11.07.2024 - 13:00
|
Actualització: 18.07.2024 - 20:16
La llei d’amnistia va entrar en vigor l’11 de juny i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja l’ha aplicada en uns quants casos. Ara per ara, se n’han beneficiat polítics, com ara Miquel Buch, i també manifestants que van participar en les protestes de rebuig a la sentència del procés; per exemple, l’Oleksandr S., d’Arenys de Mar (Maresme), que fou condemnat a set anys i mig de presó per les protestes a la plaça d’Urquinaona de Barcelona, la condemna més alta per les protestes post-sentència. Però l’amnistia no ha beneficiat independentistes i prou. També han estat amnistiats els quaranta-sis policies espanyols investigats per les agressions als votants de l’1-O. I quatre agents dels Mossos d’Esquadra per la detenció violenta de l’Álvaro i en David, dos joves que van participar en les manifestacions contra la sentència i que, de fet, també han estat amnistiats.
S’espera que aquests dies més gent sigui amnistiada. VilaWeb seguirà tots els casos i anirà ampliant la informació que us presentem tot seguit, amb els casos amnistiats:
Els Sis del 30-G
(25 de juny). El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit d’amnistiar els sis activistes condemnats per la mobilització prop del Parlament de Catalunya el 30 de gener de 2018, durant la investidura fallida del president Carles Puigdemont. Cinc d’aquests activistes havien estat condemnats a penes entre cinc mesos i dotze de presó per atemptat contra l’autoritat, concretament –segons la sentència–per haver-se encarat a alguns mossos antiavalots i haver-los agredit; i l’altre restava pendent de judici. Tots sis van ser absolts dels delictes de lesions i desordres públics.
Consulteu més informació del cas dels Sis del 30-G.
L’Oleksandr S., Francesc Colomines i un amnistiat més
(25 de juny). L’Oleksandr S., de vint-i-set anys i d’Arenys de Mar (Maresme), també ha estat amnistiat. Fou condemnat per l’Audiència de Barcelona a set anys i mig de presó per les protestes contra la sentència contra el procés a la plaça d’Urquinaona de Barcelona. Aquesta va ser la condemna més alta per les protestes post-sentència.
També ha estat amnistiat Francesc Colomines, condemnat a un any de presó per lesions lleus. Tots dos eren acusats d’haver encapçalat els disturbis a la plaça d’Urquinaona el 18 d’octubre de 2019 i d’haver causat lesions a agents de la policia espanyola amb objectes com ara pedres, llambordes i, fins i tot, pirotècnia.
La condemna penal contra tots dos ha estat esborrada i, per tant, s’han deixat sense efecte les mesures cautelars i se n’han cancel·lat els registres i antecedents, però es manté oberta la via per responsabilitat civil, fet que implica que probablement hauran de continuar indemnitzant els agents per les lesions.
També ha estat amnistiat en Francisco, un manifestant de la protesta del 16 d’octubre de 2019 al centre de Barcelona contra la sentència, condemnat a un any de presó per atemptat contra l’autoritat i lesions per haver llançat coets, un dels quals prop d’un helicòpter dels Mossos d’Esquadra. També es va considerar provat que quan fou detingut s’hi va resistir i va lesionar un agent.
Consulteu més informació dels casos de l’Oleks i en Francesc.
Els tres joves de Granollers
(25 de juny). Els tres independentistes de Granollers que van ser condemnats a tres anys de presó per haver participat en una manifestació durant el tercer aniversari de l’1-O, el 2020, també han estat amnistiats. Segons la sentència, els joves van tirar pedres a una furgoneta dels Mossos d’Esquadra. A un li van imposar mig any de presó més per haver envestit un agent. La decisió l’ha presa la secció d’apel·lacions del TSJC, presidida per la magistrada Àngels Vivas i integrada també per Francisco Segura, María Jesús Manzano i Manuel Álvarez.
Consulteu més informació sobre els tres independentistes de Granollers.
Víctor Verdejo, el primer activista
(25 de juny). Víctor Verdejo ha estat el primer activista de les protestes post-sentència del procés que ha estat amnistiat. Verdejo fou condemnat per l’Audiència de Barcelona a tres anys de presó i una multa de gairebé deu mil euros per atemptat contra els agents de l’autoritat, amb instrument perillós, segons la sentència. Fou durant les protestes al Camp Nou del desembre del 2019 en la mobilització del Tsunami Democràtic.
