19.05.2018 - 14:41
|
Actualització: 19.05.2018 - 20:10
El president de la Generalitat ha signat els decrets d’àmbits i el decret de nomenaments del govern. El nou govern restitueix els consellers Jordi Turull, Antoni Comín, Josep Rull i Lluís Puig i situa com a vice-president Pere Aragonès. És previst que l’acte de presa de possessió com a consellers que es faci el 23 de maig.
El decret signat per Torra comporta algunes modificacions en la denominació i competències assignades a cada departament. Així, el Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència que havia ocupat Raül Romeva passa a denominar-se Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. I el de Governació, Administracions Públiques i Habitatge es dirà a partir d’ara Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública.
Consulteu ací la llista sencera dels nous consellers:
Pere Aragonès i Garcia – titular del Departament d’Economia i Hisenda i vice-president del Govern
El fins ara secretari d’Economia en funcions i adjunt a la presidència d’Esquerra des de final de març, Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982), substitueix Oriol Junqueras com a vice-president i conseller d’Economia i Hisenda. Té trenta-cinc anys i va fer els primers passos a la política a la JERC, que el va triar portaveu nacional el 2003. Tres anys després era elegit diputat al parlament, càrrec que va ocupar fins que va ser nomenat al govern de Carles Puigdemont el gener del 2016.
Elsa Artadi i Vila – consellera d’Empresa i Coneixement i portaveu
El departament que havia ocupat Jordi Baiget fins l’agost del 2017 i Santi Vila d’aleshores fins el 26 d’octubre té ara una nova consellera. És Elsa Artadi (Barcelona, 1976), la dona forta de Carles Puigdemont i de Junts per Catalunya, que havia sonat per a la presidència que finalment ha ocupat Quim Torra. Artadi, que també farà de portaveu del govern, és una economista nascuda el 1976 a Barcelona amb un currículum acadèmic i professional brillant. És doctora en ciències econòmiques a la Universitat Harvard i entre el 2006 i el 2011 fou professora d’Economia de la Università Bocconi de Milà. També va ser professora a la Fudan University de Xangai i membre del comitè científic del Banc Mundial a Casablanca (Marroc), consultora del Banc Mundial a Washington i membre del comitè científic de l’European Economic Association. És possible que si la justícia inhabilita Jordi Turull sigui ella qui el substitueixi al capdavant del Departament de Presidència.
Jordi Turull i Negre – conseller de la Presidència
El Departament de la Presidència continuarà a les mans de Jordi Turull (Parets del Vallès, 1966) mentre la justícia espanyola no ho impedeixi. Actualment empresonat, Turull serà un dels fils de continuïtat amb el govern expulsat amb el cop d’estat del 155. La clau encara desconeguda d’aquest govern serà la figura de la secretaria general, que haurà d’ocupar-se de les decisions del dia a dia que siguin de la competència del conseller Turull. Si la justícia espanyola el suspèn o l’inhabilita per ocupar càrrecs a l’administració, el govern pot substituir-lo per Elsa Artadi, en una agrupació de departaments o en un canvi de posició.
Ernest Maragall i Mira – conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència
Ernest Maragall (Barcelona, 1943) serà l’encarregat de continuar la tasca de Raül Romeva, ara a la presó. És un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), partit de l’executiva del qual va ser membre fins el 2012. Amb el PSC va ser conseller d’Educació des del 2006 al 2010. El maig del 2018 es va afiliar a Esquerra Republicana, amb qui s’havia presentat com a independent al parlament europeu el 2014 i el 2016 al de Catalunya.
Miquel Buch i Moya – conseller d’Interior
Miquel Buch (Premià de Mar, 1975) tornarà a la primera línia de la política. Ex-president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), ex-diputat de Junts pel Sí i ex-batlle de Premià de Mar, Buch recuperarà un paper important en el procés d’independència i tindrà un paper clau en la reversió del 155 al Departament d’Interior, un dels que més ha rebut la intervenció de l’autogovern. Té quaranta-dos anys i una àmplia carrera política. Va fer-se militant de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya el 1996 i més tard passà a Convergència Democràtica. L’any 2000 va començar a exercir de regidor a Premià, d’on va assumir la batllia el 2007. Buch és membre del PDECat i ha reivindicat públicament la legitimitat del president Puigdemont.
