A qui molesta Puigdemont?

TEMA DEL DIA
Conflicte. L’absència forçosa de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín ha marcat l’arrencada de la nova legislatura al Parlament Europeu. El conflicte català ha esclatat a l’hemicicle per les protestes de nombrosos eurodiputats, davant un Antonio Tajani desbordat. Aquells qui van mirar que fos un conflicte intern han perdut la batalla per sempre. Ja fa temps que el procés català és un afer europeu i avui s’ha vist clarament, tant dins l’hemicicle com a fora, on deu mil manifestants s’han concentrat –un dia feiner– defensant els drets dels tres eurodiputats independentistes i els 1,7 milions de vots que van aconseguir. És a dir, defensant de ser europeus de ple dret. En un moment en què Europa es troba en crisi, pel Brèxit i per l’ascens dels totalitarismes, el catalanisme ha tornat a demostrar el seu europeisme, encara que els estats el menystinguin.

Cap dels tres eurodiputats no ha pogut assistir a la concentració de protesta. Junqueras perquè és empresonat; Puigdemont i Comín s’han acostat a Estrasburg d’Alemanya estant, però no han travessat la frontera arran del desplegament policíac espanyol que hi havia organitzat per detenir-lo i dur-lo a Espanya. El president aquesta vegada ha estat ben assessorat del punt de vista de seguretat. La comitiva de Puigdemont ha detectat dos individus a la frontera amb França, que eren policies espanyols de paisà, i durant bona part del trajecte han estat seguits per un vehicle camuflat que han pogut despistar. La seva absència a Estrasburg no ha impedit que l’exili tornés a guanyar, perquè Catalunya ha centrat la sessió constitutiva del Parlament Europeu.

Puigdemont s’ha convertit en el principal enemic a abatre per l’estat espanyol, perquè la seva existència és un corcó que manté viu el conflicte català a l’àmbit internacional. A Puigdemont l’han volgut liquidar políticament moltes vegades, però no se n’han sortit. Primer van convocar unes eleccions autonòmiques el 21 de desembre de 2017, durant l’aplicació del 155, que en teoria havia de perdre. Però va resultar el dirigent independentista més votat, tot i que després no va ser investit president. En acabat, el van detenir a Alemanya fruit d’un seguiment il·legal de la policia espanyola, però el tret els va sortir per la culata. El Tribunal de Slesvig-Holstein que el va jutjar va desmentir el relat de rebel·lió en què es basava el Tribunal Suprem espanyol i va refusar de lliurar-lo a Espanya. Després s’ha passejat pels principals països europeus, de manera que ha posat en evidència la justícia espanyola i ha demostrat el caràcter polític del conflicte català. I finalment s’ha presentat a unes eleccions europees amb circumscripció estatal, sense coalicions, i la seva candidatura ha aconseguit dos escons al Parlament Europeu. Tot i el revés del Tribunal de Luxemburg, que no va acceptar les mesures preventives, el cas encara ha de ser examinat pel tribunal, on la justícia espanyola no volia que arribés. Per tant, la seva supervivència política ha esdevingut un conflicte de primer ordre per a l’estat espanyol, perquè no el pot controlar.

Curiosament, aquest fet l’ha convertit en el destinatari de crítiques a Catalunya, no tan solament de sectors unionistes, que seria normal, sinó també d’aquells que voldrien un independentisme domesticat, compatible amb l’existència d’una Catalunya autonòmica. Puigdemont trenca la coartada de la renúncia dels qui camuflen de pragmatisme una frenada del procés. Mentre sigui actiu, qualsevol tomb estratègic que no sigui unitari i acordat, comptarà amb un contrapès i això causa incomoditat. Amb tot, la seva principal debilitat és no tenir ara com ara una força política a Catalunya prou cohesionada i estructurada políticament per a rendibilitzar la seva tasca política. Però el milió de vots a les europees, aconseguit amb Toni Comín i Clara Ponsatí, li dóna una transversalitat i una autoritat que cap formació política no pot eludir si no es vol suïcidar políticament.

