10.12.2022 - 17:42
|
Actualització: 10.12.2022 - 22:57
Un estudi publicat a la revista científica Science per investigadors de la Charité-Universitätsmedizin de Berlín i una xarxa d’institucions africanes ha mostrat que els predecessors d’òmicron existien al continent africà molt abans que s’identifiquessin els primers casos, el que suggereix que la variant va sorgir gradualment al llarg d’uns quants mesos en diferents països d’Àfrica.
Descoberta per primera volta ara fa un any a Sud-àfrica, la variant òmicron es va propagar per tot el món a una velocitat increïble. De totes maneres, encara no ha quedat clar com, quan i on es va originar el virus.
D’ençà del començament de la pandèmia, el coronavirus ha canviat constantment. El salt principal en l’evolució del SARS-CoV-2 fins ara el van observar els investigadors ara fa un any, quan es va descobrir una variant que diferia del genoma del virus original en més de cinquanta mutacions.
Detectada per primera volta en un pacient de Sud-àfrica a mitjan novembre del 2012, la variant posteriorment batejada com a òmicron BA.1, es va propagar a vuitanta-set països de tot el món en poques setmanes. A finals de desembre ja havia substituït la variant delta, que fins llavors era la predominant arreu del món.
De llavors ençà, les especulacions sobre l’origen d’aquesta variant s’han centrat en dues teories principals: o bé el coronavirus va saltar d’un humà a un animal on va evolucionar abans de tornar a infectar un altre humà amb òmicron, o bé el virus va sobreviure en una persona amb un sistema immunitari compromès durant un període de temps més llarg i això va permetre les mutacions.
Una nova anàlisi de mostres de la covid-19 recollides a Àfrica abans de la primera detecció d’òmicron posa ara en dubte aquestes dues hipòtesis.
Els científics van començar per desenvolupar una prova especial de PCR per a detectar específicament la variant BA. 1 d’òmicron. A continuació, van analitzar més de 13.000 mostres respiratòries de pacients amb la covid-19 que s’havien recollit en vint-i-dos països africans entre mitjans de 2021 i principis de 2022.
En fer-ho, l’equip d’investigació va trobar virus amb mutacions específiques d’òmicron en vint-i-cinc persones de sis països diferents que es van contagiar de la covid-19 entre agost i setembre de 2021, dos mesos abans que la variant es detectés per primera volta a Sud-àfrica.
Per tal de conèixer millor els orígens d’òmicron, els investigadors també van seqüenciar el genoma viral d’unes 670 mostres. Aquesta seqüenciació permet de detectar noves mutacions i identificar nous llinatges virals. L’equip va descobrir uns quants virus que mostraven graus de similitud amb òmicron, però no eren idèntics.
“Les nostres dades demostren que òmicron va tenir diferents ancestres que van interactuar entre si i van circular per Àfrica, a vegades de manera simultània, durant mesos. Això suggereix que la variant BA. 1 òmicron va evolucionar gradualment, fet que va fer que el virus s’adaptés cada volta més a la immunitat humana existent”, ha comentat Jan Felix Drexler, un dels líders de l’estudi.
A més, les dades de la PCR van portar els investigadors a concloure que, tot i que òmicron no es va originar únicament a Sud-àfrica, primer va dominar les taxes d’infecció allà abans de propagar-se de sud a nord per tot el continent africà en tan sols unes setmanes.
“Això significa que l’augment sobtat d’òmicron no pot atribuir-se a un salt del regne animal o a l’aparició en una sola persona immunodeprimida, tot i que aquests dos escenaris també poden haver desenvolupat un paper en l’evolució del virus. El fet que òmicron ens hagi agafat per sorpresa es deu més aviat al punt cec de diagnòstic que existeix en gran part de l’Àfrica, on presumiblement tan sols es registra una petita fracció de les infeccions”, ha destacat Drexler.
