Els Yomus, els neonazis que sempre tenen seient reservat al camp de Mestalla

“Vinícius és un mico.” Eixe va ser l’insult racista que va encendre els ànims del jugador estrella del Reial Madrid i que va causar una tempesta mediàtica de la qual encara es parla. Va ocórrer diumenge al camp de Mestalla. Vinícius es va adreçar a la grada assenyalant l’afeccionat que havia pronunciat eixes paraules i que immediatament va ser expulsat del camp per la policia.

La presència de grups ultres, com ara els Yomus, que tenen un ampli historial delictiu, d’amenaces i agressions, ha estat una constant dins l’estadi valencià. A voltes són més actius i a voltes no tant. S’integraven dins la Curva Nord, que oficialment es va dissoldre, però els qui hi estaven vinculats sempre troben la manera de tornar-hi i de fer-se visibles. Sobretot, fora de l’estadi, quan s’apropien una vorera de l’avinguda de Suècia per a increpar, escalfar els ànims o fer càntics de tota mena. Aleshores, qui són els ultres racistes del València CF?

El 2019, els Yomus van ser expulsats del Mestalla arran d’uns aldarulls que havien comès a Londres. Dos dels seus integrants van burlar-se d’un jugador negre i els vídeos es van viralitzar. El club va reaccionar amb l’expulsió, però és evident que encara hi ha feixistes a les anomenades grades d’animació, que no són sinó els seients que històricament han tingut reservats els ultres. La Penya valencianista Colla Blanc-i-Negra, un grup d’afeccionats del València CF que defensa l’antiracisme a l’esport i que han estat objecte de les ires dels ultres, insisteix que es tracta d’un grupuscle d’unes vint o trenta persones. Les vinculen a Yomus i a més grups polititzats, com Bastión Frontal o España 2000, d’ideologia d’extrema dreta.

Els orígens

Els ultres del Yomus van sorgir els anys vuitanta, quan es popularitzaren les grades d’animació amb hooligans. Al principi eren un grup heterogeni, però van aprofitar el context de l’anomenada batalla de València per radicalitzar-se cap al feixisme. Hi va haver una primera escissió i es va crear el col·lectiu Gol Gran, que es va desvincular d’aquesta ideologia. Però amb la reforma i ampliació de l’estadi, els grups es van tornar a ajuntar i Yomus va absorbir Gol Gran.

“La impotència que tenim és que tenen una impunitat tremenda. Si qui els ha de fer fora, que és la policia, la delegació del govern espanyol i el club, no fan res, el problema persisteix”, diu Michelangelo La Spina, membre de la Colla Blanc-i-Negra. En aquest punt coincideix amb el sociòleg Vicent Flor, autor de Nosaltres som el València. Futbol, poder i identitats, i director de la Institució Alfons el Magnànim. “Hi ha una complicitat judicial i policial que és molt perillosa”, assenyala. “No pot ser que ara es criminalitze l’afició del València en conjunt per l’aparat mediàtic de Madrid. Això és un error que crec que no hauríem de reproduir ací. Evidentment, hi ha una minoria clarament feixista que hauria de ser expulsada del Mestalla i perseguida judicialment, políticament i socialment, això és indubtable”, diu.

El paper de la propietat del club

Aquesta minoria utilitza les masses que mou el futbol per captar joves i polititzar-los amb les seues idees. Mantenen la marca Yomus malgrat que hi ha hagut unes quantes escissions  i lluites pel poder. Actualment, són encapçalats per Ramón Castro, conegut per Levis, que duu al damunt un ampli historial delictiu. L’any 2005 va ser condemnat a dos anys i mig de presó per haver agredit uns quants policies dins de l’estadi. En el conflicte entre el valencianisme i Meriton per la gestió del club, Castro ha pres posició a favor de Meriton. Això li ha facilitat de tornar a entrar al Mestalla i guanyar-se el favor de la direcció.

