05.09.2018 - 19:06
|
Actualització: 05.09.2018 - 22:08
Avui la sala 61 del Tribunal Suprem espanyol ha refusat els incidents de recusació presentats per les defenses dels presos polítics i dels exiliats contra cinc jutges dels set que integraran el tribunal del primer d’octubre. En poc més de dues hores, el Suprem ha refusat per unanimitat totes les recusacions i ha fet cas omís dels arguments de les defenses, però no ha explicat el perquè de la decisió, sinó que ha dit que ho explicaria més endavant.
La fiscalia, en un escrit presentat dilluns, refusava totes les recusacions i sostenia la tesi que a Catalunya va haver-hi una ‘insurrecció alçada violentament per a aconseguir la ruptura de l’ordre constitucional, la desintegració de la unitat de la nació espanyola segregant-ne una part del territori i la derogació fàctica de la constitució’.
Els altres dos jutges que formaran part del tribunal també seran membres de la sala segona del Suprem, completada per José Ramón Soriano, Miguel Colmenero, Francisco Monterde, Alberto Jorge Barreiro, Andrés Palomo del Arco i Ana María Ferrer. El jutge instructor del cas, Pablo Llarena, és l’únic que no pot formar part del tribunal.
Aquests són els cinc jutges confirmats.
Manuel Marchena: és el jutge ponent de la sentència. Fiscal durant els anys més durs de la presidència de José María Aznar, entre el 2003 i el 2004 fou la mà dreta del fiscal general de l’estat, l’ultraconservador Jesús Cardenal. Més tard, fou designat magistrat del Suprem i del 2014 ençà presideix la sala segona gràcies a la majoria conservadora del Consell General del Poder Judicial. Marchena també fou el ponent de la condemna contra l’ex-president del parlament basc Juan María Atutxa –inhabilitat perquè no va voler dissoldre el grup Sozialista Abertzaleak després de la il·legalització de Batasuna. L’any passat, el Tribunal d’Estrasburg va condemnar Espanya per aquesta inhabilitació. També sota la seva presidència de sala, el Suprem va arxivar les denúncies de CDC contra l’ex-ministre d’Interior espanyol Jorge Fernández Díaz i l’ex-director de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso per revelació de secrets, prevaricació i malversació en el marc de l’operació Catalunya contra l’independentisme.
Andrés Martínez Arrieta: és del desembre ençà el segon magistrat del Suprem que té competència per a controlar les activitats del CNI. Fou un dels jutges que el 2011 van formar part de la sala del Suprem que va absoldre els quatre agents de la Guàrdia Civil que havien torturat Igor Portu i Mattin Sarasola, condemnats per l’atemptat de Barajas. Els agents havien estat prèviament condemnats per tortures greus i lesions per l’Audiència de Guipúscoa a presó i inhabilitació, però el Suprem els va absoldre. Enguany, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l’estat espanyol a indemnitzar Portu i Sarasola per danys morals i per no haver investigat les tortures de què havien estat víctimes.
Juan Ramon Berdugo: és membre del sector més conservador de l’Associació Professional de la Magistratura. És un altre dels jutges que van formar part d’aquella sala que va exculpar els guàrdies civils torturadors.
Luciano Varela: és fundador de l’associació Jueces para la Democracia i va participar en la causa contra l’ex-jutge Baltasar Garzón per haver investigat els crims del franquisme. Varela va arribar a indicar quines correccions havien de fer els advocats de la Falange i de Manos Limpias per a poder dur Garzón a judici.
Antonio del Moral: és magistrat del Suprem del 2012 ençà, és conegut per la seva forta vinculació a l’Opus Dei: va participar en diversos actes de l’organització, com ara la clausura d’unes jornades el 2002 sobre el centenari del fundador de l’Opus Dei. Antonio del Moral ha estat el jutge ponent de la sentència que va condemnar Iñaki Urdangarin a cinc anys i deu mesos de presó; va rebaixar la sentència que havia dictat l’Audiència de Palma anteriorment, de sis anys i tres mesos de presó.
