26.11.2018 - 20:40
|
Actualització: 26.11.2018 - 20:42
TEMA DEL DIA
Resolució. Aquest cap de setmana el congrés nacional del Partit Comunista Francès ha aprovat una resolució en solidaritat amb els presos polítics catalans i ha acordat d’incorporar un pres a les llistes de les eleccions europees. Una decisió absolutament insòlita en un partit que té una llarga tradició jacobina, però que ha volgut prioritzar la solidaritat. La resolució, aprovada pel 92% dels delegats, diu: ‘Sense prendre posició sobre la independència de Catalunya, nosaltres, comunistes francesos, no acceptem que polítics i dirigents socials siguin empresonats i processats per haver organitzat pacíficament un referèndum sobre la creació d’una República Catalana independent. En una democràcia, posar urnes a disposició dels ciutadans no pot constituir un delicte.’
El text aprovat pel congrés del PCF és impecable perquè demostra que sense estar d’acord amb la independència de Catalunya es pot ser solidari amb els presos polítics catalans. L’autor d’aquest petit miracle és Nicolas Garcia, batlle d’Elna entre el 2001 i el 2014 i actual vice-president del Departament dels Pirineus Orientals. Garcia ha estat un dels impulsors del moviment de solidaritat amb els presos que s’ha forjat a Catalunya Nord i que ha aconseguit una transversalitat i una capacitat de mobilització que va més enllà de l’independentisme estricte. Fins ara la mobilització s’havia circumscrit a les comarques nord-catalanes, però la decisió del PCF és un pas més en la internacionalització del conflicte català que segurament no ha agradat a Josep Borrell.
Aquest gest és impensable en cap partit polític espanyol. L’únic que ha expressat la solidaritat amb els presos catalans de manera desacomplexada és Podem. Pablo Iglesias va anar a la presó a visitar Oriol Junqueras. Per pressionar-lo pel pressupost, però hi va anar. Ara, d’aquí a posar un pres a la llista de les europees hi ha una distància que Iglesias difícilment recorrerà. I la resta de partits, és impossible que facin cap gest d’aquestes característiques, perquè el PSOE, el PP i Cs abonen la repressió contra els dirigents independentistes. El PSOE no ha canviat la política repressiva començada pel PP ni ha tret el conflicte de la judicialització per passar-lo a la política.
També és cert que probablement el PCF no hauria pres cap decisió semblant si haguessin estat presos polítics francesos que qüestionessin la unitat de França. Però això no lleva importància a la decisió, que no hi seria sense l’activisme incansable de Nicolas Garcia ni tot el moviment solidari de Catalunya Nord, que inclou socialistes, independentistes, liberals i demòcrata-cristians. Un moviment, per cert, que no distingeix entre presos i exiliats, que els dóna suport a tots, al marge de partidismes. Aquesta unitat contrasta també amb la incapacitat dels partits independentistes de fer una candidatura unitària per a les europees.
MÉS QÜESTIONS
El govern espanyol vol retornar a Líbia els immigrants del pesquer de Santa Pola. El delegat del govern espanyol, Juan Carlos Fulgencio, ha assegurat que l’executiu de Pedro Sánchez ‘manté negociacions’ amb Líbia per a trobar un port segur per al pesquer de Santa Pola que dijous passat va salvar dotze persones en alta mar. Fulgencio ha explicat: ‘En aquest moment la preocupació és donar una solució prompte, i crec que en les pròximes hores podrem tindre bones notícies, n’estic segur.’ El president del Consell, Ximo Puig, ha expressat la preocupació per la situació dels immigrants, però sobretot ha destacat que el preocupa que Europa ‘continua sense trobar una resposta adequada’ a aquest problema. Quatre dies després del salvament, continua la incertesa al vaixell Nuestra Madre Loreto. El pesquer de Santa Pola és a cinc dies de navegació de la península Ibèrica i té queviures per a aguantar una setmana més. Estan preocupats perquè, tot i que aquests dies la mar és tranquil·la, s’acosta un temporal que podria complicar molt la convivència en l’embarcació. ‘Els migrats ho passen molt malament, amb mala mar, i ja comencen a estar nerviosos perquè no saben què els passarà’, ha explicat Pasqual Durà, patró de l’embarcació. Pel que fa a les negociacions amb Líbia, Durà ha remarcat que no és cap bona opció perquè les persones rescatades no volen tornar al país d’on han fugit.
Aznar demana la llibertat de Zaplana ‘per compassió’. L’ex-president del govern espanyol José María Aznar demana l’excarceració de l’ex-president de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana, que és a la presó preventiva de fa sis mesos, per l’Operació Erial. Durant la clausura d’un acte de la FAES, ha demanat que la situació de Zaplana es resolgui ‘d’una manera fàcil, humanitària i compassiva’. Aznar ha explicat que Zaplana té leucèmia ‘amb risc clar de mort’ i que, tot i que respecta les decisions judicials i amb independència dels fets penals, que es jutjaran si ‘d’una vegada’ s’aixeca el secret de sumari, l’estat de dret i la justícia no són incompatibles ‘ni amb la compassió ni amb un cert sentit humanitari’.
El govern balear demanarà a l’espanyol de fixar un preu màxim per a tots els vols entre les illes i la península. El govern balear ha decidit de demanar formalment al Ministeri de Foment espanyol que declari totes les rutes aèries entre les illes i la península com a obligació de servei públic oberta a totes les companyies que hi vulguin participar, sense cap restricció. També demanarà que s’estableixi un preu màxim de referència per evitar pujades dels preus dels bitllets amb què algunes companyies es beneficiïn de la pujada del descompte per a residents. La tarifa màxima s’hauria de fixar per a cada una de les rutes entre les illes i la península. En el cas de Madrid, per exemple, seria de 110 euros més taxes, per trajecte i sense descompte. Aplicant-hi el 75%, se’n pagarien 27,5 més taxes. És competència del govern espanyol d’aprovar-ho, però per fer-ho necessitaria l’autorització de Brussel·les. La Comissió dels Mercats i la Competència espanyola verificarà si la pujada del preu dels vols és real, tal com denuncia l’informe de les agències de viatges de Balears.
Un nord-català és un dels vuit portaveus del moviment de les armilles grogues. El moviment de les armilles grogues no té dirigents ni en vol, però ha triat vuit portaveus per explicar el seu missatge reivindicatiu. N’és un en Thomas, un jove de vint-i-cinc anys, cap d’empresa de Perpinyà especialitzat en finances. En Thomas ha explicat que el fet de no tenir líder dóna coherència a la protesta i que els vuit portaveus han estat elegits d’acord amb les competències de cadascun, tot i que ‘formem part del nucli dur des del començament’. Pel que fa al moviment, ha explicat que té dues prioritats. La primera, revisar a la baixa tots els imposts. I la segona crear una assemblea ciutadana que examini tots els projectes de reforma i estudiï els dossiers de transports, ecologia, treball i educació que seran validats mitjançant un referèndum. A Catalunya Nord, avui han continuat les protestes amb diversos talls de carretera.
LA XIFRA
77% de seguiment de la vaga dels metges del Principat. Aquestes són les dades que han donat els sindicats. El Departament de Treball de la Generalitat ha assegurat que era del 44,76%.
TAL DIA COM AVUI
El 26 de novembre de 1882 va néixer a Tarragona Antoni Rovira i Virgili. Historiador, lingüista i polític. Va ser president del Parlament de Catalunya a l’exili després de l’afusellament del president Lluís Companys. Com a historiador va escriure la Història Nacional de Catalunya en set volums (1922-1934) i fundà la Revista de Catalunya el 1924.
