16.07.2016 - 04:46
|
Actualització: 16.07.2016 - 10:48
Turquia ha viscut una nit històrica. ‘Un cop d’estat en tota regla’, segons que ha dit el primer ministre turc, Binali Yildirim, quan feia pocs moments que una facció de l’exèrcit turc havia obtingut el control del país, amb la televisió pública, l’aeroport Internacional d’Istambul, ponts i el palau presidencial.
El president Recep Tayyb Erdogan ha impel·lit la gent a manifestar-se i a mobilitzar-se per defensar la democràcia en una conferència via Skype a la cadena CNN turca. El mateix president que reprimia tota mena de mobilitzacions populars a tot el país. I les mesquites de les grans ciutats, com Istambul i la capital, Ankara, han cridat la població a sortir al carrer en resposta a les demandes del president. També partits de l’oposició han condemnat l’intent de cop d’estat, com ho fa el Partit Democràtic dels Pobles (HDP), pro-kurd.
Però quines poden ser les raons d’aquest intent de cop d’estat?
En primer lloc els casos de corrupció, suborn i abús del poder el 2013, a l’època del govern d’Erdogan, que en aquell moment era primer ministre. Aquests casos continuen essent un testimoni històric dels crims comesos contra el poble turc i de les injustícies que va sofrir tothom qui volgués explicar-ho.
Les investigacions sobre aquests casos van palesar la implicació de quatre ministres del govern, gerents de bancs i empresaris pròxims a l’actual president. La cosa va tenir greus repercussions que van sacsejar Turquia.
En aquell moment Erdogan va reaccionar dient que les investigacions eren intents de cop d’estat incitats pel clergue turc Fethullah Gülen. I des de llavors Erdogan ha dirigit un seguit de pugnes de seguidors de Gülen. Entre ells, treballadors de mitjans de comunicació o jutges considerats afins seus. La campanya es va estendre després i hi va incloure ja qualsevol persona que travessés les línies dibuixades per Erdogan o el seu Partit de Justícia i Desenvolupament. Així fins a guanyar les eleccions, ocupar el càrrec de president de la República i esdevenir l’únic comandant que controla tot el país. Un model que ha conduït Turquia a un aïllament que no havia viscut en tota la historia.
No és estrany, doncs, que el govern turc consideri Gülen, altra vegada, el cervell del cop militar d’aquesta nit. Aquest intel·lectual defensa la democràcia multipartidista i des dels anys vuitanta ha desenvolupat una moderna xarxa d’escoles i universitats, acaparant influència entre amplis sectors de professionals liberals.
Turquia, mentrestant, és un dels països més potents de l’OTAN, però simultàniament és el que més cops d’estat ha tingut; quatre des dels anys seixanta, incloent-hi ara l’intent del 15 de juliol de 2016.