La condemna penal contra Verdejo ha estat esborrada i, per tant, s’han deixat sense efecte les mesures cautelars i se n’han cancel·lat els registres i antecedents, però es manté oberta la via de la responsabilitat civil, de manera que és molt probable que hagi de continuar indemnitzant els agents per les lesions.
Consulteu més informació sobre el cas de Víctor Verdejo.
Miquel Buch i el sergent Escolà
(25 de juny). Els primers amnistiats han estat l’ex-conseller d’Interior Miquel Buch i el sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà. Van ser condemnats el setembre del 2023 a quatre anys i mig de presó i a nou d’inhabilitació pels delictes de malversació i de prevaricació per haver posat escorta al president Carles Puigdemont a l’exili quan el govern espanyol la hi havia denegat. La decisió l’ha presa la secció d’apel·lacions del TSJC, presidida per la magistrada Àngels Vivas i integrada també per Francisco Segura, María Jesús Manzano i Manuel Álvarez.
Consulta tota la informació sobre el cas de Miquel Buch i Lluís Escolà.
Un jove condemnat a quatre anys per tinença d’explosius
El 21 de desembre de 2018, un any després de les eleccions catalanes convocades pel govern espanyol en nom de l’article 155 de la constitució espanyola, Pedro Sánchez va celebrar un consell de ministres del seu govern a Barcelona. Hi va haver moltes protestes i es va detenir un noi que duia a la motxilla una ampolla amb salfumant envoltada per una cinta que deia “Puta Espanya”, un element que el jutjat ha trobat aclaridor per a decidir si el cas entrava en l’àmbit d’aplicació de l’amnistia. També duia boles de paper d’alumini i vint claus i xinxetes. L’Audiència de Barcelona va considerar que pretenia fer un còctel MacGyver, una barreja de salfumant i alumini que, en un envàs tancat, produeix una explosió que pot irritar i cremar en contacte amb el cos. Els claus i les xinxetes haurien funcionat de metralla.
El secretari municipal d’Hostalric, que va posar una multa per haver retirat llaços grocs
El cas del secretari municipal d’Hostalric té a veure amb una condemna per prevaricació en un judici del 2023. L’ex-batlle d’Hostalric (Selva), Josep Antoni Frias, tres regidors del seu equip de govern i l’ex-secretari del municipi van ser acusats de prevaricació per una sanció que havien imposat a una dona que arrencava llaços grocs i pancartes independentistes.
Els fets van passar l’estiu del 2018, quan un grup de persones va anar de nit al municipi per retirar simbologia independentista i en defensa dels presos polítics catalans. La policia local els va identificar i, més tard, el govern local va decidir de multar-los.
Tant Frias com la resta de regidors de l’equip de govern d’aleshores van traspassar la responsabilitat al secretari, perquè va ser ell qui va redactar i tramitar l’expedient sancionador. De fet, va ser l’únic condemnat, a nou anys d’inhabilitació per un delicte de prevaricació. Ara la llei d’amnistia n’extingeix la responsabilitat penal.
Els 46 policies espanyols investigats per les agressions als votants de l’1-O
Els quaranta-sis agents de la policia espanyola processats per les agressions als votants del Primer d’Octubre han estat amnistiats. El titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, Francesc Miralles, n’ha extingit la responsabilitat penal perquè considera que aquestes agressions són emparades per la llei d’amnistia, que recull les accions policíaques que no constitueixin tortures o tractes degradants i que no hagin superat un llindar mínim de gravetat.
“Les actuacions investigades van ser de durada individual escassa, emmarcades en un objectiu policíac definit, i no van continuar quan es va aconseguir”, diu la resolució. “Cap fet no va superar la gravetat necessària per a ser-ne exclòs”, afegeix. També diu que els delictes de lesions que podrien arribar a ser castigats amb penes fins a cinc anys de presó són amnistiables segons la llei. En aquest cas, són delictes contra la integritat moral no superiors a quatre anys de presó.
Marta Felip, ex-batllessa de Figueres
L’ex-batllessa de Figueres Marta Felip va ser amnistiada abans que arribés a judici el seu cas per haver permès la votació del referèndum. Era acusada d’un delicte de desobediència per haver promogut o, si més no, consentit l’obertura dels col·legis electorals. La fiscalia també l’acusava d’haver fet tasques de “direcció, organització, seguiment, informació i supervisió” de l’1-O a les xarxes socials. Ha estat el primer càrrec municipal a qui s’ha aplicat la llei d’amnistia.
