26.09.2015 - 21:47
|
Actualització: 27.09.2015 - 11:41
Demà al vespre, quan s’acabe el recompte electoral només hi ha cinc opcions possibles. Són aquestes:
—La situació definitiva
Seria que Junts pel Sí, sol, aconseguís la majoria absoluta i que els vots a Junts pel Sí i la CUP junts superassen el 50% dels vots vàlids. Seria un resultat que canviaria de manera definitiva la política catalana, espanyola i europea. Seria el fracàs més gran possible per a l’estat i activaria els poders europeus, que a hores d’ara ja estan convençuts que han d’evitar una crisi de conseqüències pitjors per a la Unió. L’editorial d’aquest dissabte de l’influent Le Figaro anava en aquesta línia: a partir de diumenge tota la pressió se centraria sobre Madrid, amb la determinació d’obligar-la a donar una resposta política, allà on ara es parapeta rere les lleis. El procés d’independència entraria en una fase d’una acceleració notable i evidentment el programa de divuit mesos s’activaria immediatament.
Una variant d’aquesta hipòtesi seria que Junts pel Sí no arribàs sol a la majoria absoluta d’escons però en canvi les dues candidatures independentistes superassen la majoria absoluta de vots. Caldria veure en aquest cas quina lectura en fa Europa, preocupada com està pel pes dels moviment anticapitalistes.
—La situació òptima
Junts pel Sí aconsegueix la majoria absoluta i la CUP hi afegeix els seus resultats. Encara que entre tots dos no arribassen a la majoria absoluta de votants, és evident que per a obtenir aquest resultat la xifra de vots que haurien d’aconseguir també seria per força molt impressionant, superior al 45%.
El resultat permetria a Junts pel Sí de començar a aplicar el programa de divuit mesos amb garanties i d’una manera cohesionada, comptant que la CUP seria oposició en qüestions que no afecten el procés però no posaria cap entrebanc en les qüestions relacionades amb la secessió. Es formaria el govern d’unitat i començaria la feina parlamentària sense gaires dificultats, de manera que el govern espanyol es trobaria acorralat.
—La situació bona
La situació bona seria simplement que entre Junts pel Sí i la CUP aconseguissen els 68 escons necessaris per a la majoria absoluta. Això seria una victòria indubtable de l’independentisme, per bé que els mitjans i els partits espanyols intentassen de presentar-la com una derrota. Aconseguir la majoria absoluta dels escons amb el projecte de crear una nova república i enmig de la campanya més bruta que es recorda, plena d’amenaces i mentides, seria una fita enorme.
Les relacions entre les dues forces del sí serien el gran envit postelectoral. I és molt clar que dependrien del resultat concret. Si Junts pel Sí quedàs, per exemple, a un escó de la majoria absoluta no semblaria raonable que la CUP posàs grans dificultats al projecte que aquesta coalició volgués acomplir. En canvi, si Junts pel Sí quedés a nou escons de la majoria absoluta i la CUP tingués deu diputats, és evident que la candidatura anticapitalista podria marcar completament el rumb del procés. Des d’Europa segurament esperarien esdeveniments abans de prendre cap decisió i el govern espanyol de segur que miraria de furgar en les discrepàncies entre tots dos grups per a tornar a una situació com la de fa mesos.
—La situació menys bona
Un resultat menys bo seria que la suma de les dues forces independentistes no arribàs als 68 escons, però es pogués formar govern, un govern que evidentment seria molt difícil de pactar. Això seria interpretat com un fracàs polític. Així i tot, ben probablement l’únic govern possible seria un govern independentista. Només les enquestes d’una empresa indiquen un resultat en què Junts pel Sí més la CUP no aconseguirien la majoria absoluta. És l’enquesta La Razón, que no té credibilitat si se’n revisa l’historial.
Si això passàs hi hauria un govern independentista en minoria que evidentment no podria aplicar el programa de divuit mesos, perquè no tindria la força parlamentària per a fer-ho, però que malgrat això tindria les mans lliures per a prendre les mesures necessàries per a continuar avançant. L’hostilitat de l’estat espanyol, que segurament seria molt més gran encara que ara, podria portar a situacions extremes que obriren camins difícils de preveure. Madrid veuria aquesta situació com una victòria i ben segurament tindria un comportament molt agressiu contra el govern.
—La situació pitjor
El pitjor resultat seria el que permetés una majoria alternativa de govern a l’independentisme. És a dir, un govern encapçalat pel partit unionista que quede primer amb la participació dels altres.
No és fàcil d’imaginar una coalició en què convisquessen el PP i Catalunya Sí que es Pot i, per tant, aquesta possibilitat s’hauria d’acomplir o bé sense Catalunya Sí que es Pot o bé sense Ciutadans, PP i Unió, en cas que arribe al parlament. És a dir, les urnes haurien de fer factible un govern PSC – Catalunya Sí que es Pot, PP – PSC o PP – Ciutadans, cosa que ara no sembla gens simple d’imaginar.
Ací teniu els resultats de totes les enquestes sobre les eleccions del 27-S.
