Quina pena, quina alegria, quines penques, quines ganes

—Avui fa tants anys que va néixer en Tal.
—Ja? Una obra mestra, aquell llibre seu, eh.
—Sí, brutal.

—També fa tants anys que es va morir en Tal Altre…
—Ai, calla, quina gran pèrdua, eh.
—Sí, una pena.

—Saps que a més avui fa tants anys que es va publicar Allò?
—Oh. Una lectura imprescindible.
—Sí, preciosa.

—També he llegit que falta una setmana perquè arribi Allò Altre a les llibreries.
—Visca, quines ganes.
—Sí, no puc esperar.

—Per cert, que avui és els Dia Mundial dels Malalts d’Aquella Cosa.
—Sí, quin drama.
—A veure si en troben la vacuna aviat.

—Doncs també és el dia europeu contra els Dallonses.
—Sí, és que és espantós.
—Entre tots hi hem de posar remei.

—I Aquella Injustícia, què en penses?
—Que s’ha d’acabar.
—I tant, i de pressa.

—I el premi que ha guanyat Aquella?
—Sí, quina alegria.
—Se’l mereix, sí.

—I el premi que va guanyar Aquell Altre?
—Uf, quines penques.
—No és aigua clara, no.

—Ui. Ja saps que ha passat Això ara mateix?
—Què dius!
—Sí, molt gros.

—Ai, aquesta matinada s’ha mort en Tal d’Allà.
—Jo el vaig veure un dia en un ascensor.
—Jo en un bar. Quina tristesa.

—Ahir a la tele vas veure La Cosa?
—Sí, vergonya aliena.
—Jo la vaig veure de passada, fent zàping, però era horrorosa.

—Has llegit aquella frase d’Aquell d’Allà Lluny?
—Sí, una gran veritat.
—I molt ben dita.

—Després hi ha Aquella que ha dit Allò…
—Sí, molt fort.
—L’ha cagada, eh.

—I l’Altra que li respon Allò Altre.
—Sí, millor que calli.
—Quina mania a voler dir-hi la seva en tot el que passa, oi?

Els dos parlants d’aquests quinze petits diàlegs podrien ser sempre els mateixos o sempre diferents.
Els dos parlants d’aquests quinze petits diàlegs podrien parlar avui o ahir o demà.
Els dos parlants d’aquests quinze petits diàlegs érem, som i serem tu i jo.