05.09.2019 - 12:59
|
Actualització: 05.09.2019 - 17:21
Era la primera conferència d’un president de la Generalitat a Madrid d’ençà de la repressió desencadenada per l’estat espanyol com a resposta a l’1-O. I Quim Torra s’hi ha trobat un abisme, tot un món d’incomprensió, d’esquemes mentals solidificats que fan molt difícil que el poder mediàtic i polític de Madrid ni tan sols es formuli una pregunta que el president ha demanat que ha suggerit: ‘Per què un poble com el català, que durant tants anys va defensar l’estabilitat d’Espanya, va decidir d’emprendre un nou camí com el de la independència?’ Torra ha participat aquest matí en un esmorzar informatiu organitzat per l’agència Europa Press a l’hotel Villa Magna de Madrid, on hi havia força expectació per si donava pistes sobre la resposta a la sentència del Tribunal Suprem contra els presoners polítics. No ho ha detallat, ha declarat que la sentència obriria una nova etapa en què ‘s’haurà de traçar el camí per a culminar la independència’, i que s’haurà de fer amb desobediència civil. Ha estat com un partit de frontó per a Torra, que havia de llançar una vegada i una altra el missatge del respecte als drets humans contra una paret argumental dels interlocutors que era la constitució espanyola com a final i culminació de tot.
Torra era al mateix escenari on fa tres anys Carles Puigdemont va anar a dir que es faria un referèndum i que convenia de negociar-lo. Era el penúltim ‘escolta Espanya’ d’un president de la Generalitat a Madrid, perquè Puigdemont encara va fer una darrera crida, el maig del 2017 a la Cibeles, acompanyat de Romeva i Junqueras. Avui no hi havia la tensió ambiental d’aquelles conferències de Puigdemont, però el missatge de Torra ja no era el de fer una crida a Espanya a negociar, a pactar ni a trobar camins d’entesa, per la constatació del president que són camins erms, perquè la resposta que ha rebut l’independentisme ha estat la repressió. I això culminarà aviat amb la sentència del Suprem, i ho viurà en primera persona també ben aviat el president mateix amb el judici contra ell al TSJC, on és acusat de desobediència per no haver volgut despenjar la pancarta de Palau en suport dels presos i els exiliats.
Més aviat el discurs de Torra ha estat una explicació i una argumentació de la necessitat de fer passar el respecte als drets humans –entre els quals la llibertat d’expressió i de manifestació i l’autodeterminació dels pobles– davant de ‘la dura legalitat espanyola’, i d’anunciar que hi haurà aquesta nova etapa després de la sentència; no pas que la vulgui negociar amb l’estat, sinó que hi serà: ‘Si la sentència no és absolutòria, ens portarà a una nova etapa, a tornar a prendre la iniciativa, a traçar amb fermesa el camí fins a culminar la independència. No acceptarem la sentència i actuarem en conseqüència. Tots els drets que ens siguin negats els tornarem a exercir.’
Ambaixades presents, ministres absents
Hi havia força expectació mediàtica per a escoltar-lo, amb uns quants corresponsals de mitjans internacionals. I la taula diplomàtica era ben plena, amb representants d’ambaixades d’una vintena d’estats: hi havia confirmada l’assistència de càrrecs de les del Regne Unit, Alemanya, Austràlia, Cuba, l’Equador, Finlàndia, els Països Baixos, Bèlgica, Noruega, Rússia, Suècia… Hi havia representants de grans empreses i bancs, com el BBVA, el Sabadell, Bankia; el president de Foment, Josep Sánchez Llibre; el de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell; i una àmplia representació dels diputats de Junts per Catalunya a Madrid, el diputat d’ERC Joan Capdevila; els consellers Meritxell Budó, Jordi Puigneró i Alba Vergés; a més del delegat del govern a Madrid, Gorka Knörr.
En canvi, la representació del govern espanyol era ben pobra. Cap ministre per a fer gala de la voluntat de diàleg que dimarts el president Pedro Sánchez va expressar que volia mantenir amb la Generalitat; cap ni un per a poder escoltar amb tots els ets i uts què vol dir Torra quan parla de confrontació democràtica. Hi ha hagut una representació de càrrecs inferiors d’alguns ministeris, entre els quals el secretari general del Ministeri d’Interior, Juan Antonio Puigserver, que és qui va controlar els Mossos durant el 155. I també l’advocacia de l’estat, que ha estat acusació en el judici contra el procés i que demana penes fins de dotze anys de presó.
Quina forma prendrà això, Quim Torra no ho ha revelat, malgrat la insistència del director d’Europa Press, Javier García Vila, però ha insistit que havia de tenir una dimensió institucional i també una de mobilització social, basada en la desobediència civil. I això vol confrontació democràtica, és a dir, en paraules del president, ‘que en la nova etapa que s’obrirà a Catalunya es posarà al centre de l’acció política l’exercici del dret d’autodeterminació dels catalans, amb un programa de país i amb els valors del republicanisme i del respecte als drets humans’. García Vila mirava de contenir l’estupefacció. Ha estat ell qui li ha fet la major part de preguntes, que no podia evitar de transformar en valoracions, i que ha traslladat les qüestions que formulava també l’audiència.