MÉS QÜESTIONS
Morera portarà a la fiscalia les peticions de Vox contra el col·lectiu LGTBI. El president de les Corts, Enric Morera, no tramitarà la petició del grup parlamentari de Vox per demanar informació sobre subvencions a col·lectius LGTBI que fan activitats de formació, incloses les dades sobre les persones que han impartit ‘activitats amb menors’, perquè considera que la sol·licitud podria ser constitutiva d’un delicte d’odi. Morera no ha volgut començar una causa general contra un col·lectiu de persones i entitats per una qüestió d’orientació sexual i afectiva, protegida constitucionalment, per la legislació vigent i pels tractats internacionals adoptats per l’estat espanyol. I ha anunciat que posaria l’escrit en coneixement de la fiscalia contra delictes d’odi i discriminació de València, perquè es verifiqui si pot constituir un acte il·lícit. La informació que va demanar ahir Vox és sobre les subvencions concedides per la Generalitat Valenciana a col·lectius LGTBI que fan activitats de formació. Van justificar la petició dient que estan preocupats de saber en mans de qui deixen els seus fills i per l’adoctrinament a què poden haver estat sotmesos. Volen saber les subvencions del 2018 i el 2019 a cursos, associacions, conferències, informes, assessories o centres culturals relacionats amb l’activitat de col·lectius LGTBI, a més de l’acreditació de la formació i els criteris d’adjudicació. També exigeixen de saber els continguts i matèries impartits en aquestes activitats, la metodologia i el document d’antecedents penals dels qui en són responsables.

El Botànic i el PP registren una iniciativa per a recuperar el dret civil valencià. Tots els grups amb representació a les Corts, tret de Ciutadans i Vox, han registrat una iniciativa conjunta per a recuperar el dret civil valencià. Si s’aprova aquesta proposició de llei, s’enviarà al congrés espanyol, que haurà de votar la corresponent reforma constitucional. En la proposició es demana que es modifiqui la disposició addicional segona de la constitució espanyola. Concretament, els partits sotasignats volen que s’afegeixi un segon paràgraf a aquesta disposició addicional, que actualment només diu: ‘La declaració de majoria d’edat continguda en l’article 12 d’aquesta constitució no perjudica les situacions emparades pels drets forals en l’àmbit del dret privat.’ La redacció que es proposa d’afegir és: ‘La competència legislativa civil de les comunitats autònomes, assumida als seus estatuts d’acord amb l’article 149.1.8 de la Constitució, s’estendrà a la recuperació i l’actualització del seu dret privat històric d’acord amb els valors i als principis constitucionals.’ Els síndics sol·liciten que es tramiti pel procediment d’urgència davant les Corts perquè sigui traslladada a la mesa del congrés. La reivindicació ja ve de la legislatura passada. El mes de febrer els partits que conformaven l’acord del primer Botànic (PSPV, Compromís i Podem) i el PP ja van donar suport a la proposició de llei de modificació de la disposició addicional segona de la constitució per a la recuperació efectiva del dret civil valencià, proposta signada per aquests grups i a la qual ja es va oposar Ciutadans. Abans, el 24 d’octubre, es va aprovar al ple de les Corts la  tramitació parlamentària amb el mateix sentit de vot dels grups que el que hi hagué al febrer. Aleshores, Ciutadans va justificar el rebuig defensant un dret civil comú a tot l’estat espanyol. D’una altra banda, el 19 de juny la societat civil valenciana va sol·licitar que els nous diputats de les Corts tramitessin urgentment la recuperació del dret civil valencià. A més, tenen una data límit marcada: el 9 d’octubre.

