Quim Torra no és Susana Díaz

TEMA DEL DÍA
Reunió. El cronòmetre s’ha engegat i es va acostant la cita del 21-D, quan el govern espanyol es reunirà a Barcelona acompanyat de nombroses protestes convocades per grups independentistes. A hores d’ara, el govern de Sánchez no es farà enrere, tot i la tensió que s’ha creat, perquè seria acusat de tou per la dreta radical. La Moncloa creu que una reunió amb el president de la Generalitat, Quim Torra, ajudaria a rebaixar la tensió, si més no la institucional. Però a hores d’ara el més calent és a l’aigüera.

El president Quim Torra no vol ajudar a avalar una reunió del consell de ministres espanyol que considera una provocació, amb una foto al Palau de la Generalitat sense contingut. Torra no és Susana Díaz, que es va fotografiar amb Sánchez durant el consell de ministres que va fer a Sevilla a final d’octubre per rebre’n un impuls electoral que finalment no va servir de res. I Sánchez va optar primer per Sevilla en lloc de Catalunya per la por de la crítica d’afavorir Catalunya. Primer Sevilla, després Barcelona. I Andalusia potser aviat governada pel tripartit de la dreta extrema. Una jugada mestra.

Però el govern català no vol deixar-se prendre la bandera del diàleg tan fàcilment, amb un no a tot, i ha fet una contraoferta. La possibilitat de fer una cimera bilateral dels dos governs, que va ser rebutjada de primer per Sánchez, ha anat evolucionant aquestes darreres hores. La comunicació entre el Palau de la Generalitat i la Moncloa continua oberta, com també entre el vice-president Pere Aragonès i la vice-presidenta Carmen Calvo. Actualment els dos governs negocien la possibilitat de fer una cimera bilateral, però amb un màxim de tres ministres per banda i amb una agenda de treball concreta, que inclogui el referèndum. D’aquesta manera, la Moncloa tindria la reunió que vol i Torra fugiria de la fotografia buida de contingut que refusa.

El format de la reunió seria la dels dos presidents, acompanyats, en el cas de Torra, del vice-president Pere Aragonès, la consellera de Presidència, Elsa Artadi, i, si s’amplia la taula, la consellera de Justícia, Ester Capella. Sànchez aniria acompanyat de la vice-presidenta, Carmen Calvo, la ministra portaveu Isabel Celáa, i el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska. La Generalitat té un interès especial a incloure la qüestió dels presos en les converses i, en el cas espanyol, institucions penitenciàries depèn d’Interior. Però l’agenda és un altre punt de discrepància, perquè el titular que Sánchez cerca a Barcelona és la pujada del salari mínim interprofessional i algunes millores en infrastructures en clau espanyola. No té previst de fer cap proposta política específica per a Catalunya.

Tampoc no hi ha acord sobre el dia ni el lloc. La Generalitat proposa de fer-la dijous per donar-li singularitat, aprofitant que Pedro Sánchez i sis ministres més tenen previst d’arribar aquell dia, per assistir a un sopar de Foment del Treball. I ofereix com a seu de la reunió el Palau de Pedralbes, un recinte segur, allunyat de qualsevol protesta i a prop d’on es farà el sopar de Foment. Una cosa sí que ha desestimat rotundament el govern català: que la trobada es faci en el sopar de Foment. El govern espanyol, ara com ara, no ha respost oficialment. Públicament, manté que només vol una reunió protocol·lària, divendres, entre tots dos presidents. De tota manera, en una conversa informal amb periodistes, Sánchez, tot i decantar-se pel model Sevilla, ha deixat la porta oberta a discutir un altre format.

Si no afluixa ningú, no hi haurà reunió i s’oficialitzarà la ruptura del diàleg que va començar el juliol passejant idíl·licament pels jardins de la Moncloa però que fins ara no ha donat resultats palpables. Una ruptura deixaria Sánchez definitivament sense socis per a aprovar el pressupost, cosa que ja preveu –perquè no ha fet res per evitar-ho– i deixaria suspesa la continuïtat de la legislatura espanyola. L’oportunitat d’aquesta setmana és la darrera per a  bastir un marc de diàleg entre tots dos governs i negociar políticament. Per això ningú no s’atreveix a considerar tancada la possibilitat de reunir-se. Però el temps es va acabant.

MÉS QÜESTIONS
Camps recorrerà contra el seu encausament en el cas Gürtel. L’ex-president de la Generalitat Francisco Camps recorrerà contra el seu encausament en la peça que investiga contractacions del Consell amb societats de la trama Gürtel, perquè considera que no hi ha cap element fàctic ni declaració que la sostingui. La defensa de Camps considera que l’acusació del jutge del cas Gürtel, que investiga l’adjudicació a Orange Market d’un contracte de la fira turística Fitur 2009, manca de fonament jurídic. Camps ha estat encausat a petició de la fiscalia anticorrupció, després de les confessions dels capitosts de la Gürtel i de l’ex-secretari general del PP valencià, Ricardo Costa, en el judici en què van acabar condemnats per delicte electoral. El titular del jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiència espanyola, José de la Mata, instructor de les peces que encara s’han de jutjar del cas Gürtel, l’ha citat a declarar com a encausat en la peça de la causa que investiga contractes menors de quatre conselleries i cinc empreses públiques de la Generalitat amb Orange Market, la sucursal a València del grup de Francisco Correa, i diverses empreses satèl·lit. Després d’aquesta citació en una peça separada del cas Gürtel, Camps ja acumula quatre encausaments, perquè és investigat en les dues causes que investiguen les presumptes irregularitats en la construcció del circuit de Fórmula 1 i la gestió dels cinc grans premis en els Poblats Marítims de València, en els jutjats d’instrucció 2 i 17 de València, a més de la causa que indaga en la presumpta malversació comesa en l’organització de la visita del papa Benet XVI a València el juliol de 2006, que instrueix el jutjat d’instrucció número 5.

