Eduard Quintana (Som Energia): “Dos terços de la factura de l’electricitat depenen del BOE”

Eduard Quintana (1979), enginyer industrial de la Universitat de Girona i membre de la cooperativa elèctrica Som Energia, on és portaveu de mercats elèctrics, ens ajuda a entendre en aquesta entrevista telefònica la recent pujada de preus de l’electricitat, i a trencar els tòpics: històricament, el preu de la factura dels usuaris que tenen preu volàtil, ara afectats, a la llarga paguen menys de factura. Però Quintana afegeix que el problema no és tant la pujada abrupta de preus a l’hivern, sinó que només el 30% de la factura depèn del consum. La resta depèn del BOE. Per tant, aquest és el dubte: els ex-ministres que tenim a les elèctriques, hi són per inflar el consum o per inflar la part del BOE? Per últim, Quintana explica què vol dir que els reguladors mirin ara si aquests dies s’ha manipulat el preu, i quines trampes hi ha hagut al mercat elèctric en el passat.

—Ens diuen que no hi ha més remei que apujar el preu de l’electricitat. Més fred, més demanda. I a la vegada, ens trobem amb menys producció i, per tant, menys oferta. La pujada no es pot evitar.
—Hi ha dues grans maneres de fer. Pagar un preu fix o pagar un preu variable. La que ara és a les notícies és la factura que pagues amb un preu variable. Els de preu fix no han patit res. Els variables, sí.

—Per què han patit?
—Perquè cada dia hi ha una subhasta, on els productors d’energia van a vendre, i diuen què volen cobrar l’endemà. I uns consumidors (comercialitzadors i grans empreses) que volen comprar, i el preu que ofereixen. I si hi ha molta producció i poca demanda, el preu per megawatt sol baixar. I si hi ha poca producció i molta demanda, el preu per megawatt sol pujar. Passa tot l’any. I ara ha passat molt més.

—I la factura fixa com funciona?
—Sempre pagues el mateix preu per megawatt. És el que fem nosaltres. A Som Energia produïm energia i venem energia. Som productors i comercialitzadors. Tenim plantes fotovoltaiques que duren vint anys, vint-i-cinc, i necessitem una quantitat d’ingressos coneguts. Volem assegurar-nos uns ingressos estables per mantenir-les. Hi ha altres productors que també ho fan. I oferim preu conegut. El client i nosaltres sabem què es pagarà. I també anem als mercats de futurs. On pots anar a comprar no per a l’endemà, sinó a mesos o anys vista. Ja tenim l’energia del 2021 pràcticament coneguda i comprada. I part del 2022 pactada. Juguem a preu segur.

—Quins errors o demagògia heu detectat, aquests dies?
—Ara es critica el mercat volàtil. Però, històricament, ha donat resultats més interessants, des del punt de vista del consumidor. Més econòmics. Si ets un usuari o una empresa i tens paciència, i acceptes aquesta incertesa i aquests ensurts, t’acaba sortint més barat, a la llarga. Però passa com a la borsa. Èxits passats no te’n garanteixen de futurs. Però fins ara ha estat així. Ara es critica, però el preu variable surt més barat que el fix. Per posar-ho en context. El 2020, durant la pandèmia, hem tingut els preus d’electricitat més baixos de la història. Mesos que el megawatt era a 16 euros, o a 30. Normalment el preu és de 45 o 50.

—I per què no oferiu variable, tot i els ensurts que pot donar, a Som Energia?
—De moment fem fix. I el variable l’anem construint, en fase de proves, per a algun usuari o empresa. El comencem a treballar. Nosaltres de moment oferim fix per dos motius. És molt més fàcil d’entendre i explicar. Mira, pagaràs això. L’usuari sap què pagarà. I no té ensurts. I l’altre motiu, per això que us comentava. Com a productors ens interessa tenir un preu conegut. Canviem seguretat per risc. I la seguretat té un cost. Però em vénen més coses al cap, sobre la demagògia.

—Quines?
—La tarifa que té moltíssima gent, regulada pel govern, és de preu variable i els pujarà. Però serà poquet. Perquè la part de la factura que puja segons consum és baixa.

—Un 35%, si ho he entès bé. Tota la resta la paguem, i no depèn del consum.
—Exactament. Més o menys el 30% de la factura depèn del consum. La resta, no.

—I passa a tot el món, que un 70% no depengui d’allò que consumeixes?
—Depèn. Hi ha llocs que no. En altres que passa, però no tant, no tant.

