Quin dia s’ha de regalar la mona de Pasqua?

Per Pasqua, és tradició que els padrins regalin al fillol una mona. Enguany, el Diumenge de Resurrecció serà el dia 31 de març, i el Dilluns de Pasqua, el primer d’abril. L’antropòleg Josep Fornés explica que la mona s’ha de regalar el dia que vagi bé al padrí, al fillol i a la família. “El món canvia i l’organització del temps en la societat urbana contemporània és difícil”, diu. Ell creu que no cal seguir les tradicions de manera estricta, sinó adaptar-les a les necessitats i usos socials actuals. Si no, adverteix, hi ha el perill que acabin desapareixent.

Per què es regalen ous per Pasqua?

“La mona, essencialment, no és un pastís. És un concepte, un obsequi”, puntualitza Fornés. Abans de la industrialització, la vida era molt dura i gairebé ningú no es podia permetre de menjar una mona ni res que s’hi assemblés. La base de l’alimentació per al 99% de la població eren les farinetes. Per això, rebre un ou –o més d’un– era un enorme regal: demostrava un compromís molt gran del padrí vers la família i el nen, perquè significava que es preocupava pel seu benestar.

Els ous, certament, eren un producte escàs i molt preuat. “Era un material que no s’acostumava a menjar, sinó que es guardava per a vendre. Per això, si regalaves els ous, demostraves que volies tenir cura de la criatura, perquè era una gran aportació de proteïna en comparació amb la dieta a què la població estava habituada”, diu Fornés. El padrí donava al fillol tants ous com anys tenia. És a dir, que si tenia cinc anys, rebia cinc ous. I, d’alguna manera, era una manera de renovar el compromís amb ell un any més.

Els ous de xocolata són un costum molt més modern. No va ser fins al segle XVIII que es va popularitzar el consum de la xocolata, perquè a la primeria tan sols era a l’abast de les classes benestants. Més tard, a final del segle XIX, els pastissers van començar a elaborar mones amb figures de xocolata. Això es feia amb l’objectiu de modernitzar les mones de procedència més rural o casolana –les mones cristianes– i fer-les evolucionar.

Fins a quina edat es regala la mona? 

Segons que explica Fornés, és habitual de regalar la mona fins a set anys o fins a dotze; són nombres que tenen significat: els set dies de la setmana o els dotze mesos de l’any. A aquesta edat, “la criatura ja camina sola”, diu.

Per una altra banda, antigament, els fillols rebien la mona fins a dotze anys perquè era quan rebien el sagrament de la confirmació. Vist així, la mona fins i tot es pot arribar a considerar un ritual de pas, és a dir, un acte que marca el pas d’una edat de la vida a una altra. En aquest cas, la celebració de la comunió –a set anys– o la confirmació –a dotze anys– tindrien sentit.

Tanmateix, actualment és habitual de regalar la mona als fillols encara que tinguin vint anys o trenta. “Ara som talossos i fem mones als fillols que tenen trenta i trenta-cinc anys, però no té cap significat més enllà que t’estimes la persona”, explicava el folklorista i escriptor Amadeu Carbó.

Per què ha aconseguit de perdurar la tradició de la mona?

Regalar –i menjar– la mona per Pasqua marca la fi de la Quaresma i, per tant, la fi de les abstinències. “Cada quaranta dies, hi ha una festa assenyalada, i algun menjar especial hi va associat”, recorda Fornés. A parer seu, la mona ha perdurat en el temps perquè tots necessitem algú que pensi en nosaltres, que ens protegeixi i que ens faci la promesa de tenir cura de la nostra criatura. “Tenim la necessitat d’estimar i de sentir-nos estimats”, resumeix.  I afegeix: “Ens encanta veure la il·lusió en la mirada d’una criatura. És això que fa perdurar les tradicions. Això també passa, per exemple, amb els gegants: la il·lusió no rau a veure un ninot de cartó gegant, sinó en la mirada de l’infant”, subratlla.