Qui és qui al nou poder judicial espanyol després de més de dos mil dies d’interinatge?

El congrés espanyol comença a passar pàgina de l’excepcionalitat que ha afectat la cúpula judicial de l’estat, que fa gairebé sis anys que resta pendent de renovació. El plenari de la cambra baixa validarà avui la meitat dels nous vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que, ara fa unes quantes setmanes, van acordar el PSOE i el PP amb el suport de la Unió Europea. Demà, el senat farà igual amb la resta i liquidarà més de dos mil dies d’interinatge.

Els dos principals partits espanyols s’han repartit per la meitat les butaques del CGPJ, que en la primera reunió haurà d’elegir el president de l’òrgan. Entre la vintena de vocals, hi ha figures polèmiques, com ara la parella del jutge Pablo Llarena, Gema Espinosa, i Isabel Revuelta, una de les lletrades del congrés espanyol que va signar l’informe de la Comissió de Justícia contra la llei d’amnistia.

D’una altra banda, també hi ha personatges profundament lligats al món polític, com ara l’ex-vice-president socialista d’Astúries Bernardo Fernández i ex-alts càrrecs dels governs de Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, com ara Ricardo Bodas Martín i Ángel Arozamena.

Vocals de procedència judicial elegits pel congrés espanyol

Ángel Arozamena (PSOE): Membre de la sala tercera del Tribunal Suprem espanyol d’ençà del 2015 –abans exercia a l’Audiència espanyola–, té uns lligams molt estrets amb el PSOE. Entre el 1986 i el 1990 va ser vocal assessor del Gabinet de la Presidència de Felipe González i, gairebé dues dècades després, es va integrar en l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. Entre el 2007 i el 2009 va ser director general de Relacions amb l’Administració de Justícia.

Esther Erice (PSOE): Membre de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Navarra d’ençà del 2021, és un dels rostres més mediàtics de la nova fornada de vocals. Acostumada a trencar barreres, va ser la primera magistrada (1989) i presidenta de l’Audiència de Navarra (2010-2021), fa poc ha estat en el focus mediàtic pel seu vot particular contra la rebaixa de la pena a un dels membres de la Manada. Els socialistes han col·locat el seu nom en la llista de candidats al CGPJ d’ençà del 2018.

Gema Espinosa (PP): Ex-directora de l’Escola Judicial, és una de les figures més polèmiques del nou CGPJ. El 2018 va ser acusada de prevaricació per suposadament haver maniobrat per crear a mida una plaça de fiscal per a la filla de Manuel Marchena, Sofía Marchena. La magistrada, que és la parella del jutge Pablo Llarena, també fa anys i panys que sona per a entrar a l’òrgan de govern dels jutges. Fins ara, era de l’Audiència de Barcelona.

José María Fernández Seijo (PSOE): Membre de l’associació Jutgesses i Jutges per la Democràcia –pròxima als socialistes–, és un pioner en les sentències contra les clàusules sòl a l’estat espanyol. Fins ara, era el titular del jutjat mercantil número 11 de Barcelona, anteriorment havia passat per la secció quinzena de l’Audiència.

José María Páez (PP): De caràcter conservador, era el jutge degà de Màlaga d’ençà del 2009. Aquests darrers mesos ha fet unes quantes declaracions públiques contra la llei d’amnistia. “Em fa certa vergonya això que passa. No podia pensar que arribaríem a aquest punt. Estic molt preocupat”, va dir el novembre passat al programa La alameda. També va dir que la llei no entrava dins la constitució espanyola i que esperava que el TC o la justícia europea la declaressin il·legal.

José Carlos Orga (PP): És membre de la conservadora Associació Professional de la Magistratura i el PP ja ha fet sonar el seu nom unes quantes vegades en les travesses de renovació del CGPJ. Actualment, era membre de l’Audiència de Logronyo, tot i que va ser candidat a presidir el Tribunal Superior de Justícia de la Rioja. Entre el 2010 i el 2014 va ser el degà dels jutges de Logronyo.

Vocals juristes elegits pel congrés espanyol

José Luis Costa Pillado (PP): Molt pròxim a Alberto Núñez Feijóo, era el president del Consell Consultiu de Galícia (CGC) d’ençà del 2014. Aquell mateix any, el parlament gallec l’havia proposat de candidat al TC. Abans d’entrar al CGC –equiparable al Consell de Garanties Estatutàries– (2008), va fer carrera en uns quants jutjats fins que el 2003 va entrar al Tribunal Superior de Justícia de Galícia.

Inés María Herreros Hernández (PSOE): Fiscal de carrera, va ser presidenta de la Unió Progressista de Fiscals (UFP), entitat que fins el 2017 va encapçalar l’actual fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz. També és molt pròxima a l’ex-ministra i ex-fiscal general Dolores Delgado. El febrer passat va ser designada per ocupar una de les dues places a la Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica.

