Quin impacte tindria la independència sobre les universitats i la investigació?

Times Higher Education (THE), una revista anglesa especialitzada en educació, ha fet un reportatge en què explica quin efecte podria tenir la independència de Catalunya en la qualitat dels estudis superiors. Les opinions aplegades coincideixen en el bon potencial de l’actual sistema universitari català respecte de la resta de l’estat espanyol i diuen que encara podria millorar si Catalunya fos independent i tingués més recursos.

Antonio Cabrales, professor d’economia de la University College London (UCL), explica que el potencial del sistema universitari català és molt gran, perquè és un territori ric, amb una gestió de les universitats superior a la resta de l’estat i una recerca molt productiva. Tot amb tot, segons Cabrales, si la independència arriba d’una manera traumàtica, hauria de sortir de la UE i, per tant, l’economia i les universitats pròpies se’n ressentirien greument.

Cabrales diu que l’ex-conseller d’Economia i Coneixement Andreu Mas-Colell és un dels responsables de la millora de les universitats catalanes. Creu que va maldar per superar els problemes burocràtics que afecten moltes universitats espanyoles, com ara els requisits per ser-ne professor. El fet que en aquestes universitats sigui indispensable de ser funcionari, diu Cabrales, hi impedeix la contractació de personal internacional.

Prova del bon nivell de les universitats catalanes és que els investigadors d’aquests centres van rebre el 17,5% de les subvencions del Consell Europeu de Recerca. Segons Mas-Colell, l’impacte en el finançament de la investigació catalana només pot ser positiu si s’assoleix la independència. ‘Si poguéssim alliberar-nos de la camisa de força de la llei universitària, seríem més competitius’, diu.

El reportatge també inclou el testimoni de Jordi Casanova, professor d’investigació de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, que assegura que un estat català independent tindria més recursos econòmics dels que té la Generalitat avui i això afavoriria la investigació. ‘El fet encoratjador és que les polítiques de recerca acomplertes pels governs catalans (de partits diferents aquestes darrers vint anys) han estat molt més favorables que no pas les que s’han fet des d’Espanya’, diu Casanova.

Pere Puigdomènech, físic del CSIC, creu que l’estructura de les universitats i la ciència a Espanya ha anat cap enrere quant a flexibilitat i transparència durant els últims quatre anys. No obstant això, no està segur que la independència sigui la solució. ‘Per a mi, la independència ha de ser l’última opció, però per a algunes persones ja hi som’, diu.