Josep Bargalló i Valls – conseller d’Ensenyament
Torra ha recuperat una figura del primer tripartit per al Departament d’Ensenyament. Josep Bargalló (Torredembarra, 1958) va ocupar el càrrec de conseller d’aquest ram tan sols dos mesos en el govern de Pasqual Maragall fins que va substituir Josep-Lluís Carod-Rovira com a Conseller Primer després de la polèmica de l’entrevista amb ETA. Durant el segon tripartit va ser director de l’Institut Ramon Llull. Nascut el 1958 a Torredembarra, Bargalló és crític literari, escriptor i catedràtic de secundària.
Antoni Comín i Oliveres – conseller de Salut
El Departament de Salut torna a ser oficialment encapçalat per Antoni Comín (Barcelona, 1971), exiliat a Brussel·les. En la legislatura anterior, fou un dels impulsors de l’accés universal a la salut. Una reforma, ara tombada pel TC, que reconeix la cobertura mèdica a 137.000 catalans als quals l’estat espanyol no permet de tenir accés a la salut.
Josep Rull i Andreu – conseller de Territori i Sostenibilitat
Torna ha restituït Josep Rull (Terrassa, 1968) al capdavant de Territori i Sostenibilitat. Rull ha mostrat sempre la predisposició a continuar al capdavant del departament, però la seva situació personal i judicial pot dificultar-li-ho. En cas que no fos restituït o bé fos inhabilitat una vegada el processament sigui ferm, l’alternativa és Damià Calvet (Vilanova i la Geltrú, 1968), director general d’Arquitectura i Habitatge entre el 2001 i el 2003 i director general de Territori i Mobilitat entre el 2010 i el 2012. També ha treballat a l’empresa privada entre els anys 2004 i 2010, ha dirigit l’Institut Català del Sòl i l’empresa pública CIMALSA des del 2013. A més, ha estat tinent de batlle a Sant Cugat.
Lluís Puig i Gordi – conseller de Cultura
El quart conseller restituït és Lluís Puig (Terrassa, 1959), exiliat a Brussel·les. En principi, la justícia espanyola no pot inhabilitar-lo i la belga en resoldrà aviat la situació, però el fet d’exercir el càrrec a distància pot ser-li un entrebanc. Puig és conseller des del juliol, quan va prendre el relleu de Santi Vila, que va passar a Empresa i Coneixement després de la destitució de Jordi Baiget.
Ester Capella i Farré – consellera de Justícia
El nom de la titular de Justícia va ser un dels dos que va confirmar el diputat Joan Tardà la setmana passada abans que no s’anunciés qui seria el candidat a la presidència. Ester Capella (Seu d’Urgell, 1963) és advocada i actualment diputada d’Esquerra Republicana al Congrés espanyol. Va ser presidenta de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates entre el 2003 i el 2007. Anteriorment havia estat senadora de designació parlamentària entre el 2013 i el 2016. Substituirà Carles Mundó, que va decidir d’abandonar la política de primera línia després de les eleccions del 21 de desembre.
Chakir El Homrani Lesfar – conseller de Treball, Afers Socials i Famílies
El conseller d’Afers Socials que substitueix Dolors Bassa, empresonada a Alcalá Meco, és el diputat Chakir El Homrani (Barcelona, 1979). Veí de Granollers, quan tenia vint-i-tres anys va ser elegit secretari d’organització de l’Avalot, la branca juvenil del sindicat UGT a Catalunya. Quatre anys més tard, el 2007, en va ser elegit portaveu nacional. És diputat al parlament des del 2015, quan ocupà la quinzena posició de la llista de Barcelona de Junts pel Sí. És militant d’ERC d’ençà del 2004.
Jordi Puigneró i Ferrer – conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública
Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) és el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública. Enginyer de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Puigneró dirigeix la política TIC del govern des del novembre del 2013, primer com a director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació i des del febrer del 2016 com a secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital. El 1999 va començar a militar a la Joventut Nacionalista de Catalunya i més endavant fou regidor a Sant Cugat i va ocupar responsabilitats de govern amb Lluís Recoder i Mercè Conesa fins a ser tinent batlle de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia.
Teresa Jordà i Roura – consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
Al capdavant d’Agricultura, hi ha la diputada d’ERC al congrés espanyol des del 2011 Teresa Jordà (Ripoll, 1972). És llicenciada en història moderna i contemporània per la UAB. Fou batllessa de la seva vila entre el 2003 i el 2011. Jordà substituirà Meritxell Serret, exiliada a Brussel·les, al capdavant de la conselleria.
