N’hi ha que són seques i ja no li fan mal, n’hi ha que es belluguen de tant en tant i n’hi ha que no es deixen atrapar. Un espectacle que parla de viure sensacions, de fer-se gran i d’estimar. ‘És un projecte molt interessant perquè significa una mirada cap a un nou llenguatge d’una companyia que s’havia dedicat tradicionalment als titelles’, explica Farrés. Per als no tan petits (de 6 a 12 anys).

Limbo. Les Impuxibles. L’Albert –que abans era la Berta– no pot pujar a un avió perquè el retenen al control de seguretat. El seu aspecte i el sexe del carnet no concorden. ‘Aquest projecte és fruit de la fusió artística entre una pianista i una coreògrafa que es va estrenar a la Fira de Tàrrega. Tracta sobre la transsexualitat, un tema molt actual, i farem representacions especials per als estudiants d’institut’, diu Farrés. Mostra jove (de 12 a 18 anys).

Ones. Ones. La tecnologia ha entrenat els nostres ulls per mirar sense veure-hi. Diuen que la webcam és la nova àgora. És la dictadura del Facebook, la dictadura del Tinder. El món que agafa una força i una velocitat esfereïdores. Totes aquestes idees s’engloben en el monòleg de la mallorquina Ona Beneït sobre les relacions a través de les pantalles. ‘Amb aquest espectacle farem una postfunció amb debat per a joves’, explica el director del certamen. Mostra jove (de 12 a 18 anys).

La llei de Lassus. Get Bak. ‘Cada any intentem fer un espectacle de clausura especial per als joves’, comenta Farrés sobre aquest concert. Hi sonaran clàssics del hip hop i del funk i sobre l’escenari hi haurà catorze ballarins amb molta energia. L’objectiu és reflexionar sobre el poder de la música per entendre què és allò que es desperta dins nostre quan l’escoltem. Mostra jove (de 12 a 18 anys).

El buit. Cia. Estampades i Impàs Dansa. ‘L’espectacle inaugural d’enguany s’inspira en un llibre d’Anna Llenas, barreja circ i dansa i té per tema central la resiliència’, explica Pep Farrés. L’espectacle, que compta amb la col·laboració entre dues companyies diferents, se centra a aprendre a conviure amb el buit que tots tenim dins nostre. Espectacle per a tots els públics.

Tierra efímera. Collectif Terron. ‘És la proposta més destacada d’una companyia estrangera –diu Farrés– i és molt visual.’ S’inspira en les formes naturals i a través d’una tela, terra i pintura, sorgeixen infinitat de seqüències gràfiques, símbols pictòrics i cal·ligrafies abstractes sorprenents. Un espectacle entre l’arquitectura efímera i coreografia pictòrica on la terra s’expressa plàsticament. Espectacle per a tots els públics.

Safari. Companyia de Comediants La Baldufa. Per què el cocodril s’entesta a ultratjar el lleó, que no sap rugir? Per què la resta d’animals també s’entossudeixen a fer-li la guitza? Què caldrà fer perquè el rei de la sabana s’envalenteixi? La Baldufa s’adreça als infants amb un conte que fa reflexionar sobre l’assetjament escolar. ‘Una faula sobre el bullying, ambientada a la selva que exemplifica molt bé l’esperit de la Mostra d’enguany’, explica Farrés. Espectacle per a tots els públics.

Viatge a la lluna. Companya Nacho Diago. ‘No és un simple espectacle de màgia perquè els trucs d’aquest mag valencià s’enllacen amb recursos dramatúrgics’, diu Farrés. L’espectacle proposa un viatge a la Lluna carregat de sorpreses, misteri, somriures, humor i molta màgia. Espectacle per a tots els públics.

Pam i peu. Circ Accidentats. Segons Farrés, ‘la proposta de Circ Accidentats és un bon exemple de la qualitat de la nova fornada de les companyies de circ catalanes’. Dos personatges sapastres fan mans i mànigues per aconseguir el seu propòsit: descobrir quina mida té un pal. Per fer-ho recorren a trucs de màgia, malabars, acrobàcies, la perxa xinesa, jocs de manipulació amb la caixa… Espectacle per a tots els públics.