Quim Masferrer: ‘Veia que em queia tota la gira i havia de fer alguna cosa’

Com molts artistes als quals la crisi sanitària del coronavirus ha trasbalsat les actuacions que tenien programades per a enguany, Quim Masferrer, ha hagut de reinventar-se i trobar una manera nova de continuar fent espectacles, però respectant les normes de seguretats sanitàries. D’aquesta necessitat neix l’espectacle Moltes gràcies. Masferrer, acompanyat d’un camió-escenari, recorre els pobles i convida la gent pujar-hi –sempre mantenint les distàncies– perquè cadascú li expliqui la seva història del confinament. Una manera de ‘Foraster desconfinat’ en el qual afloren històries molt diverses.

—Una pregunta clàssica però pertinent: com heu ideat aquest espectacle?
—Moltes gràcies és un espectacle creat durant el confinament. Jo tancat a casa veient que em queia tota la gira que tenia programada, com es suspenien totes les actuacions de teatre, la majoria amb entrades exhaustives. Hi donava moltes voltes i em preguntava què havíem de fer amb la cultura. Els teatres van ser els primers a tancar i segurament seran els últims a obrir. A partir d’aquí, vaig veure que havia de cercar un format que fos compatible amb la crisi sanitària. I si no podem anar on hi ha els escenaris, per què no sortim dels teatres i anem a buscar el públic? Fer-ho al revés.

—Si Mahoma no va a la muntanya…
—I a partir d’aquí hem creat un escenari mòbil. És un camió amb un escenari que es passejarà pels carrers dels pobles i ciutats, i a dalt, respectant sempre les distàncies de seguretat, hi anirà pujant gent que ens explicarà com ho han viscut i ho viuen. Bàsicament, compartiran històries amb nosaltres. I jo els donaré moltes gràcies per a compartir la història amb tothom.

—Bàsicament, convertiu el carrer en un plató.
—Sí, però la gent també ho pot veure en retransmissió en directe. Perquè hi haurà un equip de càmeres que convertiran el camió en un escenari mòbil i, alhora, en un plató de televisió mòbil. La gent surt als balcons i ens mira també amb la tauleta. Però també hi ha gent que, respectant la distància de seguretat, segueix el camió des de darrere. A la revetlla de Sant Joan vàrem actuar a Olesa de Montserrat, després a Pineda de Mar, a Sant Joan Despí i ahir a Montmeló. Molta gent surt als balcons, però també hi ha gent que segueix el camió caminant i fins i tot connectats amb el mòbil i els auriculars. És un híbrid entre teatre i televisió.

—És una evolució de l’espectacle Bona gent?
—Sí. L’únic que llavors em venia a veure la gent i aquí sóc jo qui hi vaig. En l’altre cas, la gent paga una entrada i té una predisposició a venir-te a veure. Aquí no. A Pineda de Mar vaig acabar dins d’un bloc de pisos on hi havia una piscina comunitària i gent banyant-s’hi. I els vaig dir: ‘Aquí el confinament l’heu viscut bé’. Però ells eren absolutament aliens a l’espectacle.

—Podríem parlar d’un Foraster sense guió i amb el coronavirus com a tema central?
—Però no parlem exclusivament del confinament. Mira, l’altre dia a Olesa, un home va demanar per casar-se a la seva parella que era a Jaén, perquè sabia que ho seguia en directe. Ara, hem viscut una història molt potent, com és la crisi del coronavirus. A Olesa va pujar una dona que treballava a la residència i on van morir set avis i àvies, i quan ens ho explicava, ens parlava de la impotència que sentia… Però de cop i volta, apareix algú i et regala coca. O puja al camió a Sant Joan Despí un home que és ambientòleg i ens comença a dir les espècies que s’han vist al Baix Llobregat que feia anys que no es veien. S’han vist llúdrigues al Llobregat! Gamarussos, que no està ni datada l’última vegada que es van veure. Collons, doncs és fenomenal que un home ens expliqui això. Doncs moltes gràcies per explicar-nos-ho.

—Quim Masferrer sense guió.
—Sí. Tinc un micròfon de tipus girafa per a respectar les distàncies de seguretat i que si l’allargues arriba als dos metres. Això em permet fins i tot d’entrevistar gent als balcons que surten a mirar. Una parella fins i tot ens va arribar a dir la freqüència amb la qual eren capaces de fer l’amor durant el confinament. Doncs per molts anys parella, i mira que deien que la libido ha baixat.

—I per què moltes gràcies?
—Jo els dono les gràcies per compartir les històries amb nosaltres. El nom sorgeix d’un dia de principi d’abril, a les 12 la nit, quan encara no havíem arribat al pic de la pandèmia. Vaig anar a llençar les escombraries a cent metres de casa i just al davant hi ha un supermercat. Hi havia un camió amb un noi que anava protegit amb màscara i ulleres de plàstic, descarregant carn i abastint el supermercat. Dotze de la nit. Me’l vaig mirar, vaig canviar de vorera i li vaig dir: ‘Hòstia, moltes gràcies.’ Em va sortir de dins. Mig any abans no li hauria dit res, però en aquell moment, em va sortir de cop. Ell estava allà, treballant, amb la por de la incertesa que teníem llavors perquè no sabíem com acabaria tot, però teníem carn gràcies a gent com ell. I quan vaig arribar a casa, vaig veure que en aquest moltes gràcies hi havia una història. I vaig ajuntar això amb les ganes de trobar un nou format.

—Quines cites teniu programades?
—Clar, hi ha molts ajuntaments que renuncien a fer festa major però, en canvi, volen organitzar algun espectacle per la gent. A mi personalment em fa molt feliç. Que jo, a casa, davant un foli en blanc, escrigui una idea, la plasmi, i després algú la pugui fer servir per agrair a algú altre aillò que hem viscut, doncs a mi això m’emociona. De moment estarem a Lliçà de Vall, Banyoles, Arbúcies, Bagà, Sant Celoni, Riudellots i fins aquí m’arriba la memòria.

—La pandèmia no us ha deixat gravar ‘El Foraster’?
—Clar, ens vàrem confinar i al cap de dos dies, el 16 de març, havíem de marxar a gravar amb tot l’equip del Foraster. Evidentment es va paralitzar tot. Però ara hem tornat a començar i ja hem gravat el primer poble. Abans hem hagut de fer un curs de covid-19 i aprendre maneres noves de gravar per tal de fer-ho amb seguretat. Cada vegada que sortim ens hem de fer tests. Però ja està tot en funcionament i el Foraster tornarà. Potser més tard que no voldríem, però tornarà.

—Alguna cosa a afegir?
—Doncs, que moltes gràcies.