El detall de Pedralbes
El primer interès informatiu dels mitjans espanyols era saber la posició de Junts per Catalunya sobre la investidura de Pedro Sánchez, l’endemà de l’anunci d’ERC de facilitar-la. Torra ha estat clar, i ha dit que amb la proposta que fa el president espanyol per a Catalunya es manté el no del mes de juliol. I tot seguit la col·lisió de marcs mentals: García Vila, assegut a la dreta de Torra a la taula presidencial de l’esmorzar, li demanava bo i fregant-se el front i aclucant els ulls, com si li costés que li sortissin les paraules, com era possible que digués que la voluntat popular és per damunt de la legalitat espanyola si la cristal·lització de la voluntat popular és la constitució espanyola i aquesta impedeix cap referèndum d’autodeterminació. Resposta de Torra: ‘Perquè hi ha drets humans per sobre de la constitució. A l’acord de Pedralbes es parlava de seguretat jurídica, i no pas de constitució, i per a nosaltres això era important. I al Quebec i a Escòcia es van trobar maneres d’acomodar legalment la demanda d’un referèndum.’ El president ha recuperat un detall que havia quedat força oblidat: el text de l’acord de Pedralbes per a dialogar amb l’objectiu de superar el conflicte no feia cap referència explícita a la constitució. El govern de Sánchez es va moure cap a posicions més intransigents després de la fúria desfermada per la dreta política i mediàtica espanyola i allò va quedar enterrat.
El director d’opinió de 20 Minutos i la representant de Societat Civil Catalana a Madrid feien preguntes complementàries: l’un deia a Torra com podia ser democràtic que ell parlés en nom dels catalans, ‘si la majoria dels catalans no vol la independència, segons les vostres mateixes enquestes?’ I l’altra deia directament que a Catalunya hi ha una fractura social i si no n’és conscient, el president. Torra ha respost al primer que no es pot entendre que un president de la Generalitat no pugui parlar en nom de Catalunya i un president del govern espanyol sí que pugui parlar en nom d’Espanya. Aplaudiments d’una bona part dels catalans presents avui a la sala de l’hotel. I a la segona li ha respost que el problema que hi ha a Catalunya no és pas de fractura social, ni de convivència (com repeteix Pedro Sánchez), sinó de democràcia. ‘Mai un debat polític no ha de fracturar res.’
‘Un caprici?’
Javier García Vila, encara sacsat per l’estupefacció arran del discurs de Torra parlant del dret d’autodeterminació i de la necessària resposta contundent a la repressió de l’estat, ha sortit directament a defensar la justícia espanyola. ‘Sembla que digui que el fet que siguin a la presó és un caprici. Però és que hi ha una fiscalia que ha presentat una acusació, i tots hem vist que hi ha hagut un judici, en un país com Espanya que és un estat democràtic.’ El judici vist i explicat a Madrid no ha estat mai el judici que s’ha vist i explicat –i patit– a Catalunya, i la intervenció del director d’Europa Press ho palesava. Torra li ha dit: ‘No s’havia d’haver arribat mai a una presó preventiva. Si és un conflicte polític que es vol resoldre políticament, això no havia d’haver passat mai, i molt menys amb els dos Jordis. Potser els membres del govern van desobeir uns requeriments del TC, però això val dos anys de presó preventiva? I no retirar la pancarta del balcó mereix divuit mesos d’inhabilitació del president de la Generalitat?’
Els corresponsals estrangers tenien més interès a saber quina seria la resposta a la sentència, però Torra els ha dit que ara no ho podia revelar. De fet, tampoc no hi ha consens dins l’independentisme sobre això. Poc abans de l’acte de Torra, la cadena SER difonia una entrevista escrita del president d’ERC, Oriol Junqueras, que proposava, reblant les declaracions anteriors de dirigents del partit, que seria bo que la resposta a la sentència fos un govern de concentració que inclogués els comuns i que no s’havia de tenir por d’unes eleccions avançades. Torra se n’ha allunyat. ‘L’última cosa que hem de fer és abocar-nos a unes eleccions amb el grau de confrontació que això implicaria, i que ens impediria de concentrar-nos a respondre a la sentència. I la proposta d’aprovar el pressupost és una oportunitat de país per a fer això.’
El president ha parlat de drets humans i de democràcia, transcendint marcs legals, i s’ha trobat incomprensió. I, acabat l’acte, des de l’altra banda de l’abisme, el periodista Miguel Ángel Aguilar se li ha atansat per parlar-hi amb vehemència, amb interès, amb cordialitat. De cordialitat, molta. Les formes s’han mantingut i no hi ha hagut, ni dins l’hotel ni fora, cap moment de tensió. Torra se n’ha anat de Madrid havent certificat la fi dels ‘escolta Espanya’ dels presidents catalans.
