Quines opcions té Puigdemont de ser investit?

“Tancar la porta d’entrada a una oportunitat real no seria bo. Hem de deixar passar uns dies primer”, deia ahir Carles Puigdemont sobre ERC. El candidat de Junts es refermava en la seva opció de ser investit president d’un govern de coalició amb el partit d’Oriol Junqueras i el suport des de fora de la CUP. És a dir, amb majoria simple i en segona votació. Aquesta és l’única situació en què el president a l’exili podria ser restituït, però és complicat. Primer, per les dificultats d’arribar a acords amb ERC i la CUP després de la davallada electoral que han sofert i els efectes que això tindrà en les respectives organitzacions. I segon, perquè requeriria, com a mínim, l’abstenció del PSC, i tant els socialistes catalans com el PSOE han descartat aquesta possibilitat. Però, mentrestant, Puigdemont es ressitua en un escenari incert que podria tardar setmanes a aclarir-se.

D’aquesta manera, el candidat de Junts allunya la possibilitat d’una retirada immediata. Deixar que Illa sigui l’únic que prengui la iniciativa per a mirar de ser president implicaria que Puigdemont hagués de fer un pas definitiu al costat, i a Illa tampoc no li acaben de sortir els comptes si ERC manté que no li facilitarà l’elecció, tret que el PSC recorri al PP i a Vox. A més, el candidat de Junts també necessita mantenir la iniciativa política per si es repeteixen les eleccions. La repetició electoral és una possibilitat que ningú no pot dir que desitgi, pel desgast evident que comporta i el menysteniment que significaria cap als ciutadans, però és evident que a alguns partits els convindria més que no pas a uns altres. I a Salvador Illa i a Puigdemont, si no hi hagués alternativa, els podria convenir, perquè n’accentuaria el duel. A la tardor, el candidat de Junts podria fer campanya a Catalunya, atès que ja haurà entrat en vigor la llei d’amnistia, si la investigació judicial del Tsunami Democràtic no es complica.

Però, abans, Puigdemont hauria de tornar al Principat. El candidat de Junts ha assegurat que assistirà presencialment al primer debat d’investidura que es faci al parlament. Això vol dir que pretén de sacsar també el context polític amb l’anunciat retorn. Encara que Illa fos el primer a sotmetre’s a un debat d’investidura, Puigdemont s’enduria bona part del protagonisme. Abans del 10 de juny, s’haurà de constituir el parlament, i es posarà a prova la capacitat de l’independentisme d’entendre’s per mirar de preservar la presidència de la cambra i tants llocs de la mesa com sigui possible, i a la inversa: si l’unionisme s’entén per canviar-hi els equilibris, la presidència d’Illa pot ser més a prop. Del nou president del parlament dependrà qui proposa perquè se sotmeti primer a la investidura.

“Venim de lluny, hem de refer ponts”, diu Puigdemont sobre l’independentisme, i s’encomana a una reflexió conjunta sobre la unitat i l’acord estratègic que no serà fàcil però que tampoc ha de ser tan immediata com podria semblar. Ell promet de dedicar-se a reconstruir ponts “en la mesura que sigui possible, amb la màxima responsabilitat i mirant cap al futur”. Però el desgast de les relacions entre els partits és evident, i especialment difícil en un moment de més fragilitat interna d’ERC i la CUP. Sempre que el PSC no vertebri abans una altra majoria operativa al parlament, tindrien temps d’arribar una eventual investidura fins a la segona quinzena d’agost. En qualsevol dels casos, la clau la té ERC, que no ha acabat d’aclarir què farà i que ara entra en un procés complex de crisi i de relleu intern, després de l’anunciada retirada de la primera línia del president Pere Aragonès.

La tesi de Junts és que la majoria simple independentista sumaria més escons que una entesa entre el PSC i els Comuns. Perquè Puigdemont descarta la possibilitat d’un tripartit, i només veu viable numèricament una aliança “contra natura” dels socialistes amb el PP i Vox que faria volar tots els ponts amb el PSOE. La seva és una amenaça indirecta: si Illa pacta amb la dreta o l’extrema dreta, Junts no facilitarà la governabilitat de Pedro Sánchez al congrés espanyol i s’acabarà la taula a Suïssa, amb l’argument que no se’n podrien aplicar els acords a Catalunya. Al mateix temps, nega que pugui negociar amb el PSOE una aliança creuada al congrés espanyol i al parlament.

L’únic acord perquè Illa sigui president que Puigdemont sembla disposat a acceptar políticament és la formació d’un govern tripartit. “No anirem a amenaçar el senyor Sánchez que s’acaba l’acord d’investidura si hi ha un tripartit d’esquerres a Catalunya”, afirmava el president a l’exili. Qualsevol alternativa a un tripartit hauria d’implicar la participació del PP i de Vox i això, segons que diu, sí que podria fer perillar el manteniment de la presidència espanyola. El candidat de Junts al·lega que, si el PP és tan nociu per a la democràcia per a fer que el dirigent del PSOE hagi de considerar durant cinc dies si es manté a la presidència espanyola o no, també ho és per a la governabilitat a Catalunya. “O és que els catalans mengem a part?”, preguntava, retòricament, a Argelers.