Qui pilotarà la normalització del català a les Illes?

Des de l’arribada de Francina Armengol al Govern de les Illes Balears, amb el suport parlamentari de Més i Podem, el català gaudirà d’un millor tracte després de quatre anys de continus atacs per part del PP de José Ramón Bauzá. Una legislatura que ha estat marcada per la imposició del Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL), el qual va ser paralitzat pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears el passat setembre i derogat pel nou govern en la seva primera reunió. L’actual conseller d’Educació és Martí Xavier March, un independent proposat pel PSIB. Ja ha anunciat que recuperarà el decret de mínims, però descarta impulsar una normativa d’immersió lingüística, una demanda que es fa des dels sectors que defensen el català.

Martí Xavier March és catedràtic de psicopedagogia de la UIB i durant molts anys va dirigir l’anuari sobre l’educació a les Illes Balears. Certament és un defensor de la llengua catalana però des dels sectors educatius es creu que haurà de bascular entre les seves conviccions personals i el partit que representa, malgrat que és independent del PSIB. És per això que no es creu que impulsi una normativa d’immersió lingüística. Bernat Joan, polític eivissenc que va ser Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, diu que ho lamenta, però es mostra convençut que el català serà clarament la llengua vehicular a les aules.

Amb la recuperació del decret de mínims es garantirà que el 50% de l’ensenyament sigui en català. Es tracta d’un model flexible que permet repartir l’altre 50% com es vulgui. ‘Si una escola vol pot fer el 70% en català, 20% en anglès i 10% en castellà’, diu Bernat Joan. Aquest fet permetia que en algunes escoles gairebé es produís una immersió lingüística del català, fet que el conseller ja ha dit que respectarà.

Excés de llibertat en el decret de mínims

‘La nova conselleria d’Educació donarà llibertat als centres perquè ells mateixos elaborin els projectes lingüístics que més creguin convenients’, diu Iñaki Aicart, portaveu de l’Assemblea de Docents de les Illes. Però aquesta llibertat pot tenir un problema. ‘S’ha de funcionar més en català allà on la societat l’utilitza menys’ diu Bernat Joan. I concreta: ‘És a dir, es necessita més ensenyament en català a Calvià, Sant Antoni de Portmany i àrees costanera-turístiques, que no a àrees on hi ha una majoria de catalanoparlants. I ens hem trobat amb casos en els quals es fa a l’inrevés’


.


Política Lingüística

Serà l’altre pal de paller del català a les Illes. ‘S’ha de ser molt conscient que el català és una llengua minoritzada i s’ha de fer política de criteri científic i lingüístic. Igualtat no és 50% i 50%. Igualtat és que el català tingui els mateixos drets que el castellà. Això no és possible ara mateix’, diu Iñaki Aicart. Per resoldre la desigualtat entre el català i el castellà a les Illes, el nou govern ha creat una direcció general de Política Lingüística que ocupa Marta Maria Fuxà. Aquesta figura és nova ja que durant el govern Bauzá no existia, símptoma inequívoc del rebuig que va patir el català.

La tasca més important que té entre mans Fuxà serà canviar la llei de funció pública, quelcom que ja va anunciar divendres. L’anterior govern la va reformar perquè el català no fos un requisit per treballar a l’administració pública i va quedar relegat a un simple mèrit. Per altra banda, es vol arribar a convenis amb el món del comerç, de la indústria, el turisme i dels diferents sectors econòmics per potenciar l’ús de la llengua catalana. Bernat Joan també destaca un altre àmbit d’actuació: ‘S’han d’implementar, altra vegada, polítiques d’acolliment lingüístic per les persones nouvingudes, que han estat molt deixades de banda.’

Tot plegat ha de servir perquè l’ús social del català a les Illes incrementi. La darrera Enquesta d’usos lingüístics de la població, publicada la setmana passada, conclou que la llengua catalana ha disminuït tant en l’àmbit laboral com el familiar. Sabedor d’aquest fet, el govern comença a fer passos per millorar aquest fet. L’últim, és que acaba de restablir el llibre d’estil de la UIB per a la radiotelevisió pública IB3 i ha creat una comissió mixta formada pel departament de Filologia Catalana i Lingüística General, que servirà d’assessora.