Quins passos ha de seguir la ILP de declaració de la independència?

La decisió de la mesa del parlament d’admetre a tràmit la iniciativa legislativa popular de declaració de la independència de Catalunya obre ara un procés de recollida de signatures. Solidaritat Catalana per la Independència, promotora de la llei, en necessita 50.000, pel cap baix, perquè el parlament debati la proposta. Tot va començar el 2 de febrer, quan els dirigents de Solidaritat David Folch, Lluís Tenas i Francesc Fíguls van registrar la iniciativa. Ells també són els integrants de la comissió promotora formalment designada per la cambra. La mesa s’ha hagut de pronunciar sobre l’admissió a tràmit en un termini màxim de quinze dies hàbils: la ILP comença a tramitar-se amb els vots favorables dels representants de Junts i de la CUP, que han defensat que el parlament ha de poder debatre de tot, l’abstenció d’ERC i els vots contraris del PSC.

A partir d’ara, serà clau l’entrada en funcionament de la comissió de control, que haurà de validar la documentació que presentin els promotors per a recollir signatures i que fa la funció d’una junta electoral. Segons la llei que regula les ILP, els plecs han de reproduir el text íntegre de la proposició de llei, unit als fulls destinats a la recollida de signatures, i la comissió de control ha de segellar i numerar els fulls, i retornar-los a la comissió promotora en un termini de dos dies hàbils. La comissió de control és integrada per tres magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; tres catedràtics de dret constitucional o de ciència política i tres juristes, tots ells designats per la mesa a proposta dels grups. També hi actua com a secretari un lletrat. En aquest cas, és Xavier Muro, que va exercir com a secretari general del parlament entre el 2016 i el 2021. Muro ja ha fet un informe jurídic (de caràcter consultiu, no vinculant) que desaconsella a la mesa l’admissió a tràmit de la ILP perquè no se cenyeix “a l’àmbit estricte de les competències de la Generalitat” i no pretén fonamentar-se ni en la constitució espanyola ni en l’estatut. El lletrat té veu però no vot dins de la comissió i, de fet, Muro es jubila i serà substituït per un altre membre del cos de lletrats de la cambra. La pregunta que s’obre ara és si la comissió entrarà en el fons de la signatura i vetarà el procés, o no.

En teoria, segons la llei, correspon a la mesa decidir sobre l’admissió a tràmit, tenint en compte que una de les “causes d’inadmissibilitat” és que la proposta tingui per objecte alguna matèria sobre la qual la Generalitat no té atribuïda la competència. Segons fonts parlamentàries, la comissió de control ha validat sempre els documents de les ILP que la mesa ha acordat de tramitar. Però també és el primer cop que passa el filtre una iniciativa que els lletrats consideren que no s’ajusta al marc competencial de la Generalitat, i que és necessari que els tres magistrats del TSJC signin els plecs. Formalment, la llei no atorga la funció d’examinar la constitucionalitat de la iniciativa a la comissió de control, perquè ho deixa al criteri de la mesa. Però, en aquest cas, la majoria de la mesa ha decidit de continuar la tramitació de la ILP malgrat l’advertiment del lletrat.

Segons la llei, una vegada la comissió de control ha segellat i numerat els fulls, els promotors han de recollir les signatures en un termini de 120 dies hàbils, prorrogables 60 dies hàbils més per la mesa si ho considera justificat. S’hi han de fer constar amb la signatura, els noms i cognoms i número del document d’identitat espanyol o el número d’identificació d’estranger i el domicili. Les signatures les ha d’autenticar un notari, un secretari judicial o el secretari de l’ajuntament del municipi on està empadronat el signant. S’ha d’identificar la data en què es fa l’autentificació, que pot ser individual o col·lectiva, plec a plec. A més, els promotors també poden designar fedataris especials perquè les autentiquin.

D’altra banda, la comissió promotora ha de fer acreditar que els signants estan inscrits en el padró municipal o en el cens electoral. I ho ha de fer presentant els plecs de signatures a la secretaria de l’ajuntament on estan empadronats els signants, a l’Institut d’Estatística de Catalunya o a l’òrgan responsable del cens electoral de la circumscripció corresponent. Aquesta acreditació es pot fer al final de la recollida de signatures, de cop, o progressivament, a mesura que es van recopilant. Després, tots els documents s’han de lliurar a la comissió de control, que comprova els plecs i les certificacions i fa el recompte de signatures en un acte públic, en què han de ser citats els representants de la comissió promotora. Si el nombre de signatures vàlides és igual o superior a 50.000, ho ha de comunicar a la mesa, que ha de vetllar perquè el debat a la totalitat de la proposició de llei es faci en un termini màxim de quatre mesos.

El debat a la totalitat és el primer debat parlamentari que es fa al ple. Els grups poden presentar esmenes de refús a la iniciativa, que se sotmeten a votació, i un representant de la comissió promotora té dret d’intervenir-hi. Si els grups refusen les esmenes de retorn, aleshores comença el procediment legislatiu habitual. Primer de tot, es debat en comissió, on la comissió promotora té dret de ser escoltada, de proposar compareixents i de designar un representant perquè assisteixi a les reunions de la ponència que elaborarà el dictamen de la llei. Tot plegat, amb l’assessorament dels serveis jurídics del parlament. Després, la llei retorna al ple per al debat final.

La mesa ha d’abonar a la comissió promotora una indemnització, a càrrec del pressupost del parlament, de fins a 0,64 euros per signatura, amb un límit màxim de 40.000 per a les despeses que s’acreditin.