Torra posa data a l’autodeterminació malgrat la divisió independentista

Ha arribat el dia clau i no hi ha hagut una resposta institucional contra la sentència per a acompanyar les mobilitzacions al carrer. Després de tres dies de protestes continuades amb dures càrregues policíaques i la vigília d’una vaga general que s’albira multitudinària, la majoria independentista ha estat incapaç de consensuar una resolució conjunta per a consagrar el dret d’autodeterminació sota l’amenaça del Tribunal Constitucional, i Quim Torra ha tirat pel dret. En una compareixença al parlament, el president de la Generalitat ha sorprès tothom defensant que s’havia de tornar a exercir l’autodeterminació al final de la legislatura. Ni els consellers ni els diputats de JxCat ni d’ERC no sabien que ho faria. I Esquerra no ha amagat el seu malestar. Després l’anunci, el president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, se n’ha desmarcat sense ambigüitats. ‘No és el moment de posar dates’, ha dit a Torra.

Amb més discreció, el grup parlamentari de JxCat s’ha reunit després del ple i ha decidit que, si bé feia costat al president i el govern, volia saber els detalls de la proposta de Torra i demanaria una reunió amb el president i Carles Puigdemont a Brussel·les. La CUP també ha quedat petrificada a l’hemicicle. Carles Riera ha advertit Torra que JxCat, el PDECat i la CUP li farien pagar a ell les improvisacions de l’executiu. Per als anticapitalistes, si el govern no fa un viratge, haurà de plegar. La CUP s’ha afegit d’aquesta manera a la reclamació unànime de l’oposició perquè Torra dimiteixi. També ha avisat que les actuacions dels Mossos d’Esquadra marcaven ‘un punt de difícil retorn’.

Feia mesos que el president de la Generalitat s’havia compromès a traslladar al parlament una proposta de reacció a la sentència i, davant la manca d’unitat estratègica, ha fet la seva, amb efectes col·laterals encara incerts sobre els intents discrets dels partits i les entitats per a recosir les divergències després de dos anys de repressió continuada. Els dos socis de govern han esventrat les contradiccions programàtiques enmig del ple, i s’ha tornat a evidenciar la distància a què es troba la CUP, abocada en les mobilitzacions al carrer. Torra ha fet pública la proposta que des de fa temps ha exposat a tots els sectors, segons fonts de la Presidència, i que no són una iniciativa tancada, sinó una votació per a exercir l’autodeterminació al final de la legislatura que podria concretar-se per tres vies: un referèndum pactat, un referèndum unilateral o unes eleccions plebiscitàries en què l’independentisme hauria de superar el 50% dels vots.

La proposta consensuada s’hauria de tancar en el marc d’un gran acord nacional amb partits i entitats sobiranistes en què també es concretaria la reivindicació de l’amnistia per als represaliats. Però els ponts entre els partits i les entitats reben l’impacte social de la sentència des d’una fragilitat evident. L’arquitectura institucional s’esquerda, i davant això, i la proximitat de les eleccions del 10-N, els comuns han optat per furgar en la divisió del govern i han lamentat que Torra no hagi convocat els presidents dels grups parlamentaris per entomar la resposta plegats. Mentrestant, Ciutadans, el PSC i el PP han clamat contra la ‘violència’ als carrers i critiquen que l’independentisme perseveri en els ‘errors’ que l’han dut fins aquí.

‘Ho tornarem a fer’: quan?

La retòrica del mandat va arribant al col·lapse. La distància entre les paraules de compromís republicà i la gestió d’una autonomia cada vegada més retallada despullen les institucions. Ha estat el cas, avui, del parlament, censurat pel TC en una maniobra molt calculada per Pedro Sánchez de presentar recursos d’execució reiterats perquè el perill de noves inhabilitacions freni la resposta a la sentència de la cambra. I des de dilluns ha estat el cas del govern, amb una complexa gestió dels Mossos d’Esquadra que, en coordinació amb la policia espanyola, ha carregat cada vespre contra manifestants independentistes a tot arreu. Torra ha tancat files amb el cos de policia, després d’haver-ne derivat la primera defensa al conseller Miquel Buch. Ha dit que havia demanat al conseller que investigués qualsevol actuació irregular que s’hagués comès aquests dies. També ha demanat autocrítica: ‘No ens podem permetre la vulneració de protocols’.

ERC, després del blindatge que Pere Aragonès va fer del cos com a vice-president, ha marcat perfil propi desmarcant-se de les actuacions ‘inadmissibles’ dels Mossos i de la policia espanyola. També ha demanat que s’investiguin, i ha exigit ‘més transparència i més comunicació’. Amb contundència, hi ha afegit: ‘Una policia democràtica no atropella la gent’. Tant Torra com ERC han condemnat la violència i s’han desmarcat dels aldarulls nocturns.

El referèndum pendent

Segons Torra, ha arribat l’hora de dotar de contingut la proclama ‘Ho tornarem a fer’ que Jordi Cuixart ha popularitzat com un avís de reincidència de l’1-O. L’editor i ex-president d’Òmnium va acceptar d’esdevenir president amb el propòsit d’intentar culminar la independència i de restituir el govern legítim. El seu projecte era ‘de la restitució a la constitució’, però els dos objectius pels quals va fer el pas són lluny de la realitat d’un executiu que comparteix la conveniència de preservar la Generalitat davant l’amenaça d’un nou 155, i de governar amb un nou pressupost, però que divergeix en les vies i els calendaris per a continuar el procés. Tot això, al costat d’un parlament que ha emmudit davant l’amenaça del TC als membres de la mesa i del govern que poden incórrer en un delicte si tornen a votar el dret d’autodeterminació.

El context actual és totalment diferent del que vivia Carles Puigdemont quan va anunciar el referèndum unilateral que va acabar en l’1-O. La virulència de la repressió fa preveure que, en l’hipotètic cas que el govern en volgués convocar un altre, hauria d’entomar dificultats afegides, que eleven encara més el preu ja conegut de la sentència contra l’1-O: penes de nou anys a tretze de presó. ERC no descarta la via de la desobediència institucional, però només vol exercir-la en el marc d’un full de ruta consensuat, i ha respost Torra amb el discurs conegut que ha anat construint després del 21-D: l’etapa actual és per ‘acumular forces’ i eixamplar la base amb l’objectiu final de tornar-ho a intentar amb la ‘certesa que guanyarem’. La principal aposta d’ERC és la d’un referèndum pactat, que s’hauria d’acordar forçant el govern a asseure’s a negociar. Defensen que s’avanci a partir de grans consensos que interpel·len el 80% de la població.

Les divergències han aflorat amb cruesa en un moment especialment delicat. Torra es va reunir ahir a la tarda amb els consellers del govern per compartir una part del discurs que pronunciaria avui, però no els va comunicar el contingut de l’anunci: una votació per a exercir l’autodeterminació abans d’acabar la legislatura. Per expressar-li el seu malestar, Aragonès s’ha reunit amb Torra i la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, després del ple. Hi ha hagut més moviments. La cúpula d’ERC, també amb Roger Torrent i Pere Aragonès, s’ha trobat igualment per compartir la sorpresa sobre la iniciativa de Torra. I encara n’hi ha hagut un altre, més desapercebut. Durant el matí, membres de la mesa i del govern, incloent-hi Torra i Torrent, han estat notificats formalment que el TC havia suspès la resolució sobre l’autodeterminació i l’amnistia aprovada en el debat de política general, i advertits de les conseqüències penals d’una desobediència. El TC i Sánchez no en deixen passar ni una.