13.05.2023 - 21:40
Palma, la capital de Mallorca, ara com ara té una població d’uns 425.000 habitants, un 40% del total de la població balear. I tot i que creix a un ritme important, i que pràcticament no hi ha terreny sense urbanitzar, el fenomen més destacable és la substitució de la població: milers de palmesans de naixement abandonen la capital per anar-se’n a viure a un altre municipi de l’illa i Palma creix en ciutadans arribats de fora, que ja representen la meitat de la població.
Palma té un dels aeroports amb més trànsit d’Europa, que fa 26 milions d’operacions l’any, una operació cada 50 segons durant l’estiu. El port de Palma ha arribat a concentrar 5 creuers en un mateix dia i, en contrast, el trajecte Palma-Barcelona per a mercaderies és el més car del món. La badia de Palma disposa de més places hoteleres que tot Grècia i és el punt on l’estat espanyol recapta més doblers, però fa 40 anys que, malgrat diversos plans estratègics, no hi ha invertit, pràcticament, ni un sol euro.
Palma, lògicament, en tant que capital, també té la immensa majoria d’infrastructures que donen servei a tot Mallorca i, en alguns casos, a totes les Illes.
Amb aquestes dades i una sensació d’aclaparament i que la ciutat ens ha fugit d’unes mans prou allargades, els electors de Palma han d’elegir el nou consistori, del qual ha de sortir el batle per al mandat vinent. L’elecció es presenta molt incerta i tots els sondatges indiquen que l’Ajuntament de Palma és, entre les institucions principals, la que és més possible que canviï de mans. L’única certesa que tenim és que el pròxim batle de Palma serà algú sense carisma. Cap dels candidats principals no en té.
En el bloc progressista, que ha governat aquests darrers vuit anys, solament el candidat del PSIB-PSOE, José Hila, repeteix de cap de llista i, tot i que ha estat batle durant sis anys dels vuit –els altres dos ho va ser el sobiranista Antoni Noguera–, no aporta cap plus personal a la candidatura que encapçala. La candidata dels ecosobiranistes de Més per Palma és Neus Truyol, que ha estat la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat d’aquest mandat. Unides Podem presenta Lucía Muñoz, que ha estat diputada a Madrid aquests darrers anys.
A la banda dreta, el PP presenta un candidat gris, gens conegut, Jaime Martínez, i els neofeixistes de Vox presenten un cap de l’exèrcit espanyol, el tinent general retirat Fulgencio Coll, que va ser Cap de l’Estat Major de l’exèrcit espanyol (JEME) entre el 2008 i el 2012. O sigui, qui ha estat la mà dreta del rei d’Espanya –i que no mouria ni un sol dit sense que ell ho beneís– és la cara visible de l’extrema dreta a Palma. I, malgrat la irrellevància que pesa sobre el partit, també hem de citar la candidata de Ciutadans a Palma, Eva Pomar, que ha estat regidora aquest mandat.
Entre les formacions que no tenen representació destaca el Pi, amb l’escriptor i sindicalista Carles Cabrera al capdavant. Lluitarà per superar la barrera del 3% de vots que automàticament li donarien dues actes de regidor i, ben segur, la clau de la governabilitat de la Ciutat. I, a l’esquerra, destaca que Palma és l’únic municipi de les Illes on la CUP presenta candidatura. És una llista electoral amb el nom de CUP-Crida per Palma, bastida amb militants provinents de diversos moviments socials i encapçalada per la docent Jero Bonnín, que aspira a recollir el vot de gent d’esquerres decebuda amb la gestió d’aquests darrers vuit anys.
El 28 de maig a Palma el torcebraç serà entre diversos matisos d’un model que opta pel creixement sense límits enfront dels matisos diversos d’un model que prova, sense gaire èxit, de posar límits al creixement desbocat. I la manca de carisma dels candidats no és un detall menor. La batlia de Palma pot ser moneda de canvi per a garantir alguna presidència “superior” en les negociacions postelectorals.
