Quinze anys del dispendi, la corrupció i la protesta per la visita del papa a València

El 3 de juliol de 2006, a migdia, un comboi del metro de València amb 150 persones a bord va descarrilar quan s’acostava a l’estació de Jesús. L’accident va causar la mort a quaranta-tres persones i ferides a quaranta-set. Per als estaments oficials, el dol no va durar gaire. L’accident va ser dilluns i dissabte València va rebre engalanada Joseph Aloisius Ratzinger, el papa Benet XVI, per tancar la V Trobada Mundial de les Famílies, un esdeveniment fastuós concebut pels governs del PP a la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de València. El dispendi de l’acte ja cridava l’atenció llavors pel contrast entre allò que es veia al carrer i la despesa pública admesa per la Generalitat –només 10.000 euros d’aportació inicial a la Fundación V Encuentro Mundial de las Famílias (FVEMF) i 9.969,9 euros a l’agència de viatges Cavaltour, de Bancaja, per la gestió dels viatges i hotels de cardenals, bisbes i cúria. La sospita, confirmada fa poc per l’Oficina de Gestió i Recuperació d’Actius de la Generalitat, va sobrepassar les malfiances: en total, es van gastar, pel cap baix, 20,3 milions d’euros públics en un esdeveniment que va durar menys d’una setmana i que es qüestiona que tingués un benefici significatiu per a la ciutat.

Fa quinze anys, VilaWeb ja va recollir en aquest reportatge la inquietud pel sobrecost que s’hi podia amagar:

D’aquests 20,3 milions d’euros, se’n destaquen partides com ara 108.418 euros per editar un llibre i organitzar una exposició sobre la relació dels papes amb València; 194.456 euros de l’empresa pública CACSA (Ciutat de les Arts i les Ciències SA); 750.011 euros gastats per l’empresa pública VAERSA per guarnir València; 3,1 milions d’euros per a llogar 7.000 urinaris (una xifra absolutament desproporcionada pels visitants que va atreure l’acte); i 14,3 milions d’euros abocats per Ràdio Televisió Valenciana per retransmetre l’acte. Els 3,1 milions d’euros en urinaris se’ls va embutxacar Acciona i van fer néixer una investigació judicial que va acabar arxivada perquè el jutge va considerar que la fundació que havia fet l’adjudicació era privada, malgrat que tres quartes parts del finançament eren públics. En canvi, sí que va acabar en condemna la branca de la trama Gürtel que es va conèixer per cas de les pantalles de la visita del papa.

L’Audiència espanyola va sentenciar a penes que arribaven fins a quinze anys de presó dinou dels vint-i-tres acusats per l’adjudicació il·legal al Grup Correa del contracte de subministrament de pantalles, so i megafonia que es van repartir per tota la ciutat per retransmetre-ho tot plegat. Entre els condemnats, hi havia, per una banda, noms que es van fer habituals en el reguitzell de causes judicials relacionades amb la corrupció dels anys de domini del PP al País Valencià, com ara Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Perez, el Bigotis. Al costat d’aquests noms, hi havia el de Pedro García Gimeno, ex-director de Ràdio Televisió Valenciana i, més endavant, secretari de Comunicació del president Francisco Camps. Durant el judici, García Gimeno va confessar els fets en canvi d’una rebaixa de la pena de quaranta anys de presó a set i va implicar-hi el seu amic Francisco Camps, que, malgrat tot, no va ser condemnat.

Qui no va rebre cap condemna va ser Juan Cotino, membre numerari de l’Opus Dei i llavors conseller d’Agricultura, nomenat coordinador de la visita del papa. Tenia tots els números per a acabar a la presó, però, poc després d’haver declarat com a acusat en el judici, es va morir per la covid.

“Jo no t’espere”: cristians i laics contra la visita del papa

Tota la pompositat de l’esdeveniment que va servir per a amagar adjudicacions a dit a empresaris amics de les administracions que encara s’investiguen es va justificar rere l’horitzó eteri de “posar València en el mapa“, el mateix que va justificar barbaritats especulatives com el circuit urbà de fórmula 1 a València, la designació de València com a seu de la Copa America de vela o les obres faraòniques de Santiago Calatrava. Però, tot i tanta fastuositat, la gent no va respondre. S’esperava que vindrien un milió de pelegrins d’arreu del món a participar en l’experiència religiosa, però es calcula que amb prou feines en van arribar 250.000.

