23.11.2017 - 22:00
L’independentisme va acceptar de presentar-se a les eleccions imposades del 21 de desembre. A la vegada, considera que el govern legítim és el que presideix Carles Puigdemont amb els consellers empresonats i els consellers exiliats a Brussel·les. Tanmateix, alguns membres del govern han acceptat en la seva defensa judicial que legalment ja no són consellers. I mentrestant, la Generalitat viu intervinguda i teledirigida pel govern espanyol des de Madrid. Tot plegat, prou complicat per a poder anticipar què pot passar l’endemà de les eleccions si l’independentisme revalida la majoria absoluta. La situació legal dels membres del govern presidit per Puigdemont suscita una incertesa lògica sobre les possibilitats que tindran de prendre possessió i, sobretot, de poder exercir la seva funció.
Aquestes primeres setmanes d’imposició del 155 s’ha especulat sobre les fórmules que es poden activar per establir un nou govern que preservi la legitimitat d’allò que l’estat espanyol ha pretès suspendre. Carles Puigdemont, en una entrevista al Punt Avui, va anunciar que tenia la voluntat d’assistir a la sessió d’investidura i que trobaria que no poder-ho fer seria una anomalia gravíssima i un plantejament absurd. Per una altra banda, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va dir que Puigdemont era el president legítim. I que caldria trobar una manera de combinar el govern legítim amb un govern executiu mentre la situació de Puigdemont i la resta de consellers no fos de plena llibertat. Finalment, la coordinadora del PDECat, Marta Pascal, defensa que guanyi la candidatura que guanyi, el president sigui Carles Puigdemont, perquè qualsevol altra opció seria acceptar la imposició del 155 pel govern espanyol.
Però, com es pot encaixar tot plegat? Quines fórmules poden ser útils per a resoldre aquest trencaclosques polític, institucional i legal? Vegem-ne algunes opcions:
Govern polític i govern tècnic. Una opció, en la línia d’allò que apunta Marta Rovira, és reconèixer que les decisions polítiques del nou govern que surti de la majoria configurada el 21-D es prenguin des de Brussel·les o des d’on es trobin en cada moment els tretze membres del govern de Puigdemont. Aleshores, el parlament hauria d’escollir un president com si es tractés d’un cap de govern o d’un primer ministre de perfil tècnic (a proposta del president legítim?) i aquest nomenaria un equip de govern a instàncies dels consellers responsables de cada departament. El problema d’aquesta operació, més enllà d’haver esquivat les dificultats legals, serien els aspectes logístics i econòmics. D’on sortiria el sou dels membres del govern legítim? Podrien ser nomenats formalment membres d’un consell assessor del govern tècnic amb sou assignat? En cas d’optar per aquesta fórmula, seria necessari que el cap de govern escollit fos una persona de màxima confiança de Puigdemont, perquè tindria la potestat exclusiva de dissoldre el parlament i convocar eleccions, de nomenar i destituir consellers, etc.
Govern polític executiu i president de República. Més enllà del nom escollit per al càrrec del president, aquesta opció implicaria que del govern anterior tan sols es preservaria la figura de Puigdemont amb el títol ara de cap d’estat. La nova majoria parlamentària escolliria un president de la Generalitat o cap de govern d’acord amb la nova correlació de forces. Aquí guanyaria força la hipòtesi de Marta Rovira fent el paper de cap de govern, si ERC s’imposa electoralment, i un govern de coalició amb Junts per Catalunya –i qui sap si la CUP. Caldria resoldre què passa amb els consellers que el govern espanyol ha volgut destituir amb el 155. Segons la seva situació judicial, alguns podrien tornar a ser consellers. Seria una opció més complicada per als que hi ha actualment a Brussel·les. Hom tem que si els consellers acusats penalment tornen a prendre possessió com a membres del govern, l’estat espanyol s’afanyi a inhabilitar-los per via judicial. En aquest cas, la solució econòmica per a Puigdemont podria ser l’oficina d’ex-president instal·lada temporalment a Brussel·les i el sou i l’equip corresponent.
Un sol govern, el legítim. Una altra opció és de forçar la configuració del mateix govern que hi havia el 27 d’octubre, quan es va proclamar la República i, paral·lelament, es va decretar el 155, la dissolució del parlament i la convocatòria del 21-D. Es tractaria d’un gest polític arriscat, però que pretendria proclamar que les urnes han donat validesa i vigència a Puigdemont, Junqueras i els altres onze membres del govern. L’operació implicaria portar Puigdemont a Barcelona si la justícia belga no ha pres la decisió d’extradir-lo abans. La sessió d’investidura s’ha de fer en un termini màxim de deu dies hàbils des de la constitució del parlament, que es pot fer dins els vint dies posteriors a les eleccions. Això situa la sessió d’investidura el 24 de gener a tot estirar. Quina serà la situació judicial de Puigdemont, els consellers exiliats i els empresonats és una incògnita ara mateix. Aquesta fórmula de tornar a elegir el mateix govern per la via reglamentària i completament legal pot portar a un blocatge forçat per l’estat espanyol (cosa que, vistes les declaracions dels governants espanyols, podria passar en qualsevol cas si guanyen els independentistes).
Encara quedaria l’opció de fer taula rasa i elegir un nou govern sense pretendre la continuïtat de l’anterior. O bé que el reconeixement de la legitimitat de Puigdemont i els dotze consellers fos purament declaratiu, sense pretensió de donar-hi continuïtat. No sembla que sigui l’opció apuntada ara mateix per cap de les tres forces independentistes que es presenten a les eleccions. Amb tot, hi ha tants elements que poden influir en les possibilitats d’una fórmula o d’una altra que es pot acabar cercant encara una altra opció que ara mateix no és damunt la taula sobiranista.
El factor determinant per a la fórmula que s’acabi triant és el programa polític o full de ruta que es decideixi d’aplicar. I ara mateix això és una altra incògnita. Si s’optés pel desplegament de la República proclamada amb l’activació de la llei de transitorietat, les opcions de fer valer el govern actual són més grans. Si hom cerca un desenvolupament del full de ruta de ritme lent i amb objectius poc ambiciosos, segurament s’optarà per acomodar-se formalment al marc reglamentari i a la fórmula de govern habitual fins ara. Sigui com vulgui, damunt la taula dels partits ja hi ha aquestes fórmules i totes les variants possibles. Però també hi ha una idea transversal que és prèvia a tot això: la victòria incontestable de l’independentisme en la suma de les tres opcions: Junts per Catalunya, ERC i CUP.
