10.03.2020 - 21:50
|
Actualització: 11.03.2020 - 12:00
Nil Monró explica que va ser el segon malalt pel coronavirus 2019 que es va detectar al Principat. Això va ser fa dues setmanes, però encara resta en quarantena, esperant que dos tests consecutius de detecció del virus (PCR) surtin negatius. Aquest és el protocol per a donar d’alta un infectat.
Monró, de vint-i-dos anys, estudia publicitat i relacions públiques a la Universitat Autònoma de Barcelona i a les estones lliures es dedica a crear contingut de moda a Instagram, on acumula més de cinquanta mil seguidors. Per això va anar a Itàlia, on va assistir a la setmana de la moda de Milà. En tornant, va començar a sentir els símptomes, va telefonar al 061, li van fer proves a l’Hospital Clínic i li van confirmar que tenia la infecció. Ens respon a les preguntes aïllat en una habitació del Clínic.
—Com us trobeu?
—Ara estic millor, els símptomes van desapareixent a poc a poc.
—Comencem pel principi. Com ho vau detectar, que teníeu coronavirus?
—Tot just tornant de Milà, on vaig estar-hi quatre dies per assistir a la setmana de la moda, vaig començar a sentir un malestar general. Sobretot mal de cap i febre. Vaig trucar al 061 per demanar què havia de fer. Em vaig adreçar a l’Hospital Clínic, van avaluar el cas, em van aïllar i em van fer les proves. Hores després em van dir que la prova havia sortit positiva i que tenia la Covid-19.
—Sabeu com us vau infectar?
—La veritat és que no, suposo que en algun moment durant el meu viatge a Milà, però no en sé el moment exacte.
—Què vàreu pensar quan us van confirmar que us havíeu infectat de coronavirus 2019?
—Jo ja coneixia el coronavirus. Una de les meves millors amigues és xinesa. A l’estiu tenia previst d’anar de viatge amb ella i unes amigues. Estàvem pendents de la situació i al final vam decidir de suspendre’l. En aquell moment ni m’imaginava que em tocaria viure tot això en primera persona. Quan em van dir que la prova era positiva, em vaig espantar una mica.
—És clar.
—Creia que em dirien que el test havia anat bé, que sortiria negatiu i que tenia un simple refredat. No havia pensat mai que em trobaria en aquesta situació. No sabia què passaria a partir de llavors, estava desconcertat. El virus és nou i hi ha coses que encara no se saben amb un cent per cent de seguretat, per això és obvi que em preocupés. Però el doctor em va explicar que, essent jove, no tenia risc, i això em va tranquil·litzar.
—Familiars i amics vostres els van haver d’aïllar?
—Per sort, la gent del meu voltant està bé perquè quan vaig arribar a Barcelona, no vaig veure ningú i vaig anar directament a l’hospital. Tret d’un amic, que em va dut amb cotxe des de l’hospital i s’ha quedat dues setmanes en quarantena.
—Quants dies fa que hi esteu, en quarantena?
—Vaig començar el 25 de febrer. D’ençà que vaig arribar a l’hospital no he sortit d’aquí. Els professionals sanitaris m’atenen molt bé, estic molt content per la manera com aborden el problema i com em tracten.
—Què és el pitjor d’estar en quarantena? Com s’afronta psicològicament?
—Sóc molt positiu, no sabria dir-vos què és la cosa pitjor. Potser trobo a faltar sortir i fer mil coses al dia, perquè no estic mai quiet. Psicològicament, has de ser fort i entendre la situació, tenir informació a la mà per estar tranquil i mantenir la ment ocupada durant el dia. S’acabarà quan dues proves seguides surtin negatives. Suposo que ja em falta poc.
—Com us poseu en contacte amb la família?
—Hi parlo per WhatsApp i videotrucades per Facetime. Sempre els informo que estic bé, què menjo, quines proves em fan…
—Per què vau decidir d’explicar el vostre cas a les xarxes?
—Per diversos motius. En primer lloc, perquè els meus seguidors estaven preocupats i em demanaven contínuament si era jo la persona que havia estat infectada a la Fashion Week de Milà. Es van fer públiques les meves dades –edat i dates del viatge– i gent del meu entorn va lligar caps. Com a creador de continguts, he de ser transparent amb els qui confien amb mi. També em venia de gust informar en primera persona i aportar un punt de vista diferent del dels mitjans.
https://twitter.com/nilmonro1/status/1233362878704558080?s=20
—Suposo que les xarxes són ara mateix la vostra finestra al món. Hi detecteu molt alarmisme o és raonable?
—Hi detecto un cert alarmisme, sí. I a vegades sembla excessiu. El problema dels mitjans és que hi dediquen tant de temps que la gent ja no ho diferencia d’allò que és realment important. Escolta però no hi dedica atenció. En la prevenció, com ara rentar-se les mans amb sabó, la gent no hi pensa, i van directament al supermercat a comprar gel desinfectant. Hem de ser responsables i saber quan hem d’actuar. Està bé que fem broma, i jo mateix en faig, però recordem que el virus causa problemes greus. Al cap i a la fi, cadascú ha de ser responsable dels seus actes. Si visc amb la meva àvia de noranta anys, doncs potser no sortiré de festa o em prohibiré d’anar a llocs amb gaire gent per a evitar el contagi. No t’has d’esperar que el govern et digui que no surtis de casa. Si tu creus que pot ser perillós, fes tu mateix la quarantena i evitar els actes multitudinaris.