Francina Armengol nomena el nou govern amb tres canvis. El nou executiu per a la legislatura 2019-2023 constarà d’onze conselleries, a més de Presidència. Surten Vicenç Vidal, Fanny Tur i Catalina Cladera, i la resta de consellers del PSIB, juntament amb Fina Santiago, es mantenen, amb alguns canvis en les àrees de treball. La incorporació més important és la del candidat d’Unides Podem a les eleccions, Juan Pedro Yllanes, que serà el vice-president, en una conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius. Les noves incorporacions entre els consellers del PSIB són Isabel Castro, ex-directora general de Treball, que es fa càrrec de la nova conselleria d’Administracions Públiques i Modernització, i Rosario Sánchez, fins ara delegada del govern espanyol a les Illes, que entrarà com a consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors. Aquests dos departaments eren sota una mateixa conselleria a la legislatura anterior. D’una altra banda, l’ex-consellera Catalina Cladera deixa el govern per a ser presidenta del Consell de Mallorca. Iago Negueruela dirigirà la conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball. Martí March i Patricia Gómez continuaran al capdavant d’Educació –que afegeix Recerca– i de Salut i Consum, respectivament. Així mateix, Marc Pons continuarà gestionant les àrees de Mobilitat i Habitatge, en una conselleria ara sense Territori ni Energia. Pilar Costa, que continuarà exercint de portaveu del govern, es manté en la Conselleria de Presidència, que a més d’Igualtat, integrarà Cultura. El departament dirigit fins avui per Fanny Tur, que també incloïa Participació i Esports, ja no tindrà conselleria pròpia, fet que ha suscitat fortes crítiques de les entitats del sector. Sobre la base de la proposta de Més, Fina Santiago –número 2 de Més a les eleccions– continuarà com a consellera de Serveis Socials, amb una nova àrea, Esports. Santiago va ser a punt de quedar-se fora per decisió dels coordinadors del partit, que no volien que els qui havien participat en les negociacions tinguessin càrrecs. Les entitats del sector de la discapacitat van manifestar-li el suport i van demanar que continués. Sí que hi haurà un relleu a la conselleria de Medi Ambient i Territori, que assumirà Miquel Mir, qui va ser director general d’Espais Naturals la legislatura passada. L’assemblea de Més ha ratificat aquesta matinada la proposta, per la qual l’anterior conseller, Vicenç Vidal, serà senador autonòmic. A més, Agricultura i Pesca se separen de Medi Ambient, en una conselleria sota la direcció de Mae de la Concha, secretària general de Podem a les Balears, al costat d’Alimentació.

L’onada de calor perjudica les vinyes i mata milers de pollastres a Catalunya Nord. La calorada d’aquests darrers dies haurà estat particularment dura per a la pagesia nord-catalana. La vinya ha partit molt arran de la calor de divendres. Centenars d’hectàrees de vinyes van ser cremades pel sol. La Cambra d’Agricultura parla de danys significatius, particularment als Aspres, a les Alberes, a la vall de l’Aglí i a la Marenda. Es recomana als vinyaters que enviïn fotos de les vinyes afectades als ajuntaments per poder fer una demanda de reconeixement de calamitat agrícola. La calor també ha perjudicat els animals, sobretot l’aviram. En aquest sector s’han compatibilitzat prop de dues mil gallines o pollastres morts per la calor. Alguns productors han perdut tots els animals durant aquest episodi. La Cambra d’Agricultura de Perpinyà farà una demanda de reconeixement de catàstrofe natural per poder indemnitzar els productors.

Andorra formarà part del consell rector de la FAO. Andorra passa a formar part del consell rector de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’agricultura (FAO) durant un període de dos anys. El director d’Agricultura, Josep Maria Casals, ha participat en la 162a sessió del consell que es fa a la seu de l’organització a Roma (Itàlia). La missió de l’ens és regular la seguretat alimentària perquè tothom tingui un accés regular a una alimentació suficient i de bona qualitat. L’organització és responsable d’examinar les qüestions relacionades amb la situació mundial de l’alimentació i l’agricultura, sobretot les situacions d’urgència, de manera que la conferència, les conferències regionals i el director general puguin emprendre les actuacions corresponents en cada cas. La FAO compta actualment amb una xarxa mundial d’oficines i és present a més de 130 països per desenvolupar polítiques, programes i projectes destinats a abordar la lluita contra la fam i la malnutrició, i també per a ajudar-los a desenvolupar els respectius sectors agrícola, pesquer i forestal i a utilitzar els recursos naturals i ambientals de manera sostenible. Casals, durant la seva estada a Roma, també s’ha reunit amb el secretari del Mountain Partnership, una aliança a la qual Andorra s’ha adherit i que té per objectiu treballar conjuntament i compartir experiències sobre el desenvolupament sostenible de les zones de muntanya.

LA XIFRA
157 noms i cognoms s’amunteguen com els cossos de la fossa 115 del cementeri de Paterna. Des del mes d’abril, l’equip d’Arqueo-antropologia treballa per recuperar les víctimes afusellades pel règim franquista el 19 i el 23 de desembre de 1939 i el 8 de març de 1940.

TAL DIA COM AVUI
El 2 de juliol de 1911 va morir el poeta, polític i periodista Teodor Llorente, un dels personatges cabdals de les lletres valencianes contemporànies i l’autor del segle XIX que féu una producció més àmplia en català.