01.01.2016 - 22:00
|
Actualització: 03.01.2016 - 11:28
La CUP decidirà avui definitivament si dóna suport a la investidura d’Artur Mas per posar en marxa la legislatura que ha d’acabar amb la proclamació de la independència o si prefereix tornar a passar per eleccions automàticament el mes de març. La decisió l’ha de prendre el consell polític de la formació de l’esquerra independentista demà a Barcelona després de l’empat de l’assemblea celebrada la setmana passada a Sabadell. El secretariat de la CUP ha decidit sotmetre a debat i votació dues opcions: donar dos vots a favor de la investidura i vuit abstencions (cosa que faria prosperar la investidura); o l’abstenció dels deu diputats o el vot a favor de cinc diputats i el vot en contra dels altres cinc (cosa que impediria la investidura).
El consell polític és el principal òrgan de decisió de la CUP entre assemblees i es reuneix un cop al mes. Es tracta de l’òrgan directiu del secretariat nacional, amb unes funcions de caràcter organitzatiu, estratègic, de coordinació nacional, d’expansió, de relacions polítiques i d’acció política municipal, territorial i nacional.
Quines assemblees territorials hi ha i quin pes tenen?
Cada assemblea territorial (n’hi ha tretze) hi delega entre 3 i 6 membres en funció de 4 criteris: nombre de militants (un delegat extra per 150 militants), nombre de comarques (6), nombre de regidors (10) i nombre d’assemblees locals (15) —3 és número mínim de delegats i 6 és el màxim—. Els vots dels representants de les territorials al consell polític son ponderats, segons la diversitat d’opinions que hi hagi a les assemblees locals.
La seva funció principal és fer el seguiment i desplegament de la línia política aprovada per l’assemblea nacional. En aquest sentit, a partir del debat ha d’anar bastint el discurs polític i programàtic de la CUP. També és responsabilitat seva analitzar la situació política i proposar resolucions i campanyes concretes.
Les assemblees territorials de la CUP són les següents (número de representants al consell polític entre parèntesi): Alt Ter (4), Baix Llobregat (4), Barcelona (5), Catalunya Central (4), El Camp (5), Maresme (5), Nord Oriental (6), País Valencià (3), Penedès (5), Ponent (5), Terres de l’Ebre (3), Vallès Occidental (4) i Vallès Oriental (4). Actualment s’estan conformant assemblees territorials també a les Illes i a Catalunya Nord.
Què és el GAP i qui en forma part?
Al consell polític també hi participa el Grup d’Acció Parlamentària (GAP). És un òrgan propositiu i de consens que marca els passos a seguir del dia a dia de l’acció parlamentària dels diputats de la CUP, mitjançant la participació i la implicació dels moviments socials i organitzacions polítiques de la Crida Constituent. El grup d’acció parlamentària hi ha 2 representants de cada assemblea territorial i un de cada organització que forma part de la CUP. És l’eina on conflueix el treball de base de la CUP i la seva expressió parlamentaria. Es convoca el consell polític més el GAP quan s’han de decidir qüestions relatives a investidura, pressupostos de la Generalitat i procés cap a la independència.
Les organitzacions que formen part del GAP són: Arran, Col·lectiu Drassanes, Constituents per la Ruptura, Coordinadora Obrera Sindical (COS), Corrent Roig, Crida Constituent, En Lluita, Endavant OSAN, Lluita Internacionalista (LI), Poble Lliure i Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC).
Qui forma i què fa el secretariat nacional?
Al consell polític també hi participa el secretariat nacional, que és l’òrgan col·legiat de coordinació de l’organització i de gestió política. El formen quinze membres escollits en assemblea. Coordina, desenvolupa i executa els acords i la línia política decidida en l’assemblea nacional i en el consell polític. Pot prendre, amb caràcter d’urgència, decisions polítiques entre reunió i reunió del consell polític, explicant posteriorment en aquest òrgan les actuacions que s’han dut a terme, de les quals ha de donar compte i ha de ser ratificades.
Els quinze membres del secretariat nacional actual són: Laia Altarriba, Neus Montaner, Xevi Generó, Laura Rafecas, Llorenç Casanova, Nora Miralles, Isabel Chacón, Ester Racobayera, Hugo Alvira, Guim Pros, Roger Castellanos, Tomàs Sayes, Joel Jové, Omar Diatta i Xavier Monge (que va dimitir aquest dimecres i que donarà pas a Ferran Carbonell).
Com són les dues propostes?
Aquest secretariat, juntament amb els diputats del parlament, van decidir sotmetre a votació dues opcions que concreten finalment la fórmula de vot en la sessió d’investidura. Són aquestes:
A) En un nou ple d’investidura, 5 diputats de la CUP votarien a favor d’investir Artur Mas i 5 en contra, o bé els 10 diputats s’abstindrien.
B) Dos diputats hi votarien a favor i 8 s’abstindrien, per a plasmar la defensa de la independència i d’un procés constituent i popular i de l’oposició a la continuïtat de les polítiques de retallades i privatitzacions.
Ahir es van reunir les tretze assemblees territorials per debatre les propostes i poder traslladar el resultat de la deliberació al consell polític.
La voluntat de l’organització és arribar a prendre una decisió per consens. Però, en cas que no sigui possible, es procedirà a votar les dues propostes. Aleshores es procedirà a comptar els vots favorables de cadascuna de les propostes presentades; després els vots en contra; i finalment les abstencions. Serà aprovada aquella proposta que obtingui la majoria absoluta dels vots. En el cas que més d’una proposta obtingui la majoria absoluta dels vots, es passarà a una nova tanda de votació fins que només surti aprovat un sol document. Entre cada tanda de votació s’obrirà un torn de debat. S’ha decidit que hi hagi un màxim de 3 tandes.
En cas de blocatge, el secretariat nacional cercarà una proposta metodològica per desblocar la situació, proposta que haurà de ser validada pel mateix consell polític.