I si la visita del papa no va convèncer en l’àmbit internacional, tampoc no va tenir un suport majoritari entre els valencians. Els motius per a oposar-s’hi anaven des de la preocupació pel dispendi de diners públics i la desmesura dels organitzadors a la indignació per una relació entre les administracions i l’Església catòlica més estreta que no s’espera en un estat aconfessional. Tot plegat, en un context polític marcat per l’enfrontament obert de la Conferència Episcopal Espanyola amb el govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero per l’aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe i la llei d’educació que permetia d’escollir entre l’assignatura de religió i la d’educació per a la ciutadania. Durant la seva visita, Benet XVI va mantenir un to cordial amb les autoritats socialistes del govern espanyol, però durant la missa de diumenge que va cloure la Trobada de les Famílies va defensar el matrimoni “indissoluble entre un home i una dona” i va condemnar l’avortament.

La visita del papa ni tan sols va convèncer tot el catolicisme. Alguns moviments cristians de base, com ara Catòliques pel Dret a Decidir, Som Església i Comunitats Cristianes Populars, van impulsar amb moviments laics la campanya “Jo no t’espere“, que va combatre el groc i el blanc de les banderes vaticanes repartides per la ciutat amb banderoles amb el logotip de la campanya. En un reportatge d’aquells dies de VilaWeb TV, el coportaveu de la campanya Ximo Cádiz explicava que l’objectiu era mostrar “d’una manera respectuosa, però també contundent”, la discrepància “davant del que ens ve damunt”. “Jo no t’espere” –explicava– era una resposta al “te esperamos” que havien fet córrer sectors conservadors parlant en nom de tots els valencians.

Rafael Abad, de Som Església, criticava la gran despesa pública de l’esdeveniment. Deia que el papa hauria de renunciar a tots els honors i demanar que es destinessin els recursos a accions socials. “La visita hauria de ser finançada pel Vaticà i per la Conferència Episcopal”, afegia. També va ser sonora la protesta del moviment LGTB, que feia poc que havia aconseguit la legalització del matrimoni i havia de suportar el discurs contrari dels sectors més reaccionaris de l’església. Per protestar, per exemple, van celebrar un casament doble de dos dirigents de l’organització Lambda amb les parelles respectives, a la mateixa hora que Benet XVI feia la missa de diumenge. El casament es va fer en un altar provisional damunt el pont de Montolivet.

També va ser sonada l’apostasia en massa de milers de ciutadans. En concret, més de tres mil persones van lliurar a l’arquebisbat de València la documentació per a deixar de ser considerats membres de l’Església catòlica.

L’herència de tot plegat

La visita del papa Benet XVI a València va durar poc més de vint-i-quatre hores, però l’esforç i els recursos públics abocats per les administracions dirigides pel PP cercaven una transcendència que anés més enllà. Els governs de Francisco Camps i Rita Barberà van aconseguir d’erigir-se, ni que fos uns dies i prou, en el contrapoder conservador al govern espanyol de Zapatero, de la manera que estaven acostumats a fer les coses: patrimonialitzant per als seus objectius els recursos i els espais de tots. Amb una València encara commocionada per l’accident del metro, Benet XVI –que feia poc més d’un any que havia estat elegit papa– s’hi va posar bé per rebre tots els honors que tapaven la indignació per les irregularitats que ja s’intuïen que havien causat l’accident. Es va posar l’anell perquè fos besat, va menjar paella i fins i tot va parlar en català quan oficiava el res de l’Àngelus: “Empareu-nos nit i dia en totes les necessitats, puix sou, la Verge Maria, Mare dels Desemparats.”

El PP va revalidar la majoria absoluta a les Corts l’any següent i Camps va convertir-se en el candidat a president de la Generalitat Valenciana amb més suport electoral de la història, amb el 53,22% dels vots. Aquest vot en massa va servir d’argument al PP per a justificar l’acceptació de la societat valenciana a aquests projectes, però també servia perquè moviments ciutadans opositors teixissin les confiances i mobilitzacions comunes contra el caciquisme i la corrupció que acabà en la gestació del govern del Botànic, el 2015.

La despesa desmesurada de Ràdio Televisió Valenciana per a retransmetre l’acte no va fer sinó aprofundir el forat econòmic on s’enfonsaven els mitjans públics i que va motivar l’ERO amb què foren acomiadats 843 treballadors. Aquell ERO va acabar anul·lat pel Tribunal Superior de Justícia, però el Consell de la Generalitat Valenciana va respondre encara amb més contundència ordenant el tancament de Canal Nou Televisió i Ràdio Nou.

La visita del papa a València fou dels pocs projectes gegantins empesos des de les administracions públiques abans d’esclatar la bombolla immobiliària i sumir el País Valencià en una crisi econòmica mai vista.