—Quan veig tants ex–ministres als consells d’administració, sempre penso que és per aquesta segona part. La part que pagues, consumeixis o no. Els ex–ministres no hi són per fer-se d’or el mes d’hivern apujant el preu. Hi són per fer-se d’or, gastis o no gastis, tot l’any.
—Jo també ho crec. No us ho nego. Ara no vull pecar de demagògia ni teories conspiranoiques, però veus una realitat. Aparentment, al mercat elèctric hi ha molta competència, i moltes comercialitzadores. Però al final les tres o quatre grans s’ho emporten gairebé tot. I, a sobre, la producció, el transport i la distribució estan enormement regulats. Depèn totalment del BOE. Només un terç del que pagues a la factura és l’energia del productor. Un altre terç són imposts. I la resta són distribució i costs regulats. Podem dir que dos terços de la factura de l’electricitat depenen del BOE. Quan veus tants ex-polítics a les empreses, polítics que potser no hi entenen, en energia, però sí en BOE… Són persones que tenen agendes polítiques que poden ajudar les empreses que aparegui allò que interessa al BOE? És un dubte que és present, sí.

—Es parla de possible manipulació del mercat, aquests dies. Fer trampes directament.
—Em ve al cap un incident de l’any 2013. Els preus es van enfilar, com ara. I un parell d’anys després, la CNMC va multar Iberdrola amb 25 milions d’euros per haver manipulat el preu del mercat. No sé si encara són amb judici. Però el truc era el següent. Si ets propietari de centrals hidroelèctriques i de centrals de gas i veus que pots guanyar més amb el gas, doncs posa-m’hi gas. És el que va passar. Podien haver produït amb hidroelètrica, amb preus normals de mercat, però no van fer-ho. Tenien aigua als pantans, i no la van fer servir. Van dir que només podien donar gas. I el gas és molt més car. Molt més. I els va caure la multa. Per tant, vists els precedents, sempre queda el dubte: no deu haver passat una cosa d’aquestes, ara? En un moment de poca possibilitat de producció, per tant, de poca competència, i la poca que hi ha és en mans dels mateixos, la sospita queda allà de rerefons. No hi ha proves. No ho sabem. Però et queda el regust. Pot haver-hi res, aquí?

—El preu del gas, per què és més car? I es pot manipular?
—Manipular per empreses espanyoles, poc marge tenen. El gas els ve de fora. Bàsicament d’Algèria. I com que l’onada de fred ha estat comuna a tot el món, hi ha hagut força pressió per a comprar gas. El venedor ven al millor postor. I Algèria van tenir alguna avaria, i n’arribava menys. Si depens del gas i el gas no és teu, el dia que el necessites te’l faran pagar. A més de ser contaminant, el gas és més car. Falta veure si aquesta vegada, com diuen, han necessitat més gas, i per això ha pujat el preu. O ha passat com el 2013. Que no el necessitaven i han fet veure que sí.

—Aquests dies hi ha el debat de si empresa elèctrica pública o privada. I jo dic, home, també hi ha l’opció de la cooperativa. Aquesta no apareix.
—Exactament. I ara toquem visió política i com s’ha de repartir a la societat un bé, l’energia, com podria ser la sanitat o l’educació. Anys enrere, Endesa era pública, i era criticada per ser ineficient i de jubilació d’ex-ministres i serveis prestats. El clàssic xiringuito. Joc de cromos. Ara hem passat als privats, i veiem que el seu objectiu és el benefici dels propietaris. I quan el benefici es basa en un recurs vital, té implicacions ètiques. I amb monopoli, més. I entre un model i un altre, jo us defensaré la cooperativa de consumidors. Som Energia, per exemple. L’usuari, propietari del bé. I com a propietari potser voldràs guanyar diners, però també ets consumidors, i els hauràs de pagar. Ja procuraràs que sigui coherent. I a més, en el cas de Som Energia, és sense ànim de lucre. I per tant, tot benefici es reinverteix en la cooperativa, i no hi ha afany d’especulació per a uns pocs.

—Quants socis teniu?
—121.000 contractes i 69.000 socis cooperatius. Més de la meitat, a Catalunya.

—Genereu energia renovable, que després veneu. I compreu energia, que després veneu. La que compreu, és renovable o podeu comprar a nuclears?
—Jo compro energia. I no sé d’on em ve. No puc saber-ho. L’electricitat que surt de la nuclear i la de la placa solar es barregen, i quan arriben als cables ja no saps d’on ve quina. Una bossa enorme, diguem, on res no saps d’on ve. No es pot distingir. Nosaltres treballem amb certificats de garantia d’origen. Si de la bossa enorme i comuna hem aspirat 1.000 megawatts, sabem que els productors amb qui treballem de renovables hi han posat 1.000 megawatts. No et puc garantir que a la teva rentadora hi entra energia de fotovoltaica o eòlica. No puc. Sí que et puc dir que si has gastat 3.000 kilowatts, els productors de renovables amb els quals treballo jo n’han injectat 3.000. La idea és que si tothom fes igual, si tothom exigís que hi hagués la mateixa quantitat d’energia de renovable consumida que d’energia gastada, l’energia seria renovable. Això passaria.