Qui qüestiona l’autoritat del president Torra?

TEMA DEL DIA
Crisi. El president Quim Torra, ahir, va tornar a mostrar el rebuig a donar suport al pressupost del govern de Pedro Sánchez, en un debat amb els subscriptors de VilaWeb. Però va anar una mica més enllà i va advertir que si el PDECat o ERC l’abonaven hi hauria una crisi de govern. No era la primera vegada que expressava oposició als comptes: ho va fer solemnement davant la presó dels Lledoners, el dia que es va saber que la fiscalia demanava més de dos-cents anys de presó per als dirigents independentistes. Ho ha explicat moltes vegades, i té una posició rotunda: si no hi ha acord sobre el referèndum, no hi ha suport al pressupost de Sánchez.

Aquesta posició ha estat qüestionada públicament per dirigents del PDECat i d’ERC, que no han dubtat a desautoritzar-lo. Poques hores després de les paraules contundents a l’acte de VilaWeb, el portaveu d’ERC a Madrid, Joan Tardà, ha remarcat que el govern de la Generalitat no és ‘monocolor’ i que qui decidirà si ERC dóna suport o no als comptes de l’executiu espanyol serà el partit. Una cosa similar pensa Carles Campuzano, que sempre ha estat partidari de votar-los, juntament amb més diputats del seu grup parlamentari. Oficialment, tant el PDECat com ERC mantenen el refús dels comptes si no hi ha un gest polític previ per part de Pedro Sánchez, però aquesta posició grinyola veient què diuen els seus representants a Madrid. Probablement, si el PDECat i ERC consultessin les seves bases sobre si cal fer costat al pressupost de Sánchez, el resultat s’assemblaria més a allò que pensa Torra que no a allò que defensen alguns membres de la direcció d’aquests partits.

Si fos tan sols una qüestió d’ordre intern dels partits, el problema seria lleu. Però és el president de la Generalitat, investit per aquests dos partits, qui ha fixat la posició. Torra encapçala un govern de quotes que s’han repartit ERC i Junts per Catalunya i compta amb consellers –i conselleres– de confiança, com la de Presidència, Elsa Artadi, i la de Cultura, Laura Borràs. Però hi ha dubtes sobre la seva autoritat, entre més raons, perquè això no l’ha preocupat mai. Ell mateix s’ha situat com a president transitori tot esperant el retorn de Carles Puigdemont, cosa que demostra la seva lleialtat.

D’aquest punt de vista, és honest. Torra va acceptar una presidència transitòria, que havia de servir per a restituir el govern de Puigdemont –començant pel seu president–, recuperar les institucions després del 155 i aplicar el mandat de l’1-O. El pas del temps ha demostrat que no hi ha hagut restitució i que el mandat de l’1-O és, anant molt bé, un recurs retòric per tirar pilotes endavant, i que ningú no està disposat a desobeir, ni tan sols quan es tracta de recuperar lleis suspeses. Com es va veure en la reunió del consell executiu de dimarts, el govern només recupera les lleis suspeses que no originen un conflicte amb el TC. Tot és supeditat a un momentum que suposadament s’ha de produir després de la sentència dels judicis, però que arribarà sense unitat estratègica i sense tenir res seriós preparat, si no canvien les coses.

No és aquesta la feina per la qual Quim Torra va acceptar de ser president de la Generalitat. Sempre ha dit que ell no seria president d’una Generalitat autonòmica ni acceptaria plegat de braços una sentència contra els dirigents independentistes empresonats. En l’acte de VilaWeb va anunciar que assistiria a les sessions del judici al Tribunal Suprem espanyol i que quan acabés presentaria una proposició sobre l’autodeterminació al Parlament. Torra té un pla, però com més va més creix el dubte sobre si els partits que integren el govern l’avalen. A vegades les crisis són oportunitats. Puigdemont també va haver de canviar part del govern per poder fer el referèndum. Torra ha de decidir si imposa la seva autoritat o es deixa endur per la inèrcia autonomista.

MÉS QÜESTIONS
María José Català serà la candidata del PP a la batllia de València. Aquests últims dies s’havia especulat amb un independent, però finalment serà una dona del partit. El secretari general del PP, Teodoro García Egea, ha confirmat que la diputada a les Corts i ex-consellera d’Educació María José Català serà la candidata del partit a la batllia de València. Català va ser la batllessa de Torrent (Horta Sud) entre el 2007 i el 2012. En una entrevista a esRadio, García Egea ha dit que tots els candidats del PP a les eleccions municipals i autonòmiques seran nomenats i se sabran abans de diumenge: ‘pot ser demà o demà passat’. Dissabte serà proclamada candidata en un acte a l’Oceanogràfic on hi haurà Pablo Casado, president del partit. En declaracions a la premsa, ha recordat que no parteix de zero i que l’herència de Rita Barberà és la base del seu projecte.

