27.10.2023 - 21:40
The Washington Post · Kelsey Ables
Els assentaments comunals coneguts com a quibuts van ser l’objectiu principal dels atacs perpetrats per milicians d’Hamàs prop de la frontera de Gaza el passat 7 d’octubre. Els quibutzim (el plural amb què aquestes comunitats s’anomenen en hebreu) van ser clau per a la fundació d’Israel i continuen tenint un rol profundament simbòlic en la història del país. El quibuts Be’eri, una comuna tradicional del sud d’Israel, va ser l’escenari d’una de les pitjors matances del grup: durant els dies següents, les forces israelianes van recuperar-hi més de cent cadàvers.
Els quibuts, comunitats organitzades exclusives d’Israel, eren coneguts originalment per la seva cultura col·lectivista i el seu estil de vida agrari, encara que la majoria han acabat privatitzats. Sigui com sigui, els quibuts són un dels experiments socialistes més reeixits de la història, i van arribar a les 270 comunitats en el moment àlgid del moviment.
“Cap altre moviment no ha tingut 270 comunitats que seguissin una filosofia tan similar durant un període tan llarg”, diu David Leach, professor de la Universitat de Victoria (Canadà) i autor d’A la recerca de la utopia: El futur dels quibuts en un Israel dividit. “Part de la seva longevitat es deu a aquesta voluntat d’evolucionar”, afegeix.
Ran Abramitzky, professor de la Universitat de Stanford i autor d’El misteri dels quibuts: Principis igualitaris en un món capitalista, compara el quibuts prototípic amb un “poble rural pintoresc”: apartaments petits, senders de vegetació frondosa; el tipus de lloc per on els nens deambulen lliurement. Es basen, diu, en els principis de “vida comunitària i cooperativa, repartiment equitatiu i ajut mutu”.
Anomenats així pel mot que significa “reunió” en hebreu, els quibuts van sorgir a començament del segle XX amb el desenvolupament de la comuna agrícola de Degania cap a l’any 1910. Originalment, els colons jueus que van impulsar el moviment s’imaginaven els quibuts com un punt de trobada entre el sionisme i el marxisme.
Els quibuts i la cultura dels quibuts estaven dominats per jueus asquenazites, és a dir, jueus amb ascendència de l’Europa oriental. Generalment, aquests espais eren menys inclusius amb els d’ascendència del Llevant.
Aquestes comunitats tenien entre cinquanta residents i dos mil, i van sorgir en llocs com ara la frontera amb el Líban, el riu Jordà i els voltants de Gaza. Molts van construir-se en terres que, en aquell moment, eren palestines.
Els primers quibuts es van fundar a partir d’una visió estrictament socialista, i se centraven principalment en l’agricultura. Els quibutzniks –que és com s’anomenaven a si mateixos els habitants d’aquestes comunitats en hebreu– compartien la terra, tenien salaris iguals i no posseïen propietats. En algunes d’aquestes comunitats, els nens eren criats pel col·lectiu i vivien en una casa on els seus pares podien visitar-los. Segons Leach, s’hi tenien regularment debats filosòfics sobre qüestions com ara si cadascú havia de tenir una tetera a la seva habitació o bé se n’havia de compartir una per facilitar la interacció social.
“Els quibuts sovint es descrivien com la forma més pura de comunisme al món occidental”, diu Leach. “No era socialisme d’estat. Era com una democràcia radical en la qual tots, també les dones, tenien vot.”
Molts quibuts van acabar industrialitzant-se per trobar noves maneres de guanyar diners. El quibuts HaGoshrim, al nord d’Israel, passava dificultats econòmiques fins que, als anys vuitanta, la comunitat va invertir en la producció d’una eina per a la depilació femenina. Be’eri, un dels quibuts atacats per Hamàs, depèn en bona part de la seva pròspera impremta, fundada l’any 1950.
Encara que els quibuts van prosperar a mitjan segle XX, el seu poder i prevalença a Israel va disminuir a partir dels anys setanta, sobretot després de l’elecció d’un govern de dretes el 1977 i arran de la crisi financera dels anys vuitanta.
Així i tot, aquestes comunitats han aconseguit de mantenir-se, i aquestes darreres dècades n’han sorgit noves variants. Algunes s’han privatitzat i s’han convertit en comunitats privades estàndards amb certes prestacions socials. Joves idealistes han creat quibuts urbans per promoure causes socials. I uns quants, com el de Be’eri, han mantingut l’enfocament tradicional i col·lectivista de començament del segle XX.
Segons Leach, el quibuts ha tingut un impacte “profund” en la societat israeliana, tant per a la fundació del país com per a la formació de les primeres generacions de polítics, militars, artistes i escriptors del país. En aquestes comunitats, diu, “hi havia una voluntat d’assumir riscs i experimentar”.
“L’idealisme, l’esperit d’equip i la cultura van ajudar els habitants dels quibuts a sobreviure”, diu Abramitzky. I afegeix: “El quibuts era una forma de vida, una unitat social que es va crear per complir una gamma àmplia d’ideals.”
- Subscribe to the Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