Enguany s’ha canviat una norma que prohibia l’entrada a la grada d’animació jove a més grans de trenta anys. Això ha facilitat que líders històrics d’aquestes organitzacions puguen esquivar les barreres i tornar a tenir-hi presència. D’aquesta manera, monopolitzen els càntics i amenacen qui no obeeix.

Violència més enllà del futbol

“Són un grup de pressió, són un grup informal organitzat que és utilitzat per a tindre un altaveu”, explica Flor. I afig que aquestes mobilitzacions que aconsegueixen amb el futbol, les traslladen a manifestacions o convocatòries de caràcter més polític. Va passar el 9 d’octubre de 2017, quan un grup multitudinari d’ultres va agredir els manifestants antifeixistes i periodistes com Miquel Ramos. Hi ha vint-i-vuit processats per aquells fets, que seran jutjats el 25 de setembre. Entre aquests, hi ha Vicente Estruch, conegut com a Alfarrasí, que ha estat denunciat per amenaçar afeccionats de la Colla Blanc-i-Negra.

La reacció del club

El València Club de Futbol va dir que expulsaria de l’estadi per sempre els afeccionats que proferiren els insults racistes contra Vinícius. Ara com ara, la policia ha identificat i detingut tres joves de divuit anys a vint-i-un. Han estat acusats d’un presumpte delicte respecte dels drets fonamentals i llibertats públiques, però ja es troben en llibertat.

“Hi ha hagut molta confusió i desinformació aquests últims dies. El València CF vol fer una crida a la responsabilitat i al rigor. És un tema molt sensible i tothom ha de ser factual i concret amb els fets. No podem acceptar que es consideren el valencianisme com una afecció racista. No és veritat. Demanem respecte”, ha dit el club en un comunicat.

Llei contra la violència i el racisme en l’esport

El 2007 es va crear una llei per a perseguir, suposadament, la violència i el racisme en l’esport. La Colla Blanc-i-Negra denuncia que aquesta llei no s’aplica per a casos evidentment racistes, com van ser els càntics que els ultres feixistes van adreçar a Vinícius. “Mico”, “Negre de merda”, “Vés-te’n al Bioparc” són alguns dels insults que es van sentir fora del camp quan arribaren els madrilenys, molt abans del fet que va desencadenar la polèmica. Ho van fer a pocs metres de la policia, que no va actuar. En canvi, diuen, s’utilitza en uns altres contexts que no tenen res a veure amb el racisme.

La Spina explica que a membres de la colla els aplicaren aquesta llei i van ser multats per haver encès bengales de fum en una manifestació contra Peter Lim. De fet, un moviment legal vinculat als afeccionats ha compartit dades en què es comprova que els actes denunciats per aquesta llei són l’1,7% de la temporada anterior. “Aquesta llei es fa servir per a tot menys per a controlar el racisme i condemnar la violència”, ha dit.

L’exemple de Hiddink

Malgrat aquest incident de fa tres dies, l’estadi del Mestalla també ha estat escenari de gests que van en direcció contrària. Fa poc més de trenta anys, hi va haver un entrenador del València CF que sí que va ser contundent contra el feixisme. Abans del començament d’un partit, Guus Hiddink va veure una bandera amb una esvàstica a les grades i va dir que els jugadors no eixirien al camp fins que aquell símbol nazi no fos retirat. Era el 9 de febrer de 1992, en un partit amb l’Albacete. Hiddink és fill d’un membre de la resistència neerlandesa contra el nazisme.

“Jo em clave en els assumptes en què tots ens hem de clavar”, va dir davant les crítiques rebudes de qui li deia que allò no era un tema de la seua incumbència. Aquella reacció va marcar precedent i va despertar la sensibilitat de la gent, que va aprendre que no es podia jugar un partit de futbol amb simbologies d’odi a les grades. Aquell gest li va valdre el premi Guillem Agulló, atorgat per les Corts Valencianes, l’any passat.