09.02.2016 - 22:00
|
Actualització: 10.02.2016 - 20:04
El senador per Vermont, Bernie Sanders, que té setanta-quatre anys, ha aixecat una expectació considerable com a candidat a les primàries del Partit Demòcrata nord-americà. Els actes on intervé s’omplen com no s’havia vist des de la campanya de Barack Obama del 2007. De fet, l’assistència als seus mítings triplica i quintuplica la dels de la seva contrincant, Hillary Clinton, que compta amb el suport de la cúpula del partit i de bona part de l’establishment nord-americà. Sanders, que té l’ajut de la xarxa d’activisme cívic MoveOn –amb vuit milions de membres–, proposa una ‘revolució política’ i diu que res no canviarà sense aquesta revolució. La seva web de campanya rep els visitants amb la pregunta: ‘A punt per a començar una revolució política?’
La majoria dels analistes i mitjans nord-americans no creuen que Sanders tingui gaires opcions de vèncer la candidatura de Clinton. I encara menys opcions de victòria en cas d’arribar a la cursa per la Casa Blanca. Sigui com sigui, les seves propostes obliguen Clinton a virar cap a l’esquerra per contrarestar la força del moviment popular que li dóna suport. Alhora, el magnat de la informació Michael Bloomberg, ex-batlle de Nova York, prepara una candidatura independent si els candidats demòcrata i republicà són Sanders i Donald Trump, respectivament. Bloomberg podria tenir lliure el carril central i presentar-se com una solució moderada entre els ‘extremistes’ a banda i banda.
Amb tot, Sanders ha posat la directa i no pensa pas atenuar el seu discurs ‘revolucionari’ mentre tingui opcions de guanyar alguns caucus demòcrates. Però, quina és aquesta revolució? Quines propostes i compromisos fa Sanders que hagin atret l’atenció de les classes populars i mitjanes nord-americanes i, sobretot, dels joves? Què el diferencia de Hillary Clinton en la cursa cap a la nominació demòcrata? Vegem-ne alguns dels elements principals:
Desigualtat econòmica
Sanders propugna una redistribució de la riquesa dels EUA. Diu que 400 famílies són més riques que la suma de la meitat del país. Per això proposa d’apujar els imposts als rics i a les grans corporacions per a invertir en benestar social de la classe mitjana i la classe popular del país. Per exemple, vol que s’estableixi un salari mínim de 15 dòlars per hora treballada que hauria de ser plenament vigent el 2020.
‘La desigualtat de riquesa i d’ingressos és la gran qüestió moral, econòmica i política del nostre temps. Ens enfrontem a una classe multimilionària que ha comprat el nostre sistema polític per enriquir-se’, diu Sanders, que ha fet seves algunes de les proclames del moviment Occupy Wall Street.
Reforma de Wall Street i el sistema bancari
Sanders vol implantar un impost per a les transaccions especulatives que ha de servir per a finançar les beques universitàries. Ha anunciat que si arriba a la Casa Blanca trencarà el monopoli de les grans firmes de Wall Street. A més, ha avisat que vol desmantellar els grans bancs. ‘La classe mitjana i la classe treballadora han fet surar els bancs –diu–. Ara és la nostra hora.’
Universitat gratuïta
Una de les propostes estrella de Sanders és que la universitat sigui gratuïta per als estudiants de tot el país. Diu que el govern és irresponsable per haver permès que milions d’estudiants s’hagin d’endeutar fortament per pagar-se la universitat. L’impost que vol posar a Wall Street ha de servir per a finançar les beques universitàries.
Immigració
Sanders és favorable a la reforma migratòria que va tombar el senat, que preveia de concedir la ciutadania a onze milions d’immigrants en situació irregular. Però també fa una crida a frenar el programa de treballadors temporals que proporciona a les empreses mà d’obra immigrant amb salaris baixos. Segons Sanders, aquest programa de contractació temporal dispara la desocupació juvenil.
Legalització de la marihuana
La revolució de Sanders també implica donar als estats el poder de legalitzar la marihuana i eliminar-la de la llista de l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units per a substàncies d’ús controlat. Considera que el millor model per al tractament de la marihuana és la no-intervenció del govern federal.
Canvi climàtic
El candidat a les primàries demòcrates també fa bandera de la lluita contra el canvi climàtic. Sanders proposa d’eliminar els descomptes impositius a les empreses de combustibles fòssils i apujar els imposts de les plantes industrials que funcionen amb carbó. A més, s’ha compromès a promoure la instal·lació de deu milions de teulades amb panells solars d’ara al 2020.
Política exterior i conflictes de Síria i l’Afganistan
Sanders s’oposa a la guerra de l’Irac i va alertar del perill que l’Afganistan es convertís en el nou Vietnam dels Estats Units. Proposa la retirada total de les tropes a l’Afganistan. A més, considera que la batalla contra l’anomenat Estat Islàmic s’ha de fer des de països com ara l’Aràbia Saudita, que té els recursos militars i financers necessaris per a derrotar el grup islamista. També s’oposa a la creació d’una zona d’exclusió aèria a Síria.
Ha donat suport a la imposició de sancions contra Rússia que ha impulsat Obama arran de la intervenció en el conflicte d’Ucraïna. També avala els pactes de l’administració Obama amb l’Iran sobre el programa nuclear. Com en aquestes qüestions, Sanders va donar suport al restabliment de la relació comercial i diplomàtica amb Cuba.
Israel-Palestina
Aquesta és una qüestió central en la política exterior i les aliances internacionals nord-americanes. Sanders és partidari de la solució dels dos estats. ‘El poble palestí mereix un estat propi –diu–, una economia pròpia i suport econòmic del nostre poble.’ I afegeix: ‘I Israel necessita poder viure en pau i seguretat sense atacs terroristes.’
Sanitat pública
És un altre dels camps de batalla de Sanders. Vol retirar poder al sector privat per tornar-lo a l’estat. Defensa que l’atenció mèdica ha de ser un dret i no un privilegi. Exigirà a les companyies farmacèutiques que expliquin quant gasten en investigació i fabricació dels seus medicaments. A més, vol permetre al govern d’intervenir en la regulació del preu de les medecines. Si bé Clinton vol mantenir el sistema de salut impulsat per Obama –l’anomenat ‘Obamacare’–, Sanders proposa un pla de salut universal finançat amb els imposts de les rendes més altes.
Pena de mort i possessió d’armes
Sanders s’oposa fermament a la pena de mort. Durant tota la seva carrera política ha pugnat per l’abolició de la pena de mort a tot el país. El 2005 va dir: ‘M’agradaria veure el meu país al costat de les democràcies europees i no al costat de països com la Xina, l’Iran, l’Aràbia Saudita i aquells que encara apliquen la pena de mort.’ En una altra qüestió sensible del debat constitucional nord-americà com la possessió d’armes, Sanders és partidari de prohibir determinades armes semiautomàtiques i de verificar els antecedents immediats als propietaris d’armes.
