15.03.2016 - 02:00
Quan naveguem per internet saltem d’una adreça a una altra, totes amb el seu nom i una terminació final o domini: .com, .cat, .ad… Els dos primers exemples, de tres lletres o més, són els anomenats dominis genèrics o esponsoritzats, mentre que l’últim, de dues lletres, correspon als dominis territorials (estats o dependències).
L’empresa britànica Nominet acaba d’elaborar un mapa amb tots els sufixos territorials d’internet situats geogràficament i dimensionats proporcionalment al nombre d’adreces enregistrades que tenen.
La principal característica del mapamundi és un immens continent que emergeix al Pacífic, amb les lletres .tk al centre. Es tracta del domini de Tokelau, un arxipèlag dependent de Nova Zelanda amb sols 1.400 habitants… i 31 milions d’adreces. Aquesta ingent quantitat, que quasi duplica els seus dos principals perseguidors junts (la Xina, amb 16,8 milions de .cn, i Alemanya, amb 16 milions de .de), es deu sobretot a l’acord del 2001 entre el govern de les illes i un emprenedor neerlandès per a oferir gratuïtament el domini a tothom. Això l’ha convertit en el més utilitzat del món, però també en un dels més perillosos quant a seguretat. Tot i això, el model de Tokelau ha estat seguit recentment per uns quants països més, com Mali (.ml), la República Centreafricana (.cf), Gabon (.ga) i Guinea Equatorial (.gq).
Al mapamundi publicat per Nominet, hi ha moltes més dades interessants. Com per exemple que el .me de Montenegro, un dels últims dominis territorials que han aparegut, és ja el catorzè més utilitzat d’Europa gràcies a la coincidència amb el pronom anglès ‘me’, que el fa molt llaminer per a empreses de xarxes socials i productes personalitzables.
A Amèrica, en contra d’allò que podria semblar, qui domina és el Canadà, amb 2,5 milions de .ca, quasi el doble que els .us dels EUA, un país on es prefereix l’ús del genèric .com.
Com a dades curioses, al mapamundi consten 8.753 dominis actius de Palestina (.ps), quasi 1.861 d’Andorra, 194 del Vaticà (.va) i 75 de l’Antàrtida (.aq), com el de SouthPole.aq.
I una darrera curiositat: en aquesta primera versió del mapa els autors havien situat erròniament el domini .ms de l’illa de Montserrat, una dependència britànica al Carib, damunt el monestir de Montserrat.