Almussafes se salva ara com ara del pla d’acomiadaments de Ford a Europa. El fabricant d’automòbils Ford ha anunciat una retallada de personal a Europa, sense aportar xifres concretes i pendent de la negociació amb els interlocutors socials, amb un seguit d’accions ‘clau’, entre les quals no s’esmenten canvis en la planta d’Almussafes. ‘Les millores en el cost estructural se sustentaran en la reducció del superàvit laboral en totes les funcions’, diu la companyia en un comunicat. I assegura que vol reforçar la seva posició competitiva i la rendibilitat a Europa. ‘Anem prenent decisions contundents per a transformar el negoci de Ford a Europa’, explica Steven Armstrong, vice-president del grup Ford i president de Ford Europa. La nova estratègia inclou el tancament, a l’agost, de la planta de Bordeu (Occitània); la fi de la producció del model C-Max i Grand C-Max a la planta de Saarlouis (Alemanya); una reconsideració fonamental de la seva activitat a Rússia en l’aliança d’empreses Ford Sollers; i la consolidació del seu negoci al Regne Unit. Els sindicats no es refien que tot plegat no acabi afectant Almussafes i preveuen un any complicat.

La consellera Fanny Tur inaugura l’oferta regular de cinema en català a Mallorca. El projecte de l’Obra Cultural Balear, la Conselleria de Cultura i CineCiutat per veure cinema en català, que s’anomena Cinemacat, s’ha presentat com l’embrió d’una futura programació estable de cinema en català i subtitulat al català. S’estrenarà a Palma, però més endavant es farà extensiva a totes les Balears. La iniciativa s’estrena avui a les 20.00 a CineCiutat, amb la projecció del film Wonder Wheel de Woody Allen subtitulat al català. A la presentació, feta al matí, hi han assistit la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, acompanyada de la directora general de Política Lingüística, Marta Fuxà. Per part de l’Obra Cultural Balear, el membre de la junta Antoni Llabrés i el president, Josep de Luis; i finalment el president de CineCiutat, Javier Pachón. Cada dijous a les 20.00 a Cinemacat es projectarà un nou títol en versió original en català o subtitulat en català. La consellera Tur ha explicat que l’objectiu era que no esdevingués un fet aïllat, sinó que poder veure cinema de qualitat en català sigui un fet normal, ‘que es pugui fer de manera quotidiana’. El president de l’Obra Cultural Balear, Josep de Luis, ha lamentat que fins ara no s’hagi defensat d’una manera ferma el cinema en català a les Illes. ‘Aquest buit era evident i venim a omplir-lo demostrant que es pot omplir’, ha dit. Per això ha anunciat que ja treballen amb CineCiutat pensant a estabilitzar l’oferta, que inclourà cinema infantil, i ha reiterat l’esperança d’estendre-la a la resta de les illes.

Les decisions del TC andorrà dilaten el reinici del cas BPA. Les decisions del Tribunal Constitucional dificulten més el reinici del judici del cas de la Banca Privada d’Andorra (BPA). El TC ha admès a tràmit un recurs d’empara presentat per quatre processats del cas BPA que representa l’advocat Josep Antoni Silvestre. Amb aquesta decisió, el tribunal admet d’estudiar si s’han vulnerat drets constitucionals com ara el d’accés a la jurisdicció, el d’obtenir una resolució fonamentada en dret, el d’un tribunal imparcial, i també si s’ha vulnerat el dret de llibertat d’expressió. L’admissió a tràmit del recurs d’empara es fa amb efectes suspensius, és a dir, que mentre el TC no es pronunciï sobre aquesta possible vulneració de drets, els magistrats que integren el tribunal del judici –Josep Maria Pijuan, Enric Anglada i Concepció Baró– no podran prendre cap decisió sobre l’afer. Dit d’una altra manera, no es podrà reprendre la vista del judici del cas BPA. Els quatre defensats pel lletrat Silvestre van presentar un recurs d’empara davant la primera desestimació a les peticions que van efectuar sobre les recusacions dels membres del tribunal. Aquesta part considera que l’advertiment que el president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan, va fer a l’advocat Silvestre dient que el tribunal li podria posar una querella criminal, pot ser una amenaça que pot condicionar la pràctica de l’advocacia i la defensa. Ara el TC haurà de decidir si aquesta discussió entre Pijuan i Silvestre atempta contra els drets constitucionals que els quatre processats consideren vulnerats i si ha d’apartar de la mesa del tribunal els tres magistrats. Cal recordar que el Superior ja ha decidit d’apartar Pijuan.

LA XIFRA
821 oficines són les que vol tancar CaixaBank en tres anys, un 18% de la xarxa actual. La direcció ha donat aquestes xifres als sindicats en l’inici de l’ERO de l’empresa.

TAL DIA COM AVUI
El 10 de gener de fa 160 anys va néixer Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909), pedagog, anarquista i lliurepensador català. Fou l’inspirador del projecte de l’Escola Moderna, per a una educació democràtica i de qualitat per a les classes populars.