Calvo diu que el govern espanyol ja dóna resposta a l’infrafinançament valencià. La vice-presidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha dit que, en els sis mesos de l’executiu que presideix Pedro Sánchez, s’han atès ‘qüestions importants’ de l’infrafinançament del País Valencià. A més, ha remarcat que és una qüestió que el PP va desatendre de manera ‘immisericorde’. Calvo ha fet aquestes declaracions abans de pronunciar la laudatio de la professora Julia Sevilla a la Universitat de València. Ha dit que el govern espanyol és conscient de la falta de finançament dels valencians i ha adoptat mesures, com ara la via de despesa del nou pressupost, a més d’algunes decisions que han anat prenent, sense precisar quines, i amb les quals –diu– han anat responent a algunes qüestions urgents del País Valencià. Calvo ha vinculat la millora del finançament al nou pressupost de l’estat, que de moment no té prou suport parlamentari per a ser aprovat. Ha dit que tant de bo es pugui aprovar i ha demanat al PP i a Ciutadans que no obstrueixin la possibilitat de fer arribar els recursos que el País Valencià necessita.

El TSJIB requereix al jutge Florit la interlocutòria en què va ordenar el decomís dels mòbils a dos periodistes. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes (TSJIB) ha requerit al jutge del cas Cursach, Miquel Florit, la interlocutòria en què va ordenar de comissar els telèfons mòbils dels dos periodistes d’Europa Press i Diario de Mallorca. Així que la rebi, el tribunal l’estudiarà per veure si admet a tràmit o no la querella contra el jutge Florit que varen interposar aquests dos mitjans de comunicació i els dos periodistes. Europa Press, Diario de Mallorca i els dos redactors acusen Florit d’haver comès, presumptament, tres delictes, entre els quals hi ha el de prevaricació. La interlocutòria del jutge Miquel Florit és sota secret de sumari.

La policia espanyola va fer seguiments en territori andorrà per investigar dirigents independentistes. La policia espanyola va fer seguiments en territori andorrà per investigar el patrimoni de diversos dirigents independentistes. La policia espanyola estava convençuda que en el sistema financer andorrà hi havia molts diners de polítics catalans vinculats amb el procés; no únicament de Jordi Pujol, sinó també de polítics i personatges públics en general. El dispositiu, segons el Diari d’Andorra, tenia l’objectiu d’obtenir proves de les entrades i sortides de polítics catalans en bancs d’Andorra i alhora acumular informació sobre més polítics per ser utilitzades posteriorment. Segons els informes de què disposava la policia espanyola, inspirats pel comissari José Villarejo, el nivell de dipòsits dels polítics catalans era comprometedor i no abastava tan sols els Pujol, sinó també famílies com la de Junqueras, Mas i Trias. La major part de les informacions d’aquests informes del grup d’intel·ligència eren suposicions errònies. Però n’hi hagué prou per a justificar el desplegament d’unitats de vigilància. Les mateixes fonts diuen que s’havien arribat a combinar equips fixos amb unitats que hi anaven de l’estat espanyol per a fer els seguiments. Sempre s’enregistraven imatges i se seguien vehicles. Es pretenia aconseguir, per exemple, que un polític català tragués diners d’un banc d’Andorra i pogués ser seguit fins al cotxe. Amb el número de matrícula s’hauria avisat la duana perquè li fessin un escorcoll a fons i l’escàndol hauria esclatat fent públic que repatriava diners des del Principat. Les fonts consultades van indicar que és complicat de dir quan van començar els dispositius i quan es van cancel·lar, perquè eren operacions encobertes. Però es calcula que van començar el 2011 i van acabar el 2014, durant el mandat de Jorge Fernández Díaz com a ministre d’Interior espanyol.

El Consell Departamental dels Pirineus Orientals vota per unanimitat una moció per la llibertat dels presos polítics. El Consell Departamental dels Pirineus Orientals, l’ens administratiu de Catalunya Nord, ha votat per unanimitat una nova moció per a demanar a l’estat espanyol respecte per les llibertats i drets fonamentals dels presos polítics catalans. La moció diu: «Els dies 1 i 3 de desembre, quatre dels nou dirigents polítics i associatius empresonats a Catalunya van començar una vaga de fam, exigint que el recurs que havien presentat en contra del seu empresonament pogués ser tramès al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Aquesta situació ens interpel·la novament, sobretot perquè tot això passa quan aquests responsables són empresonats injustament de manera preventiva d’ençà de fa més de tretze mesos. Una vegada més, nosaltres, electes representants de l’Assemblea Departamental, sense pronunciar-nos sobre la relació de Catalunya amb l’estat espanyol, fem una crida a respectar els drets i les llibertats fonamentals. Pensem que aquestes dones i aquests homes han de poder comparèixer lliures, en plena possessió dels seus mitjans i havent preparat la defensa en les millors condicions. Alliberar-los contribuiria enormement a alleujar les tensions, les provocacions i l’escalada de violència que continuen de manera preocupant a Catalunya.’

LA XIFRA
20.000 usuaris han usat el servei nocturn del metro de València durant el primer cap de setmana de funcionament, segons que ha explicat la Generalitat en un comunicat.

TAL DIA COM AVUI
El 17 de desembre de 1936 neix a Buenos Aires Jorge Maria Bergoglio, l’actual papa Francesc, el 266è de l’Església Catòlica.