‘Quina autoritat moral li queda, a Europa?’

‘Saps què passa aquí, a Dinamarca? Que la gent compleix les normes. No les vulnera ningú. I el Tribunal Constitucional no és gens polititzat. I allò que diu s’accepta. I punt. Per això quan veuen que els catalans incompleixen la llei i no fan cas del Tribunal Constitucional, els danesos no hi fan bona cara, no. No ho veuen clar. Tot just ara comencen a entendre que el seu Tribunal Constitucional i el nostre no tenen res a veure. I que la seva democràcia i la nostra, tampoc.’ Són paraules d’un estudiant català que fa anys que està a Dinamarca, casat amb una danesa, i que ha assistit al debat entre Carles Puigdemont i professors del Departament de Ciències Polítiques de la Universitat de Copenhaguen. I que en surt prou content, de com ha anat.

Aquestes paraules lliguen perfectament amb les que els estudiants danesos han explicat al cronista. Els danesos troben horrorós que hi hagi polítics catalans empresonats, però no acaben d’estar prou convençuts del moviment independentista. Aquest és l’ambient, doncs, que s’ha trobat el mediàtic president català: simpatia barrejada amb escepticisme, una sala plena –no, pleníssima– i molta premsa. Premsa que alguns estudiants han fet callar si s’atrevia a fer connexions en directe des de la sala.

Puigdemont, en la intervenció inicial, ha mirat de ficar-se alguns estudiants a la butxaca. I, tot i gastar un anglès que no arriba a la fluïdesa que té en francès, ha aconseguit l’objectiu en alguns moments. Per exemple, quan els ha explicat que Catalunya voldria ser la Dinamarca del sud perquè els catalans se senten els més nòrdics del sud, de la mateixa manera que els danesos se senten els més mediterranis del nord. També se l’escoltaven quan deia, just arribat de Brussel.les, que estava ‘agraït de viure en una Europa del segle XXI. I estic encara més agraït de poder viure en una Europa on la llibertat de moviment és tan important com la llibertat d’expressió’. I quan ha atacat amb contundència la violència i la repressió de la banda espanyola, Puigdemont notava empatia. Però no sempre ha estat així.

L’acte, de dues hores de durada, ha viscut els moments més intensos amb l’intercanvi de preguntes entre la professora de ciències polítiques Marlene Wind i el president català. ‘Ja ens havien avisat que Wind era molt unionista’, diuen alguns dels catalans coneixedors de les entranyes de l’acte. De fet, per a alguns catalans assistents a la sala, les preguntes de Wind han arribat a ser ofensives. Però el resultat final ha estat agradable per als oients, que han vist un debat viu –si es vol, dur– entre dues concepcions. Un debat que la professora ha començat així: ‘Porteu bolígraf, president?, perquè haureu d’apuntar les meves preguntes.’ I a partir d’aquí, Wind ha queixalat:

‘La democràcia només són referèndums, o també respectar la llei i les constitucions? Al referèndum, només va votar el 43%. Això no té impacte en la legitimitat del vot? No diríeu que els unionistes no són prou escoltats? Amb una majoria tan estreta a favor de la independència, n’hi ha prou? Senyor Puigdemont, no heu polaritzat molt la societat? Quina pressa hi ha per a arribar a la independència? Que us voleu treure els pobres del damunt? La vostra opció és la balcanització d’Espanya? Sé que provoco, però per això sóc ací. El castellà s’ensenya a les escoles? Voleu tenir dos-cents estats tots nets ètnicament, a Europa?’

Puigdemont no s’hi ha abraonat, no ha cridat i ha arrencat les rialles de l’audiència amb la primera resposta. ‘Senyora Wind, només de començar heu dit que sou experta en la UE i no en afers interns espanyols. He de donar-vos la raó.’ I durant uns llargs minuts ha hagut de desmuntar les preguntes provocatives de la professora. Però si les de Wind han estat incisives, les de Puigdemont també. I ell les ha adreçades no únicament a l’audiència: ‘Per què la UE tracta diferentment els països grans i els petits? Per què hi ha aquesta doble moral? I com és que tracten Polònia i Espanya de maneres tan diferents? Perquè Rajoy és del PP europeu? Per això? Voleu dir que la família política és més important que respectar els drets fonamentals? Què passarà a Europa si no es defensen els seus drets? Després d’això que ha passat a Catalunya, quina autoritat moral li queda, a Europa? Després de veure com els rivals són empresonats, què queda?’

Per completar el quadre, només falten les preguntes del cronista. Perquè, a veure: quin és l’objectiu de l’acte d’avui, exactament? Per què viatjar a Dinamarca? Ara un acte acadèmic? O ens trobem amb un teatre que amaga política i només política? Es vol demostrar que la justícia espanyola no passa el test europeu? Ara Puigdemont viatjarà per tot el continent? O hi havia unes altres necessitats? Quines? Un periodista, sabent quin peu calça la fiscalia espanyola, que envia gent a la presó, ha de voler explicar-ho tot? O val més que es limiti a explicar l’acte acadèmic, i avall va? I, en el fons, voleu dir que no n’hi ha una i prou de pregunta? Com és que tenim el president a l’exili i els consellers a la presó? En quin món vivim?