16.09.2022 - 21:40
Un cop anunciats els resultats definitius de les eleccions, queda clar que Suècia tindrà un nou govern. Magdalena Andersson, la cap socialdemòcrata i primera ministra, ha dimitit i Ulf Kristersson, el cap del partit dels conservadors de centredreta (Moderaterna), ja ha començat negociacions informals sobre qui formarà part del seu gabinet.
El partit de Kristersson tenia una aliança preelectoral amb els democristians, els liberals i els demòcrates suecs i la seva ambició declarada és ultimar la forma del govern de coalició de dretes en deu dies. Serà llavors quan Kristersson serà proclamat oficialment primer ministre suec.
La seva tasca no és gens fàcil, tenint en compte que les divisions internes són evidents. Els Demòcrates Suecs, encapçalats per Jimmie Åkesson, van aconseguir més del 20% dels vots nacionals i es van convertir en el segon partit del país, i el més gran de la dreta. Per tant, poden reclamar de ser un actor important al govern.
Però per a formar una majoria parlamentària Kristersson necessita el suport dels liberals, i aquests han dit que no afavoriran pas un gabinet en què els Demòcrates Suecs ocupin llocs ministerials. L’acord més probable, doncs, serà un govern de Kristersson sense la presència formal dels Demòcrates Suecs.
En canvi, aquest partit antiimmigració exercirà la seva influència fora del govern mitjançant un contracte formal amb els conservadors. Un contracte que definirà les polítiques que els Demòcrates Suecs volen que s’apliquin en canvi del suport parlamentari.
Algunes d’aquestes polítiques ja es van negociar abans de les eleccions, com ara l’enduriment de les postures sobre la delinqüència i la immigració. Per tant, podem esperar que es retiri la ciutadania a les persones que s’han naturalitzat a Suècia però que posteriorment cometen un delicte violent, i que s’ofereixin incentius econòmics per a animar els immigrants a tornar a les nacions d’origen.
Punts de controvèrsia
Però hi ha aspectes en què els Demòcrates Suecs i els altres membres del bloc conservador no estan d’acord i en què serà difícil d’assolir posicions comunes. Per exemple, els conservadors volen fer unes retallades en l’assistència social als aturats i als malalts molt més profundes que no pas volen els Demòcrates Suecs.
Tots dos partits comparteixen l’opinió que cal retallar el pressupost suec d’ajut internacional i desenvolupament, però s’enfrontaran amb l’oposició dels liberals en aquest punt. Els democristians també volen continuar donant suport econòmic a les escoles religioses, però els demòcrates suecs s’hi oposen.
I, cosa que és més important, les iniciatives sobre el clima no són una prioritat per als Demòcrates Suecs i, en canvi, ocupen un lloc destacat a l’agenda dels altres tres partits que formaran el nou govern.
Finalment, la cooperació amb la Unió Europea també podria ser un punt de discòrdia. Els Demòcrates Suecs són la veu més crítica de Suècia contra la UE, mentre que els Liberals són el partit més pro-UE de tots.
Suècia i els seus veïns
Cada vegada que un partit d’extrema dreta guanya unes eleccions, la preocupació inevitable és que una nació faci un gir dramàtic en temes d’immigració. Però aquests resultats semblen més un epíleg que no pas el començament d’una nova història.
La tendència sueca ha estat anar cap a polítiques migratòries més estrictes durant un temps. Per això el bloc de la dreta ja va acordar algunes polítiques d’immigració abans de les eleccions.
L’èxit dels Demòcrates Suecs, contraris a la immigració, ha estat saludat pels partits homòlegs de la regió. Tanmateix, tant a Dinamarca com a Finlàndia, per exemple, aquesta mena de partits ha perdut importància política els darrers anys, malgrat els primers èxits electorals.
A França, la candidata presidencial de l’extrema dreta, Marine Le Pen, no va poder derrotar el candidat de l’establishment, Emmanuel Macron, malgrat la seva mala posició a les enquestes. I encara que l’extrema dreta italiana avança a les enquestes a mesura que s’acosten les eleccions, aquest avanç es relaciona principalment amb la situació interna.
Això no vol dir que l’èxit dels Demòcrates de Suècia no deixi empremta a la regió en general. El partit va proclamar una política de “Suècia primer” (fent-se ressò del lema “Amèrica primer” de Donald Trump), per la qual cosa podem esperar una reculada en l’àmbit internacional si els Demòcrates Suecs exerceixen alguna influència en la política exterior del país. Són euroescèptics i els agradaria veure un paper reduït de la Unió Europea a les polítiques internes dels estats membre.
Però, a diferència de molts altres partits d’extrema dreta a Europa, els Demòcrates Suecs no són contraris a l’OTAN i han donat suport a la sol·licitud d’adhesió de Suècia. Tot i les acusacions dels socialdemòcrates de ser massa pròxims al govern de Putin, també és poc probable que els Demòcrates Suecs canviïn l’actual política de suport a Ucraïna. Els seus representants van votar al Parlament Europeu contra l’enviament d’ajut financer de la UE a Ucraïna a mitjan febrer del 2022, però això va ser abans de la invasió real del país per part de les tropes russes. Després, arran de les noves amenaces a la seguretat, van revisar la seva posició en relació amb Ucraïna.
En general, doncs, podem esperar un enfocament polític més centrat en l’interior de Suècia arran d’aquests resultats electorals, però és poc probable que les relacions exteriors del país es vegin substancialment afectades pel suport dels Demòcrates Suecs al govern de Kristersson.
Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.