Consulteu més informació sobre el cas de Marta Felip.
Ignacio i Albert, condemnats per la batalla d’Urquinaona
El TSJC ha aplicat l’amnistia a dos manifestants que van participar en les protestes contra la sentència del 19 d’octubre de 2019 a la plaça d’Urquinaona i la Via Laietana de Barcelona. Van ser acusats d’haver agredit un agent antiavalots dels Mossos d’Esquadra quan volia identificar una amiga, i els van condemnar a un any de presó a cadascú pel delicte d’atemptat contra l’autoritat.
Mario, el jove de Cerdanyola del Vallès que va passar quaranta-dos dies a la presó
Entre el 18 d’octubre i el 29 de novembre de 2019 en Mario, un noi de Cerdanyola del Vallès que aleshores tenia vint-i-tres anys, va estar tancat a la presó de Quatre Camins. L’havien detingut després de les manifestacions contra la sentència del 16 d’octubre, que els CDR van convocar al voltant del Departament d’Interior i que es va convertir en una pluja de paper higiènic contra la policia. Després, les protestes es van escampar per l’Eixample i en Mario va ser interceptat per la policia quan ja tornava a casa amb cotxe, que conduïa la seva parella. El van condemnar a tres anys de presó pels delictes de desordres públics, de danys per incendis i de danys lleus, però l’Audiència de Barcelona l’ha amnistiat.
Consulteu més informació sobre el cas del Mario.
Amadeu, Marc R. i Marc V., condemnats pel Primer d’Octubre del 2020
El Primer d’Octubre del 2020, tres anys després del referèndum d’independència i en plena pandèmia de la covid, l’ANC i Òmnium Cultural van convocar una manifestació a Barcelona, entre la plaça de Sant Jaume i la de Catalunya. En aquest context, l’Amadeu, en Marc R. i en Marc V. van ser detinguts acusats d’haver llançat pedres contra una furgoneta de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra. A més, en Marc R. Fou acusat d’haver lesionat dos policies quan volien detenir-lo.
L’Amadeu i en Marc V. van ser condemnats a tres anys de presó, i en Marc R. a tres anys i mig. Ara tots tres han estat amnistiats.
Álvaro i David, i els mossos que els van detenir
L’Audiència de Barcelona ha amnistiat l’Álvaro i en David, dos joves de Parets del Vallès detinguts i empresonats durant catorze dies amb motiu de les protestes contra la sentència. Els acusaven dels delictes de desordres públics, atemptat contra agents de l’autoritat, resistència greu als agents i delictes lleus de danys i maltractament d’obra. També han amnistiat els quatre agents dels Mossos d’Esquadra que els van detenir, que eren investigats per delictes contra la integritat moral i lesions.
Més informació sobre el cas de l’Álvaro i en David, i els mossos que els van detenir.
Carla Costa, encausada pel tall de les vies del tren a Girona
L’Audiència de Girona ha amnistiat l’activsta Carla Costa, encausada pel tall de les vies del tren i del TGV de Girona el dia que va sortir la sentència contra el procés. Fou condemnada a un any de presó per un delicte de desordres públics, però ara l’Audiència ha declarat l’extinció de la responsabilitat penal i civil i ha acordat de deixar sense efecte totes les mesures cautelars penals o patrimonials que s’hagin adoptat durant tot el procediment.
Més informació sobre el cas de Carla Costa.
Xènia, encausada per les protestes post-sentència
La Xènia, que va ser detinguda el 18 d’octubre en el marc de les protestes post-sentència, ha estat finalment amnistia. Va ser empresonada a la presó de Wad-Ras de Barcelona fins al 31 d’octubre i el seu judici s’havia de fer el desembre del 2025. L’acusació, exercida només per la fiscalia, li demanava dos anys de presó pel delicte de desordres públics. Xènia va ser empresonada a la presó de Wad-Ras de Barcelona fins al 31 d’octubre.
Més informació sobre l’amnistia de la Xènia.
Jordi Pesarrodona, amnistiat per la participació en l’1-O
Jordi Pesarrodona, ex-regidor d’ERC de Sant Joan de Vilatorrada i actualment secretari nacional de l’ANC, ha estat amnistiat del delicte de desobediència de què fou condemant a catorze mesos d’inhabilitació per la participació en l’1-O. Pesarrodona s’ha oposat a l’amnsitia perquè considera que el seu cas és una venjança i volia arribar fins a la darrera instància per a tombar la condemna.
