03.02.2024 - 21:40
The Washington Post · Petula Dvorak
Todd Minor va entendre per què era necessari el cordó que tenia davant quan els magnats de les xarxes socials van entrar i van seure al seu abast i al de tots els altres pares afligits que sostenien retrats dels seus fills morts, en una sala de comissions del Senat dels Estats Units amb parets de fusta de noguera.
“En el moment que els vaig veure entrar”, diu, “vaig necessitar tota la meva energia per mantenir la calma i no abraonar-me sobre seu”.
El fill de Minor, Matthew, de galtes rosades, tenia dotze anys quan va morir intentant de replicar el “desafiament del desmai” de TikTok. Va ser després del sopar, i feia servir l’hora d’ús de la pantalla que els seus pares li permetien, si havia acabat els deures, per navegar per vídeos fins que va trobar alguna cosa que semblava divertida de provar.
Aquest pare vol que el director executiu de TikTok, Shou Zi Chew, sàpiga el seu dolor. Vol que els senadors sàpiguen que, després de tot el que ha sacrificat en una carrera militar que el va fer ser al Pentàgon l’11 de setembre de 2001, ara és hora que l’ajudin a protegir els seus fills.
Todd Minor va ser un dels participants en l’audiència de pares a la sala G50 de l’edifici d’oficines del senat dimecres. Pares que van assistir-hi per veure el Comitè Judicial enfrontar-se als directors generals de les empreses que van deixar els seus fills exposats al ciberassetjament, la pornografia infantil, l’exploració i el tràfic de drogues quan els nens feien servir els productes tal com els ho indicaven.
“És com una autopista i els nens van en un cotxe esportiu, i poden conduir el cotxe tan de pressa com vulguin sense cap regulació”, va dir Minor. “No hi ha cap policia que els aturi mai. No hi ha ningú que reguli el vehicle per assegurar-se que sigui prou segur per a conduir-lo a aquestes velocitats…”
El “desafiament del desmai” –que ensenya als nens com es poden ofegar fins a patir hipòxia cerebral i els desafia a superar els temps de resistència aconseguits pels altres– s’ha relacionat amb la mort de no pas menys de vint nens des que va aparèixer a TikTok el 2021.
No és que sigui una novetat. El 2007, els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties van informar que uns vuitanta nens s’havien mort probablement fent el mateix d’ençà de la dècada de 1970 als Estats Units.
Però és molt diferent –ho demostren les xifres– quan el desafiament arriba directament a la pantalla del teu fill, a casa teva, a la seva habitació. Una cosa de què els nens abans sentien parlar rarament i sense gaire concreció, ara, en canvi, és un vídeo instructiu tan accessible com un episodi de dibuixos animats.
Una demanda judicial que intentava blocar la possibilitat de publicar aquesta mena de desafiaments a les xarxes socials va ser desestimada el 2022. I aquesta és la raó per la qual ara pares com els Minor acuden al parlament americà per obtenir ajuda.
Són pares indignats de comprovar què passa quan una xifra de morts semblant es relaciona amb un cotxe. El Ford Pinto –que tenia un dipòsit de gasolina propens a incendiar-se que va causar vint-i-set morts– va ser objecte de revisió federal, i Ford va ser considerada responsable de vendre un cotxe que sabia que era perillós.
Aquesta és la part que enfurisma tant Minor –que les empreses propietàries de les xarxes socials no són regulades de la mateixa manera que els fabricants. Les xarxes socials són noves i una mica intangibles.
Els pares de la sala, dimecres, en realitat representen desenes de famílies que fan pressió perquè s’estableixin controls més estrictes a les xarxes socials. I s’han mobilitzat perquè els seus fills s’han mort, han estat víctimes de tràfic sexual, assetjament, humiliació o els han ofert drogues allà on ells pensaven que estaven segurs: a casa.
“Tot el que tenim a casa, com ara l’electricitat i l’aigua, és regulat”, diu Minor. “Per què les xarxes socials no?”
Ho estan, fins a un cert punt. Però les tecnologies de control parental que els magnats de la tecnologia promocionen és evident que no fan prou. I no és fàcil anar més enllà.
Els parlaments de Montana, Califòrnia, Utah, Nova Jersey i Maryland són alguns dels molts que han provat de crear maneres de limitar l’accés a les xarxes socials. Tanmateix, per cada pare que vol protegir un fill de la pornografia, hi ha un argument a favor de la llibertat d’expressió.
Però els temps són tan diferents que no és possible gairebé ni fer una analogia.
Fa anys l’entreteniment era mirar una sèrie a la televisió. L’emetien una sola vegada i si els pares no volien que els fills la veiessin, tan sols calia apagar el televisor. En aquell temps, entrar en un cinema a veure un film classificat com a X era impossible per a un nen. Trobar pornografia era com fer una recerca del tresor. I mantenir els nens allunyats d’amics que eren influències negatives no era fàcil, però era possible.
Tal com va dir un dels pares, abans els traficants de drogues, els depredadors sexuals i els assetjadors eren als barris, però no dins de casa, com passa ara amb les xarxes socials.
I això és el que els pares i els senadors van provar d’explicar als dirigents de les empreses d’internet, a qui van instar a donar suport a una llei de seguretat en línia per a nens que, segons ells, hauria d’ajudar a eliminar anuncis i publicacions nocives que fomenten l’addicció, els trastorns de l’alimentació i el suïcidi, entre més qüestions perjudicials.
Minor, que ara dirigeix una fundació que concedeix beques i desenvolupa programes en memòria del seu fill, va dir que una llei com aquesta podria haver impedit que el seu fill es trobés a TikTok aquest desafiament perillós que va posar fi a la seva vida. I el va impactar que el senador Josh Hawley demanés a Mark Zuckerberg si volia tombar-se, mirar a les famílies afligides que eren dins la sala, darrere el cordó, i demanar-los disculpes.
“És terrible. Ningú hauria de passar per això que han patit les vostres famílies”, va dir Zuckerberg, abans de tractar de defensar la seva companyia del que havia fet.
Darrere les famílies, Zuckerberg va poder veure un grup d’advocats que portaven samarretes que deien “Valc més de 270 dòlars” –en referència a un correu electrònic intern de Meta, l’empresa de Facebook, que es va filtrar i que deia: “El valor vital d’un adolescent de 13 anys és d’uns 270 dòlars.”
Una volta acabada la sessió, molts van dir que les disculpes eren buides. Però Minor era optimista. Va poder mirar cara a cara Zuckerberg. I està convençut que aquell moment íntim i intens, amb els ulls de l’un i de l’altre mirant-se fixament, potser el va commoure.
Nota: Solament una de les cinc principals companyies tecnològiques ha dit que donaria suport a una llei com la que proposen els pares. És Snapchat.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