María Pilar Jiménez (PP): És membre de la conservadora Associació de Fiscals i d’ençà del 2015 era fiscal superior de Cantàbria. El seu nom ja havia sonat unes altres vegades com a candidata del PP a ser vocal el CGPJ. És considerada pròxima a l’ex-ministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón.

Argelia Queralt (PSOE): És membre de l’Associació de Constitucionalistes d’Espanya, professora de drets constitucional de la Universitat de Barcelona i lletrada del Tribunal Constitucional espanyol. Alguns mitjans han interpretat el seu nomenament com una picada d’ullet del PSOE als socis del govern espanyol –és filla del senador d’ERC Joan Queralt–, però la realitat és que ella no ha demostrat mai afinitat amb l’independentisme.

Vocals de procedència judicial elegits pel senat espanyol

José Antonio Montero (PP): De caràcter conservador, és magistrat de la sala tercera del Tribunal Suprem espanyol d’ençà del 2009. Amb una dilatada experiència, va entrar a la carrera judicial el 1984 i és considerat un expert en dret tributari. És membre de l’Associació Professional de la Magistratura.

José Eduardo Martínez Mediavilla (PP): De caràcter conservador, és el president de l’Audiència de Conca d’ençà del 2010. Aquell any va deixar de ser jutge degà de Guadalajara, càrrec pel qual va ser elegit el 2007. També és membre de l’Associació Professional de la Magistratura.

Esther Rojo (PP): Presidenta de l’Audiència de València d’ençà del 2019. Aquell mateix any formava part del tribunal que va jutjar dues peces separades de l’anomenat cas Cooperació –frau en subvencions en ONG– que esquitxava l’ex-conseller Rafael Blasco. Finalment, l’ex-dirigent va ser absolt de la majoria dels delictes –associació il·lícita, organització criminal i grup criminal– i solament va ser condemnat a un any de presó i a vuit d’inhabilitació per malversació continuada.

Carlos Hugo Preciado (PSOE): Membre de l’Associació de Jutgesses i Jutges per la Democràcia, era magistrat a la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. D’ençà de setembre passat, ha exercit de lletrat coordinador del gabinet tècnic del Tribunal Suprem espanyol. Fora del món judicial, ha publicat un parell de llibres de poesia.

Alejandro Abascal (PP): És de caràcter conservador i fins ara era magistrat de la sala penal de l’Audiència espanyola. Entre el 2019 i el 2021, abans de fer el salt al jutjat central d’instrucció número 1 i després a la sala penal, va fer de reforç i de deixeble del magistrat Manuel García-Castellón, en què va tocar causes relacionades amb l’ex-comissari Villarejo, el Tsunami Democràtic, el finançament de Podem i els ex-dirigents d’ETA. Igual que el seu mentor, ha estat molt crític amb l’amnistia.

Lucía Avilés (PSOE): Especialista en violència masclista, fins ara era magistrada del jutjat penal de Mataró. És sòcia fundadora de l’Associació de Dones Jutgesses d’Espanya. Ha estat molt crítica amb la instrumentalització de la llei de garantia integral de la llibertat sexual per rebaixar penes de violadors i abusadors.

Vocals juristes elegits pel senat espanyol

Ricardo Bodas Martín (PSOE): És magistrat emèrit de la sala social del Tribunal Suprem espanyol i ex-president de la mateixa sala de l’Audiència espanyola. Els seus vincles amb el PSOE són molt estrets. Entre el 2004 i el 2007, en el primer govern de José Luis Rodríguez Zapatero, va ser nomenat director general de Relacions amb l’Administració de Justícia.

Bernardo Fernández (PSOE): És un polític i jurista de llarga trajectòria a les files socialistes. Va formar part de la ponència que va fer l’avantprojecte de l’estatut d’Astúries. Entre el 1982 i el 1995, va ser diputat del PSOE a la Junta General. En aquest període també va ser conseller de la Presidència, d’Interior i vice-president del govern autonòmic. Entre el 2006 i el 2018, va presidir el Consell Consultiu d’Astúries.

Luis Martín Contreras (PSOE): El seu nom fa temps que sona a l’òrbita del PSOE per entrar al CGPJ. Va ser fundador de la Unió Progressista de Lletrats de l’Administració de Justícia i actualment exercia de lletrat a la sala tercera del Tribunal Suprem espanyol.

Isabel Revuelta (PP): És lletrada de les Corts espanyoles i molt vinculada al PP. D’ençà del primer de març era directora de l’Assessoria Jurídica de la Secretaria General del Senat. Uns quants mesos abans, com a lletrada del congrés, va signar amb Fernando Castillo i Piedad García Escudero –germana de l’ex-president del senat del PP–, l’informe de la Comissió de Justícia contra la llei d’amnistia. Entre el 2000 i el 2004, durant el segon govern de José María Aznar, va ser secretària general tècnica del Ministeri de Defensa amb Federico Trillo.