Qui són els vulnerables a la covid-19? Salut treballa per delimitar aquest col·lectiu

Catalunya ja treballa en un nou pla per a afrontar la covid, que dependrà de l’eliminació progressiva de les restriccions, com ja s’ha començat a fer, i d’una vigilància epidemiològica menys intensiva que se centrarà en grups sentinelles, tal com va explicar el Departament de Salut. Però en aquesta nova situació, que requerirà una nova manera d’afrontar la pandèmia, hi ha un asterisc. Són els vulnerables. Ens hi referim com un grup, un col·lectiu homogeni i immòbil, però el fet és que té graduacions i perfils variats.

De fet, segons que ha sabut VilaWeb, Salut treballa en una definició que delimiti de manera exacta i actualitzada qui serà tractat com a vulnerable i qui no. Aquesta definició ha de servir per a establir el grup de població amb el qual el sistema mantindrà un control de la malaltia.

Mentre no hi ha una nova definició, qui és vulnerable i qui no a ulls dels sanitaris ho estableix el Procediment d’actuació enfront de casos d’infecció pel nou coronavirus SARS-CoV-2. La qualificació la va establir prèviament el Ministeri de Sanitat espanyol el maig del 2021. Aquest és el llistat de grups de patologies i situacions per a orientar la determinació d’una persona vulnerable: diabetis, malaltia cardiovascular –incloent-hi hipertensió–, malaltia pulmonar crònica, immunodeficiència, insuficiència renal crònica, malaltia hepàtica crònica greu, càncer en fase de tractament actiu, obesitat mòrbida (IMC>40), embaràs i més grans de seixanta anys.

Per Joaquín López-Contreras, el cap clínic de la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, les patologies esmentades ara ja no són de risc alt. “La malaltia ha canviat amb les vacunes, i les persones amb aquestes patologies tenien una resposta molt dolenta. Però ara, amb les vacunes, el seu pronòstic és més bo.” Sí que posa el focus en els qui tenen immunodeficiències. En la majoria dels casos, són malalties amb un origen congènit i que es tenen des de la infància. La resta d’immunodeficients són persones amb patologies que es tracten amb fàrmacs que disminueixen la immunitat perquè el tractament funcioni.

És el cas dels qui tenen malalties hematològiques, com la leucèmia, o els qui han rebut trasplantaments de medul·la, de cor o de pulmó: “Si hi ha gent vacunada que acaba a l’UCI, que ara no són gaires, no falla, són immunodeprimits”, explica Juan Pablo Horcajada, cap del Servei de Malalties Infeccioses i coordinador covid-19 de l’Hospital del Mar de Barcelona.

Una altra causa de la immunodepressió i que apareix en el llistat elaborat per Salut és el tractament del càncer. Però aquí López-Contreras també afegeix un asterisc: “Totes les quimioteràpies toquen alguna cosa de la nostra immunitat, però n’hi ha algunes que ens deixen en una posició molt més feble.” Recorda que hi ha un estudi fet per l’Hospital Vall d’Hebron i el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia que va concloure que el percentatge de persones amb càncer que havien tingut seqüeles després d’haver passat la covid-19 durant la primera onada va ser similar a la població general, al voltant del 15%. L’única excepció eren els pacients que tenien problemes respiratoris crònics o que havien rebut un tractament quimioteràpic molt concret.

Patologies respiratòries

Qualsevol infecció vírica que afecta els pulmons pot desembocar en una malaltia crònica respiratòria molt evolucionada. És el cas de la bronquitis crònica i de l’emfisema. Aquests malalts poden tenir una bona resposta immunitària i enfrontar-se al virus amb certa força, especialment si estan vaccinats, però la seva afecció pulmonar els limita respecte a la resta de la població.

Segons els especialistes consultats, en aquest grup hi ha una malaltia especialment crítica, que és la fibrosi quística. Els asmàtics també són considerats pacients vulnerables, però igual com qui té una bronquitis crònica, també poden tenir una bona resposta immunitària en el cas d’estar vacunats.

La llista també assenyala com a vulnerables els més grans de seixanta anys. En aquest punt, els dos metges consultats estan d’acord que l’edat és un factor de risc, però consideren que aquest topall podria ser més elevat i situar-se al voltant dels setanta-cinc anys. “Els ancians han notat la protecció de la vacuna. Però és cert que, així i tot, alguns han ingressat a l’hospital perquè poden tenir facilitat de fer un quadre greu i, en molts casos, s’hi afegeix alguna altra patologia, com una insuficiència renal crònica o una diabetis, entre més.”