Qui són els impulsors del nou partit d’Ada Colau?

El mes de febrer passat el plenari de Barcelona en Comú va donar el vist-i-plau al naixement d’un nou partit, diferent de les coalicions que s’havien fet fins ara amb motiu de les eleccions, com Catalunya Sí que es Pot o En Comú Podem. El procés de gestació d’aquest nou partit ha estat batejat amb el nom ‘Un País en Comú’, i hi participen Podem, ICV, EUiA, Equo i el partit de la batllessa Ada Colau, Barcelona en Comú.

Demà se n’estrenarà la web, on hom trobarà un formulari per a adherir-se al projecte. I el 21 de gener es farà el primer gran acte, en què es presentaran els objectius del nou partit. Aleshores començarà un procés participatiu, per a recollir propostes a través de la web o en tallers a diversos punts de Catalunya. Els eixos de debat tindran aquests títols: ‘La política del comú’; ‘Al costat de la gent’; ‘Un país sobirà’; ‘Revolució democràtica’; ‘Un país divers’; i ‘La política global del país’.

De totes les propostes aplegades, se’n faran uns texts de síntesi que es publicaran el mes de març. Després –a principi d’abril a tot estirar– hi haurà l’assemblea constituent.

Heus ací els noms dels qui s’encarregaran de dirigir el procés participatiu que es clourà amb l’assemblea constituent. Xavier Domènech n’és el portaveu.

Al marge de membres destacats de Barcelona en Comú i Podem –com ara Gerardo Pisarello, Adrià Alemany, Joan Giner, Jaume Asens i Laia Ortiz–, es destaquen alguns representants del món cultural i social: l’economista Arcadi Oliveras; l’ex-rector de la UPC Josep Ferrer; Enric Tello, catedràtic de la UB; Manolo Tomás, portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE); Pere Camps, director del Barnasants; Joan Subirats, catedràtic de ciències polítiques de la UB; Joaquim Sempere, militant històric del PSUC i ex-marit de Montserrat Roig; Vicenç Navarro, catedràtic de ciències socials de la UPF; i Josep Maria Balcells, periodista i ex-diputat al parlament pel PSC.

El  manifest del nou partit
El moviment polític s’autoproclama hereu del descontentament social sorgit arran de la crisi, les retallades i la pèrdua de confiança amb els partits tradicionals. En un manifest expliquen: ‘Està emergint una nova manera d’entendre i de fer política, més transparent, més participativa, sense privilegis per raons de classe, d’origen o de gènere, que rendeix comptes i que governa escoltant i obeint la ciutadania.’

El manteniment de l’estat del benestar, la defensa dels serveis públics, la igualtat entre homes i dones, l’economia sostenible i la lluita contra la desigualtat, la pobresa, la desocupació i la precarietat són alguns dels aspectes en què el manifest posa èmfasi. ‘No és sobirà un país en què l’1% acapara la meitat de la riquesa del conjunt de la societat’, diu.