08.11.2020 - 06:00
|
Actualització: 10.11.2020 - 11:48
Òmnium Cultural ha donat a conèixer les dotze novel·les candidates a guanyar el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any. Són aquestes:
Boulder, d’Eva Baltasar (Club Editor) Llegiu-ne l’entrevista
La protagonista és una dona atreta per la solitud com per un imant. Es guanya la vida fent de cuinera en un buc –la situació perfecta: una cabina, l’oceà, moltes hores per a encarar el buit i algun port on conèixer dones. Fins que una la reté, se l’emporta entre les quatre parets d’una casa i l’embarca en la gestació assistida d’una criatura.
Coníferes, de Marta Carnicero (Quaderns Crema) Més informació
En Joel viu a les Walden, una comunitat idíl·lica en plena natura que rebutja les noves tecnologies i advoca per una vida fidel als costums d’abans. Amb el propòsit d’acostar-se a l’Alina, una nouvinguda que el té fascinat, comença a enviar-se cartes a si mateix a casa d’ella.
El càstig, de Guillem Sala (L’Altra Editorial) Més informació
La Sandra és professora en un institut del barri de Sant Andreu. Fa dos anys que surt amb l’Albert, un escriptor que li havia fet de professor a la universitat, i no acaba d’enamorar-se’n. A l’institut hi ha un company que podria ser l’home ideal, i a classe hi té un alumne, l’Izan, que necessita la seva ajuda.
El paisatge d’uns crims, de Joan M. Minguet (Andana Editorial) Llegiu-ne l’entrevista
La tarda del dissabte 19 de maig de 1928, a la Pobla de Ferran, un poble d’un sol carrer, va esclatar la tragèdia: un pagès, Josep Marimon, va matar vuit infants i una dona, i va deixar-ne ferides tres més. L’assassí va fugir i no el van caçar fins una setmana més tard, mentre dormia en un camp de civada.
El rai dels innocents, de Quim Español (Edicions de 1984) Més informació
En David, el noi innocent protagonista d’aquesta novel·la, viu als marges d’una ciutat, un ambient inclement i desgavellat contra el qual intenta posar remei: l’escola del barri on estudia i on conviuen adolescents de diferents orígens, amb la seva fragilitat i ‘aquell excés de forces vitals que els porta al caire de la catàstrofe’.
Guillem, de Núria Cadenes (Amsterdam) Llegiu-ne l’entrevista
L’assassinat de Guillem Agulló és un esgarrifós exemple de la impunitat amb què actua el feixisme, sota la protecció de les forces policíaques i del sistema judicial, i amb la vergonyosa complicitat d’una premsa capaç de manipular la realitat fins a l’extrem de presentar la víctima com a botxí. Aquesta novel·la documental ens submergeix en una València amb urpes, ‘on les hòsties volen com si fossin part del decorat’, i denuncia l’intent de soterrar viva una família.
Ignot, de Manuel Baixauli (Edicions del Periscopi) Llegiu-ne l’entrevista
Quan en Mateu, un pintor en hores baixes, rep l’encàrrec d’il·lustrar els textos d’un escriptor anomenat Crisòstom, l’accepta sense pensar-s’ho dues vegades. Però qui és, realment, Crisòstom? Per què no ha transcendit, la seva obra?
La drecera, de Miquel Martín (Edicions del Periscopi) Llegiu-ne l’entrevista
El narrador d’aquesta història, tot just sortit de la infantesa, viu en un petit poble de l’Empordà amb els seus pares, que fan de masovers al xalet d’una família benestant. Fascinat, observa la vida dels senyors i els seus fills, que habiten un món inaccessible i cada vegada més contradictori per a ell.
La mar rodona, de Sebastià Perelló (Club Editor) Llegiu-ne l’entrevista
La mar rodona com una peixera. A dins hi viu gent, damunt d’una illa, i per més que passi el temps saben que viuran sempre plegats. D’aquí no hi ha manera de sortir-ne. La qüestió, llavors, és des d’on t’ho mires. Des de la mirada del fill d’una barberia el 1936; des del carrer, que congrega el veïnat davant la mort sobtada d’una dona, als anys setanta, a la mort del dictador, o amb els ulls d’un jove, instal·lats al segle XXI, des del hall d’un anti-hotel, creat des de les seves teories del turisme.
Les cuques, de Julià Guillamon (Llibres Anagrama) Llegiu-ne l’entrevista
Un llibre sobre el temps, un viatge de la infantesa a la vellesa, per mar i muntanya. En cada etapa hi ha un insecte, una cuca que apareix en una paret o sobre una flor, i que fa possible el transport. Seixanta-un fragments que s’articulen a la novel·la de tres estius: des del xoc d’haver de renunciar als llocs estimats, fins als preparatius per a tornar al bosc.
Les espines del peix, de Josep Colomer (Tres i Quatre) Més informació
Crònica novel·lada de Benià, un poble costaner imaginari que en cent anys passa de ser un lloc recòndit a convertir-se en la destinació turística predilecta de mitja Europa. Cent anys: l’emigració per la pobresa valenciana, la connivència dels poders polítics i religiosos, l’intent de substitució lingüística, la invasió de funcionaris de l’estat, la venda del paisatge.
Reis del món, Sebastià Alzamora (Edicions Proa) Més informació
Novel·la d’abast europeu que parteix de dos personatges reals i antagònics, dos gegants del segle XX. L’un és Joan Mascaró, el principal traductor i divulgador del pensament místic hindú a la cultura occidental. L’altre és Joan March, contrabandista i financer, un dels homes més rics i poderosos del seu temps, capaç de fer caure governs o de posar condicions a Franco o a Churchill.
Característiques del premi
Aquesta és la quarta edició del premi a l’obra publicada, dotat amb 25.000 euros: 20.000 euros van directament a l’escriptor guardonat i 5.000 són per a l’editorial, destinats a promoció. Les obres seleccionades han estat publicades entre el novembre del 2019 i l’octubre del 2020. Les ha seleccionades un comitè d’experts format per l’editor Bernat Puigtobella, el guionista, escriptor i divulgador lingüístic Enric Gomà, i les llibreteres Mireia Perelló i Olga Federico.
A partir d’aquesta llista, feta pública el Dia Mundial de les Llibreries, un jurat independent format per Anna Casassas, Marta Segarra, Carme Gregori, Xavier Pla i Oriol Izquierdo donaran a conèixer els tres finalistes el 10 de desembre vinent. El premi es lliurarà a principi de febrer, sempre que la situació sanitària ho permeti.
Els guanyadors de les edicions anteriors han estat Raül Garrigasait amb Els estranys (2017), Marta Orriols amb Aprendre a parlar amb les plantes (2018) i Martí Domínguez amb L’esperit del temps (2019).
