21.04.2021 - 21:50
Ja hi ha quatre noms que, en menys de mig any, hem integrat com a superació de la pandèmia de covid-19: Pfizer, Moderna, AstraZeneca i Janssen, els quatre vaccins aprovats a la Unió Europea. Amb les dosis que se’n poden fabricar, la Unió ja en podria tenir prou per a vaccinar tota la població. Però arreu del món, també al nostre país, continuen investigant-se nous vaccins contra la malaltia. Per què?
Per començar, perquè, malgrat la velocitat amb què foren descoberts –o precisament per aquesta velocitat–, els vaccins disponibles encara tenen molt recorregut de millora. No tenim la certesa, per exemple, que evitin la transmissió, cosa fonamental per a estroncar definitivament la pandèmia. Els experts, a més, han alertat que és molt probable que calgui una dosi (anual, per exemple) de recordatori després d’haver rebut les dues primeres. I, a banda, cal vaccinar tota la població mundial, que ja voreja els 7.500 milions de persones.
A més, amb la gestió més aviat deficient i problemàtica que la Comissió Europea ha fet de la vaccinació, els estats ja es van preparant per si cal deixar de dependre de Brussel·les i de les multinacionals. I per això, és clar, cal tenir alternatives pròpies. Us expliquem quins vaccins anticovid hi ha en via de desenvolupament al nostre país.
Hipra. El vaccí en fase més avançada és el de la farmacèutica Hipra, amb fàbrica a la vila d’Amer (Selva). El tret principal que té és que fa servir la tècnica de la proteïna recombinant, a diferència de Pfizer i Moderna, que fan servir l’RNA missatger, i AstraZeneca i Janssen, que fan servir adenovirus. Al juny en començaran els assaigs clínics a l’Hospital Trueta de Girona i a l’Hospital Clínic de Barcelona, i l’empresa preveu que en podria produir vora quatre-cents milions de dosis durant l’any vinent. Segons l’equip que l’ha desenvolupat, requeriria dues dosis i una altra d’anual de recordatori immunològic. En qüestió de quatre o cinc mesos, a més, es podria anar actualitzant per a protegir contra possibles variants del coronavirus 2019.
Can Ruti. L’investigador Pere-Joan Cardona ha encapçalat el desenvolupament del vaccí de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, a Badalona. El fabrica la farmacèutica Archivel Farma i al desembre ja es va començar a provar en sanitaris argentins. Es basa en un vaccí dissenyat d’entrada contra la tuberculosi i fa servir la tècnica de la “immunitat innata entrenada”, que vol enfortir la memòria de respostes immunitàries amb què el cos ja respon normalment a l’exposició de determinats virus. Si funciona, el vaccí Ruti, com ja ha estat anomenat, podrà protegir no solament contra el coronavirus, sinó també contra infeccions semblants. També és probable que serveixi per a fer les dosis de recordatori dels vaccins que s’han creat específicament contra la covid-19.
IDIBAPS. El vaccí que desenvolupa un equip dirigit per Felipe Garcia a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer sí que fa servir la tècnica de l’RNA missatger, com el de Pfizer i el de Moderna. Però allò que l’en diferencia és que no necessita ultracongelació, perquè no treballa amb la proteïna Spike (la que permet l’entrada del virus a l’organisme) sencera, sinó amb algunes parts. L’objectiu és que el vaccí introdueixi una resposta cel·lular de llarg abast contra el virus i que atorgui immunitat per a tota la vida. El mateix equip ha treballat en un segon vaccí, “basat en un vector recombinant de verola que expressarà també gens del coronavirus”, i que es podria fer servir de reforç, segons que va declarar Garcia a la revista Biocat.
IQS. Els doctors Salvador Borrós i Cristina Fornaguera, de l’Institut Químic de Sarrià de la Universitat Ramon Llull treballen en un vaccí que també es basa en l’RNA missatger, i que han anomenat CoviNanoVax. La tècnica que fa servir és un sistema d’encapsulament format per nanopartícules polimèriques, i la virtut que la diferencia de Pfizer o de Moderna és que tampoc no necessita ultracongelació, i es pot preservar durant una setmana a quatre graus centígrads. Hi ha moltes similituds amb la investigació de l’IDIBAPS i, de fet, els doctors que en dirigeixen el desenvolupament eren partidaris d’ajuntar tots dos projectes, però no ha estat possible.
CSIC. Un dels projectes de vaccins més avançats del Consell Superior d’Investigacions Científiques espanyol, el CSIC, el dirigeix el viròleg valencià Luis Enjuanes, que ha previst que podrien tenir-lo llest d’ací a un any. Segons Enjuanes, aquest vaccí tindrà diverses particularitats que el faran especialment adequat: protegirà contra les noves variants, evitarà tant la infecció com la transmissió i serà més fàcil d’administrar, per via intranasal, cosa que també enfortirà la protecció de les vies respiratòries, que són un dels objectius del virus.
IrsiCaixa. Una de les utilitats de la campanya #JoEmCorono fou recaptar fons perquè l’Institut de Recerca de la Sida, l’IrsiCaixa, que dirigeix el doctor Bonaventura Clotet, treballés també en diversos vaccins basats en la tècnica de les partícules similars al virus, amb la característica principal que un d’aquests vaccins hauria de servir per a totes les menes de coronavirus.
