Qui vota el PP a Galícia?

  • "L'hegemonia dels populars va lligada al funcionament de les estructures de poder"

VilaWeb

El PP té una majoria àmplia al Parlament de Galícia. Ha guanyat totes les eleccions d’aquesta cambra del 1981 ençà, però els resultats són diferents en els comicis estatals i en els municipals, en què el PP ha estat derrotat per la suma de les butlletes de les forces nacionalistes i d’esquerra en els àmbits urbans i en els principals nuclis de població. La fotografia final del darrer registre electoral situa els populars fora dels governs de les primeres ciutats del país, de les grans viles i de tres de les quatre diputacions.

Aquests resultats són conseqüència de factors estructurals i d’algun vector conjuntural. Entre més, destaca la llei electoral gallega i el repartiment dels escons per circumscripció, una fórmula impulsada des del govern per la dreta i dirigit a dotar de més representació Ourense i Lugo, els territoris menys poblats i amb els millors percentatges de vot per al PP. Amb una norma electoral de circumscripció única, la composició del Parlament de Galícia seria molt diferent.

L’hegemonia dels populars va lligada al funcionament de les estructures de poder. Primerament, fa una funció per als grups econòmics forans i els sectors de la burgesia intermediària, el negoci de la qual depèn en bona part del favor públic. En segon lloc, hi ha un control dels mecanismes de creació ideològica, especialment la instrumentalització dels mitjans públics i la dependència del pressupost de la Xunta d’una gran part dels privats. Finalment, una estructura de partit amb molta introducció social, una forta organització i una gran capil·laritat discursiva.

La dreta dóna la seva particular batalla ideològica a Galícia en uns termes diferents dels de la resta de l’estat. Feijóo aplica una política neoliberal en matèria econòmica i de serveis públics, i alhora, no dubta a fer de la defensa de la sanitat pública un dels seus eixos discursius. I mentre escomet un lingüicidi de dimensions desconegudes a la història del país, situa, en canvi, el gallec com a símbol d’identitat. En definitiva, una pràctica espanyolitzadora i de dretes, amb un discurs galleguista i centrat, per a una societat molt crítica amb el centralisme i que tomba a l’esquerra.

 

Aquesta columna es publica simultàniament la mateixa setmana en català a VilaWeb, en èuscar a Berria i en gallec a NósDiario.

 

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor